Aquest cap de setmana va començar més tard del comte, la culpa: voler acabar la feina abans de marxar de vacances.
Divendres tarda: quedo amb en Paul per anar al centre, era la seva última tarda a Braunschweig i havia de comprar algunes coses.
Divendres nit: els plans inicials eren anar al Sausalitos per fotre’ns uns tequilas a la salut d’en Paul ja que era la seva última nit. Però finalment ens vam quedar al Schunter amb la comunitat argentina de l’edifici 3, són cap a deu o dotze argentins.
Dissabte matí:..... i dinar.
Dissabte tarda: se’m presentava una tarda sense gaires perspectives, ja que en aquests moments no quedem gaires guiris (tres, crec). Tot i els -4ºC, feia sol i vaig decidir agafar la bicicleta i anar cap al centre. Quan ja em decidia a tornar cap a casa em vaig trobar la Daniela, la guiri nova que va arribar fa un parell de setmanes (del Brasil). Vam anar a fer una birra.
Dissabte vespre: sopar a casa, havia d’acabar tot el que tenia a la nevera.
Dissabte nit: nou dissabte cinematogràfic, aquesta setmana Diarios de motocicleta. Aquesta la vaig mirar en versió original, així practico el castellà.
Diumenge matí: més o menys com dissabte.
Diumenge tarda: preparar totes les coses per passar un Nadal com Déu mana i netejar una mica l’habitació.
A partir d’aquí comencen els meus plans, per tant, res és segur que passi o hagi passat:
Diumenge vespre: carregar el cotxe, anar al centre i deixar-lo aparcat durant el Nadal. Trobar-me amb en Nico, anar al Weihnachtsmarkt i menjar el meu últim ½ metre de brasfurs i el meu últim glühwein. A les set veure el Barça.
Diumenge nit: anar a buscar les maletes al cotxe i anar cap l’estació de tren i agafar el tren que m’ha de portar fins a Bremen. A les 23.20 agafar el tren.
Durant els nou dies que estigui per terres catalanes aquest blog estarà de vacances i no s’actualitzarà. Espero poder reunir-me amb tots vosaltres aquests dies. Que tingueu un bon Nadal i una bona entrada d’any.
diumenge, 23 de desembre del 2007
dimecres, 19 de desembre del 2007
Rutina
Després de cinc mesos a Braunschweig, encara no he tingut collons de saber què és la rutina en aquest país!!!
Els dos primers mesos, vaig pensar que era normal, tot era nou per mi, m’havia d’acostumar, hi havia altres guiris i quedàvem dia sí, dia també. Suposava que a partir del mes de setembre, quan tothom fos fora, comencés els cursos d’alemany i estes acostumat a tot, arribaria la rutina.
Però no va ser així. De putu cul cada dia. Va arribar el setembre, i tot continuava igual, o pitjor. Cada començament de mes esperava que fos més tranquil que l’anterior, però tot el contrari. Suposo que és significatiu que aquest cap de setmana fos el primer en que tingués dos hores seguides de tranquil·litat per llogar una pel·lícula i no adormir-me mentre la mirava.
Cinc mesos després d’haver arribat desconec la rutina, cada dia quan surto de casa tinc la sensació que el dia serà diferent de qualsevol altre dia passat. Encara tinc la sensació d’estar de vacances, com al juliol o l’agost, però fa més de cinc mesos que duren; encara que hagi de treballar vuit hores al dia.
Suposo que després de Nadal, ara sí, quan tothom hagi marxat tindré una mica més de tranquil·litat, encara que hagi de pagar el preu de la rutina.
Els dos primers mesos, vaig pensar que era normal, tot era nou per mi, m’havia d’acostumar, hi havia altres guiris i quedàvem dia sí, dia també. Suposava que a partir del mes de setembre, quan tothom fos fora, comencés els cursos d’alemany i estes acostumat a tot, arribaria la rutina.
Però no va ser així. De putu cul cada dia. Va arribar el setembre, i tot continuava igual, o pitjor. Cada començament de mes esperava que fos més tranquil que l’anterior, però tot el contrari. Suposo que és significatiu que aquest cap de setmana fos el primer en que tingués dos hores seguides de tranquil·litat per llogar una pel·lícula i no adormir-me mentre la mirava.
Cinc mesos després d’haver arribat desconec la rutina, cada dia quan surto de casa tinc la sensació que el dia serà diferent de qualsevol altre dia passat. Encara tinc la sensació d’estar de vacances, com al juliol o l’agost, però fa més de cinc mesos que duren; encara que hagi de treballar vuit hores al dia.
Suposo que després de Nadal, ara sí, quan tothom hagi marxat tindré una mica més de tranquil·litat, encara que hagi de pagar el preu de la rutina.
dimarts, 18 de desembre del 2007
Handbol a Alemanya (IV)
Després d’haver acabat la primera volta de la Regionsoberliga de la regió sud-est de la Baixa Saxònia, faré un anàlisi de l’handbol a Alemanya, més concretament a Braunschweig i els seus voltants (la regió sud-est de la Baixa Saxònia).
- En aquesta part d’Alemanya l’handbol és molt i molt popular, casi tant com el futbol. Aixeques una pedra i et surt un equip d'handbol. A la resta d’Alemanya no és així, per tant quan vagi a Würzburg és possible que sigui el putu amo.
- El nivell de la categoria on jugo, puc confirmar que és similar a la 1ª Catalana.
- Cada setmana un component de l’equip ha de rentar totes les samarretes de l’equip.
- La meva mitjana d’exclusions per partit està per sota de 1.
- La meva mitjana de gols per partit la desconec.
- Diria que en més de la meitat dels partits he acabat amb hat-trick.
- La meva posició en l’esquema de joc de l’equip no està del tot clara. He jugat de pivot, extrem esquerre, lateral esquerre, lateral dret, extrem dret i breus instants de central (va ser just després d’un creuament). A vegades penso que soc un maldecap per l’entrenador: on collons foto el tiu aquest que no s’entera d’una m.... perquè no toqui gaire els collons.
Aquí teniu la classificació de l’equip a mitja lliga (per qui no ho recordi jugo amb el Timmerlah):
- En aquesta part d’Alemanya l’handbol és molt i molt popular, casi tant com el futbol. Aixeques una pedra i et surt un equip d'handbol. A la resta d’Alemanya no és així, per tant quan vagi a Würzburg és possible que sigui el putu amo.
- El nivell de la categoria on jugo, puc confirmar que és similar a la 1ª Catalana.
- Cada setmana un component de l’equip ha de rentar totes les samarretes de l’equip.
- La meva mitjana d’exclusions per partit està per sota de 1.
- La meva mitjana de gols per partit la desconec.
- Diria que en més de la meitat dels partits he acabat amb hat-trick.
- La meva posició en l’esquema de joc de l’equip no està del tot clara. He jugat de pivot, extrem esquerre, lateral esquerre, lateral dret, extrem dret i breus instants de central (va ser just després d’un creuament). A vegades penso que soc un maldecap per l’entrenador: on collons foto el tiu aquest que no s’entera d’una m.... perquè no toqui gaire els collons.
Aquí teniu la classificació de l’equip a mitja lliga (per qui no ho recordi jugo amb el Timmerlah):
Veient la classificació, la única emoció que tenim d’aquí a final de lliga és saber qui guanyarà la juguesca: en Marco (l’entrenador) i en Nico (lateral dret), s’han jugat una caixa de birres a que farem més de 15 punts a la segona volta, en Nico diu que ho farem i en Marco diu que no.
dilluns, 17 de desembre del 2007
Cap de setmana nº23
Primer cap de setmana amb temperatures hivernals, ja era hora. La meva decepció comença a disminuir.
Divendres vespre: llogar la pel·lícula dels Simpsons, encara l’havia de veure.
Dissabte matí: deures d’alemany i dinar.
Dissabte tarda: quedo amb l’Andrew, per fer l’últim cafè i els últims billars a Braunschweig.
Dissabte vespre: sopar de kebab, per culpa del Weihnachtsmarkt i els seus brasfurs de ½ metre els kebabs havien quedat una mica arraconats.
Dissabte nit: vaig llogar Italian job. Molt ben parits els Minis, i la conductora del Mini vermell també.
Diumenge migdia: dinar.
Diumenge tarda: partit contra l’Immendorf, 31-19, ja era hora d’una victòria clara, encara que fos contra els últims. Pel que fa a la meva actuació, vaig establir un nou rècord mundial de llançaments fallats des de 6 metres; tot i aquest rècord hem quedat pel pròxim entrenament de dijous, per tant, encara no m’han fet fora de l’equip :-). Després Weihnachtsfeier a Timmerlah, a la seu social del club, festa a base a Kartoffelnsalat, frankfurts i unes quantes birres.
La foto correspon a la vista que tenia des de la meva habitació diumenge al migdia. Lo blanc que es veu, no és neu, és gebre de la nit passada, que estant a menys de 0ºC no pot desaparèixer.
Divendres vespre: llogar la pel·lícula dels Simpsons, encara l’havia de veure.
Dissabte matí: deures d’alemany i dinar.
Dissabte tarda: quedo amb l’Andrew, per fer l’últim cafè i els últims billars a Braunschweig.
Dissabte vespre: sopar de kebab, per culpa del Weihnachtsmarkt i els seus brasfurs de ½ metre els kebabs havien quedat una mica arraconats.
Dissabte nit: vaig llogar Italian job. Molt ben parits els Minis, i la conductora del Mini vermell també.
Diumenge migdia: dinar.
Diumenge tarda: partit contra l’Immendorf, 31-19, ja era hora d’una victòria clara, encara que fos contra els últims. Pel que fa a la meva actuació, vaig establir un nou rècord mundial de llançaments fallats des de 6 metres; tot i aquest rècord hem quedat pel pròxim entrenament de dijous, per tant, encara no m’han fet fora de l’equip :-). Després Weihnachtsfeier a Timmerlah, a la seu social del club, festa a base a Kartoffelnsalat, frankfurts i unes quantes birres.
La foto correspon a la vista que tenia des de la meva habitació diumenge al migdia. Lo blanc que es veu, no és neu, és gebre de la nit passada, que estant a menys de 0ºC no pot desaparèixer.
Ja només queda una setmana per estar una altra vegada per terres catalanes. Encara que aquests primers cinc mesos m’han passat volant, ja tinc ganes de ser per aquí. Arribo dilluns 24 al matí.
dissabte, 15 de desembre del 2007
Andrew
Compartíem el sentiment de no saber quina cara posar quan algú ens preguntava d’on érem i la resposta els deixava igual. Perquè, si fa o no fa, Catalunya i Malta són igual de coneguts arreu del món.Demà a les sis del matí abandona el barco. Per sort, amb el vol Girona-Malta, crec que no hi haurà excusa per tornar-nos a trobar. Fins aviat.
dimecres, 12 de desembre del 2007
Decebut
Així és com em sento amb la mariconada d'hivern que estic "patint" a Braunschweig. Quan em van dir que passaria tot l'hivern a Alemanya, m'esperava un hivern de veritat amb fred, neu, tornados,.... però m'he trobat amb pluja, temperatures fresques (i no pas fredes) i amb una lleugera brisa (comparat amb la tramuntana).
Decepcionant. Quan vingui per nadal, deixaré la roba d'hivern i m'enduré la col·lecció de bermudes. I el Glühwein, no és per passar la fred, és vici.
El dia que va nevar al matí (26 de novembre), a les 8.30 ja no quedava res blanc perquè poc després de començar a nevar es va posar a ploure.
De fet, he continuat amb el treball iniciat el mes d'octubre, de recull de la temperatura a les vuit del matí, i això és el que hi ha:
Decepcionant. Quan vingui per nadal, deixaré la roba d'hivern i m'enduré la col·lecció de bermudes. I el Glühwein, no és per passar la fred, és vici.dilluns, 10 de desembre del 2007
Cap de setmana nº22
Cap de setmana marcat per la visita de les filles d’en Tomàs Mallol i la Rosa Giralt, o sigui: la mare i la tieta.
Divendres tarda: vam celebrar la festa de Nadal a l’institut. A les set ja era fora i vaig aprofitar per anar a tallar els cabells, la mare i la tieta m’havien de trobar ben guapo.
Divendres nit: rentar roba i netejar l’habitació. Les visites obliguen a fer coses que no venen massa de gust però no podia postposar-ho més.
Dissabte matí: vaig a buscar la mare i la tieta i me les trobo “engabiades” a la zona de fumadors de l’andana. Anem a l’hotel a deixar les maletes.
Dissabte migdia: dinar al restaurant Mutter habenicht, menjar típic alemany. Havent dinat, cafè per acabar de fer el fet. Abandono la mare i la tieta a la seva sort al mig de Braunschweig. Després d’haver sobreviscut tres dies a Berlin sense una paraula d’alemany i ben poques d’anglès, Braunschweig havia de ser un joc de nens per elles.
Dissabte tarda: partit a Salzgitter, derrota 21-19, millor partit que la setmana passada, però no suficient per endur-nos els dos punts del poliesportiu de Salzgitter. De la meva actuació vull destacar el penal que vaig fallar i que ens hauria posat dins el partit una altra vegada, i a la següent jugada, una falta que vaig fer a 12 metres (o sigui, que tampoc era massa necessària), que em va servir per descansar dos minuts en el moment en que es decidia el partit.
Dissabte vespre: em reuneixo amb la mare i la tieta una altra vegada. Anem a sopar al Weihnachtsmarkt, naturalment ½ metre de brasfurs i glühwein per fer-lo baixar. Després de sopar les deixo a l’hotel.
Dissabte nit: Weihnachtsmarkt 2ª part, aquest cop amb els de l’equip.
Diumenge matí: vaig a buscar les germanes Mallol a l’hotel i anem a fer un Branch (breakfast + lunch).
Diumenge tarda: visita ràpida per Braunschweig amb doscentsaca que acaba al meu antro (el sacrifi de la nit de divendres va valer la pena). Agafem el cotxe i cap a Bremen. Visita llampec del centre de Bremen i tornada cap a Braunshweig.
Divendres tarda: vam celebrar la festa de Nadal a l’institut. A les set ja era fora i vaig aprofitar per anar a tallar els cabells, la mare i la tieta m’havien de trobar ben guapo.
Divendres nit: rentar roba i netejar l’habitació. Les visites obliguen a fer coses que no venen massa de gust però no podia postposar-ho més.
Dissabte matí: vaig a buscar la mare i la tieta i me les trobo “engabiades” a la zona de fumadors de l’andana. Anem a l’hotel a deixar les maletes.
Dissabte migdia: dinar al restaurant Mutter habenicht, menjar típic alemany. Havent dinat, cafè per acabar de fer el fet. Abandono la mare i la tieta a la seva sort al mig de Braunschweig. Després d’haver sobreviscut tres dies a Berlin sense una paraula d’alemany i ben poques d’anglès, Braunschweig havia de ser un joc de nens per elles.
Dissabte tarda: partit a Salzgitter, derrota 21-19, millor partit que la setmana passada, però no suficient per endur-nos els dos punts del poliesportiu de Salzgitter. De la meva actuació vull destacar el penal que vaig fallar i que ens hauria posat dins el partit una altra vegada, i a la següent jugada, una falta que vaig fer a 12 metres (o sigui, que tampoc era massa necessària), que em va servir per descansar dos minuts en el moment en que es decidia el partit.
Dissabte vespre: em reuneixo amb la mare i la tieta una altra vegada. Anem a sopar al Weihnachtsmarkt, naturalment ½ metre de brasfurs i glühwein per fer-lo baixar. Després de sopar les deixo a l’hotel.
Dissabte nit: Weihnachtsmarkt 2ª part, aquest cop amb els de l’equip.
Diumenge matí: vaig a buscar les germanes Mallol a l’hotel i anem a fer un Branch (breakfast + lunch).
Diumenge tarda: visita ràpida per Braunschweig amb doscentsaca que acaba al meu antro (el sacrifi de la nit de divendres va valer la pena). Agafem el cotxe i cap a Bremen. Visita llampec del centre de Bremen i tornada cap a Braunshweig.
Diumenge vespre: sopar i fer els deures d’alemany.
Primera imatge que tinc de la meva mare i la meva tia, després de 3 mesos: engabiades a la zona de fumadors de l'andana de l'estació de Braunschweig.
La mare i la tieta amb el respectiu brasfurs de 1/2 metre.
dijous, 6 de desembre del 2007
Flaix i CBR
A ells també els trobo a faltar. Encara que el cabró de l'esquerra segur que ja ni se'n recorda de mi.
dilluns, 3 de desembre del 2007
Concert d'en Bruce nº8
Aquest és un escrit pels interessats en el tema Bruce. És apte per tots els públics, però potser se us farà pesat a la resta. Sorry.
Em desperto i al connectar el mòbil em trobo una perduda d’en Jordi Bell-lloch. Per les festes del Tura haviem quedat de trobar-nos al concert. Ja era a terres alemanyes. Havia vingut amb l’Aleix, aquests són els fans de veritat, els que no els importa fer més de mil quilòmetres amb avió per anar a veure en Bruce, i no només quan ve al costat de casa.
Abans de sortir de casa comprovo el set-list del dia anterior a Arnhem. Merda, veig que va tocar Tunnel of love, una de les cançons que tenia més ganes de sentir, i veient els set-lists de la gira, mai l’ha tocat dos concerts seguits. No importa, serà un gran concert, és en Bruce.
Em poso l’uniforme de concert, agafo el navegador, pujo al doscentsaka i enfilo el camí cap a Mannheim. A mig camí (aproximadament a l’alçada d’Asfeld) em paro a fer un cafè en una àrea de servei McDonald’s, no em vaig atrevir a consumir-hi res més. Cinc hores més tard d’haver sortit em planto a Mannheim.
Des de l’autopista veig un macro edifici amb uns neons roses i blaus, visibles des de quatre quilòmetres de distància, que serien l’enveja del millor puticlub de l’Empordà. A l’acostar-m’hi veig que és el SAP Arena, el pavelló on tindrà lloc el concert.
Aparco el cotxe, però en Jordi i l’Aleix encara no hi són. Cauen quatre gotes, fa molt de vent i fa molta fred, decideixo passar la fred menjant un Feuerwurst (salsitxa de foc), lo de feuer venia de lo picant que arribava a ser, els 0,4 l. de birra no van ser suficients per calmar la cremor de llengua; demano unes patates fregides i una altra cervesa, els cabrons havien buidat mig saler sobre les meves patates (tot val per augmentar la venda de cerveses) per tant no em van servir de massa, apart d’augmentar el meu volum corporal.
¾ d’hora abans del concert aconsegeuixo reunir-me amb els altres expedicionaris gironins. Cinc minuts abans del concert, vaig a ocupar el meu seient. En arribar veig que tindré dos personatges de gènere femení per veïnes. Una a la mitja hora de concert ja no sabia com posar-s’hi i l’altra només va donar senyals de vida durant The rising. Depriment. És el que té estar penjat de la quarta graderia.
Comença el concert amb ½ hora de retard.
- Radio nowhere, només de començar ens deixa clar que avui toca classe de guitarra. Molta canya des del principi.
- No surrender, més guitarra.
- Lonesome day, coincideixo amb l’amic Po, la cançó més prescindible del concert.
- Gypsy biker, per què aquesta cançó en directe deixa la versió del disc en no-res (quan ja era de les millors)? De lo millor del concert, sobretot la conversa/discusió de guitarres entre l’Steve i en Bruce.
- Magic, brutal. Per què un violí i una guitarra acústica em poden mantenir la pell de gallina durant tres minuts? El moment més calmat del concert (crec que va ser l’únic durant les més de dos hores de concert).
- Reason to believe, per què l’enéssima versió que fa d’aquesta cançó és la millor de totes? Sabia el que m’esperava, però tot i així em van caure els ous a terra.
- Jackson cage, la cançó adequada en el moment adequat.
- She’s the one. Millor que mai, molta força. Molt bona l’harmònica.
- Livin’ in the future, molt bona.
- The promised land, per què mai em cansaré d’escoltar l’harmònica d’aquesta cançó?
- Working on the highway, moment catxondo de la nit, amb auto-dutxa inclosa.
- Tunnel of love. Sí!!! En Bruce no em podia deixar sense una de les cançons que tenia més ganes de sentir. La millor del concert. Deixa en no-res la versió original (massa ..... pel meu gust, no sé com definir-ho) i millora les versions que n’havia fet a la gira del 88 i a la gira del Devils & dust. Gran Nils.
- Darkness on the edge of town. Segurament la cançó que he sentit més vegades en directe. Per què no em cansaré mai de sentir-la?
- Devil’s arcade. Solo de guitarra brutal. Millor (amb més força encara) que l’original.
- The rising. Similar a la gira anterior amb la E street band, si abans era per obrir el concert i animar la gent, ara està posada al mig del concert, així, com qui no vol la cosa.
- Last to die. Molt bona, però massa semblant a la versió del disc.
- Long walk home. La meva. Millor solo de guitarra, amb violí i el solo de saxo és un pèl més llarg. Millor.
- Badlands. A aquestes alçades sobren les paraules.
- Girls in the summer clothes. Està bé, però no deixarà de ser una de les discretes del disc.
- Santa Claus is coming to town. Qui m’havia de dir (si no hagués estat perquè ja l’havia tocat dissabte) que sentiria aquesta. Després del Detroit medley del 2003 i de l’experiència d’ahir, ja només em queda Quarter to three per completar la trilogia dels grans covers d’en Bruce.
- Born to run......
- Dancing in the dark. Mai ha estat sant de la meva devoció. Hauria preferit algun altre bis.
- American land. Molt bona, encara que no arriba al nivell de la Segger sessions band. En Roy Bittan i en Charlie Giordano (substitut d’en Danny Federici) a l’acordeó.
Ahir vaig poder “escoltar” un concert “tranquilament” des del meu seient. No ho havia fet des del 2005 amb la gira del D&D. Bon concert, molt canyero. Encara que Mannheim no és Barcelona. Veient els set-lists de la gira, va ser un concert per complir l’expedient.
Sortint del pavelló va caure la del pop, vaig arribar al cotxe xop. Els primers 100km del viatge de tornada em sentia Lost in the flood, anava a 100 per hora per l’autopista (quan a Alemanya no tenen límit). A les 3.15 arribava a Braunschweig.
La foto l'he tret de la pàgina web de Backstreets.
Em desperto i al connectar el mòbil em trobo una perduda d’en Jordi Bell-lloch. Per les festes del Tura haviem quedat de trobar-nos al concert. Ja era a terres alemanyes. Havia vingut amb l’Aleix, aquests són els fans de veritat, els que no els importa fer més de mil quilòmetres amb avió per anar a veure en Bruce, i no només quan ve al costat de casa.
Abans de sortir de casa comprovo el set-list del dia anterior a Arnhem. Merda, veig que va tocar Tunnel of love, una de les cançons que tenia més ganes de sentir, i veient els set-lists de la gira, mai l’ha tocat dos concerts seguits. No importa, serà un gran concert, és en Bruce.
Em poso l’uniforme de concert, agafo el navegador, pujo al doscentsaka i enfilo el camí cap a Mannheim. A mig camí (aproximadament a l’alçada d’Asfeld) em paro a fer un cafè en una àrea de servei McDonald’s, no em vaig atrevir a consumir-hi res més. Cinc hores més tard d’haver sortit em planto a Mannheim.
Des de l’autopista veig un macro edifici amb uns neons roses i blaus, visibles des de quatre quilòmetres de distància, que serien l’enveja del millor puticlub de l’Empordà. A l’acostar-m’hi veig que és el SAP Arena, el pavelló on tindrà lloc el concert.
Aparco el cotxe, però en Jordi i l’Aleix encara no hi són. Cauen quatre gotes, fa molt de vent i fa molta fred, decideixo passar la fred menjant un Feuerwurst (salsitxa de foc), lo de feuer venia de lo picant que arribava a ser, els 0,4 l. de birra no van ser suficients per calmar la cremor de llengua; demano unes patates fregides i una altra cervesa, els cabrons havien buidat mig saler sobre les meves patates (tot val per augmentar la venda de cerveses) per tant no em van servir de massa, apart d’augmentar el meu volum corporal.
¾ d’hora abans del concert aconsegeuixo reunir-me amb els altres expedicionaris gironins. Cinc minuts abans del concert, vaig a ocupar el meu seient. En arribar veig que tindré dos personatges de gènere femení per veïnes. Una a la mitja hora de concert ja no sabia com posar-s’hi i l’altra només va donar senyals de vida durant The rising. Depriment. És el que té estar penjat de la quarta graderia.
Comença el concert amb ½ hora de retard.
- Radio nowhere, només de començar ens deixa clar que avui toca classe de guitarra. Molta canya des del principi.
- No surrender, més guitarra.
- Lonesome day, coincideixo amb l’amic Po, la cançó més prescindible del concert.
- Gypsy biker, per què aquesta cançó en directe deixa la versió del disc en no-res (quan ja era de les millors)? De lo millor del concert, sobretot la conversa/discusió de guitarres entre l’Steve i en Bruce.
- Magic, brutal. Per què un violí i una guitarra acústica em poden mantenir la pell de gallina durant tres minuts? El moment més calmat del concert (crec que va ser l’únic durant les més de dos hores de concert).
- Reason to believe, per què l’enéssima versió que fa d’aquesta cançó és la millor de totes? Sabia el que m’esperava, però tot i així em van caure els ous a terra.
- Jackson cage, la cançó adequada en el moment adequat.
- She’s the one. Millor que mai, molta força. Molt bona l’harmònica.
- Livin’ in the future, molt bona.
- The promised land, per què mai em cansaré d’escoltar l’harmònica d’aquesta cançó?
- Working on the highway, moment catxondo de la nit, amb auto-dutxa inclosa.
- Tunnel of love. Sí!!! En Bruce no em podia deixar sense una de les cançons que tenia més ganes de sentir. La millor del concert. Deixa en no-res la versió original (massa ..... pel meu gust, no sé com definir-ho) i millora les versions que n’havia fet a la gira del 88 i a la gira del Devils & dust. Gran Nils.
- Darkness on the edge of town. Segurament la cançó que he sentit més vegades en directe. Per què no em cansaré mai de sentir-la?
- Devil’s arcade. Solo de guitarra brutal. Millor (amb més força encara) que l’original.
- The rising. Similar a la gira anterior amb la E street band, si abans era per obrir el concert i animar la gent, ara està posada al mig del concert, així, com qui no vol la cosa.
- Last to die. Molt bona, però massa semblant a la versió del disc.
- Long walk home. La meva. Millor solo de guitarra, amb violí i el solo de saxo és un pèl més llarg. Millor.
- Badlands. A aquestes alçades sobren les paraules.
- Girls in the summer clothes. Està bé, però no deixarà de ser una de les discretes del disc.
- Santa Claus is coming to town. Qui m’havia de dir (si no hagués estat perquè ja l’havia tocat dissabte) que sentiria aquesta. Després del Detroit medley del 2003 i de l’experiència d’ahir, ja només em queda Quarter to three per completar la trilogia dels grans covers d’en Bruce.
- Born to run......
- Dancing in the dark. Mai ha estat sant de la meva devoció. Hauria preferit algun altre bis.
- American land. Molt bona, encara que no arriba al nivell de la Segger sessions band. En Roy Bittan i en Charlie Giordano (substitut d’en Danny Federici) a l’acordeó.
Ahir vaig poder “escoltar” un concert “tranquilament” des del meu seient. No ho havia fet des del 2005 amb la gira del D&D. Bon concert, molt canyero. Encara que Mannheim no és Barcelona. Veient els set-lists de la gira, va ser un concert per complir l’expedient.
Sortint del pavelló va caure la del pop, vaig arribar al cotxe xop. Els primers 100km del viatge de tornada em sentia Lost in the flood, anava a 100 per hora per l’autopista (quan a Alemanya no tenen límit). A les 3.15 arribava a Braunschweig.
La foto l'he tret de la pàgina web de Backstreets.
Cap de setmana nº21
Divendres vespre: quedo amb l’Andrew per anar al Weihnachtsmarkt. Ell encara no hi havia estat i jo tenia mono de ½ metre de bratwurst i de Glühwein.
Divendres nit: rentar roba.
Dissabte matí: dormir.
Dissabte tarda: Quedo a les 2 amb l’Andrew per anar a fer el cafè. A les 18.30 partit a Edemissen contra el Nord Edemissen, 32-25. Derrota merescuda, res més a dir.
Dissabte nit: em quedo a casa. Estalvi energètic pel gran diumenge que m’esperava. Aprofito per rentar les samarretes de l'equip, aquesta setmana em va tocar a mi.
Diumenge matí: dinar a les 11.30.
El que queda de cap de setmana es mereix un escrit apart.
Divendres nit: rentar roba.
Dissabte matí: dormir.
Dissabte tarda: Quedo a les 2 amb l’Andrew per anar a fer el cafè. A les 18.30 partit a Edemissen contra el Nord Edemissen, 32-25. Derrota merescuda, res més a dir.
Dissabte nit: em quedo a casa. Estalvi energètic pel gran diumenge que m’esperava. Aprofito per rentar les samarretes de l'equip, aquesta setmana em va tocar a mi.
Diumenge matí: dinar a les 11.30.
El que queda de cap de setmana es mereix un escrit apart.
divendres, 30 de novembre del 2007
Guilherme
Avui al matí li ha tocat a en Guilherme. Encara que sigui de l’Internacional de Porto Alegre és bon xaval. És la única persona a Braunschweig que ha tingut l’honor d’enfundar-se una barretina, suposo que a partir d’aquí sobren les paraules. Salut i força al canut.
dijous, 29 de novembre del 2007
Weihnachtsmarkt
O el que és el mateix: mercat de Nadal. Ahir va 
començar el Weihnachtsmarkt a Braunschweig, un dels millors mercats de Nadal del nord d’Alemanya.
Els mercats de Nadal a Alemanya es caracteritzen per proporcionar els aliments necessaris per sobreviure al dur hivern alemany: Glühwein (vi calent), brasfurts, creps, xoc
olata,..... Ahir aprofitant la penúltima vetllada d’en Guilherme a Braunschweig, vam anar a fer-hi una volta.
Soc fort psicològicament i passo dels últims comentaris apareguts en aquest blog referents al meu aspecte físic. Com us podeu imaginar no em vaig estar de res. He d’acumular greix per l’hivern que m’espera. El brasfurs de la foto feia mig metre, però el vaig haver de mossegar pels dos costats perquè dubtava del seu límit elàstic, tants anys estudiant enginyeria mecànica finalment han donat el seu fruit, per això els dos caps estan mossegats.
I respecte alguns comentaris apareguts en aquest blog últimament. Només volia comentar un parell de coses:
- Lo del jersei, l’Alba ja ha dit el que s’havia de dir.
- Felicitats Montserrat per afegir-te al brucespringsteenisme.
- Pare: vaig rebre la teva felicitació, però quan ja havia penjat l’escrit al blog.
començar el Weihnachtsmarkt a Braunschweig, un dels millors mercats de Nadal del nord d’Alemanya.Els mercats de Nadal a Alemanya es caracteritzen per proporcionar els aliments necessaris per sobreviure al dur hivern alemany: Glühwein (vi calent), brasfurts, creps, xoc
olata,..... Ahir aprofitant la penúltima vetllada d’en Guilherme a Braunschweig, vam anar a fer-hi una volta.Soc fort psicològicament i passo dels últims comentaris apareguts en aquest blog referents al meu aspecte físic. Com us podeu imaginar no em vaig estar de res. He d’acumular greix per l’hivern que m’espera. El brasfurs de la foto feia mig metre, però el vaig haver de mossegar pels dos costats perquè dubtava del seu límit elàstic, tants anys estudiant enginyeria mecànica finalment han donat el seu fruit, per això els dos caps estan mossegats.
I respecte alguns comentaris apareguts en aquest blog últimament. Només volia comentar un parell de coses:
- Lo del jersei, l’Alba ja ha dit el que s’havia de dir.
- Felicitats Montserrat per afegir-te al brucespringsteenisme.
- Pare: vaig rebre la teva felicitació, però quan ja havia penjat l’escrit al blog.
dilluns, 26 de novembre del 2007
Dilluns matí
Aquesta és la primera imatge que he tingut avui quan m'he despertat, és a dir, quan he sortit de la dutxa.
Cap de setmana nº20
Divendres tarda: descansar per la nit.
Divendres nit: quedem amb en Guilherme, l’Alessandro i l’Andrew. Només es presenta en Guilherme. Divendres qualsevol a Braunschweig.
Dissabte migdia: dinar.
Dissabte tarda: piscina.
Dissabte vespre: nou dissabte multifesta. Primer, festa d’aniversari de la Merche (companya de feina) a casa seu. Després, de marxa per Braunschweig amb en Guilherme, en Paul i l’Andrew.
Diumenge migdia: dinar.
Diumenge tarda: partit contra el Thiede. Primera victòria per més d’un gol (30 a 26) i primer gol que faig de jacobo a Alemanya :-). Després quedo amb en Guilherme i l’Alessandro al centre per fer la birreta, veure futbol (un somnolent Racing-Valencia) i un kebab abans de la retirada cap a casa.
Divendres nit: quedem amb en Guilherme, l’Alessandro i l’Andrew. Només es presenta en Guilherme. Divendres qualsevol a Braunschweig.
Dissabte migdia: dinar.
Dissabte tarda: piscina.
Dissabte vespre: nou dissabte multifesta. Primer, festa d’aniversari de la Merche (companya de feina) a casa seu. Després, de marxa per Braunschweig amb en Guilherme, en Paul i l’Andrew.Diumenge migdia: dinar.
Diumenge tarda: partit contra el Thiede. Primera victòria per més d’un gol (30 a 26) i primer gol que faig de jacobo a Alemanya :-). Després quedo amb en Guilherme i l’Alessandro al centre per fer la birreta, veure futbol (un somnolent Racing-Valencia) i un kebab abans de la retirada cap a casa.
La foto ens la van fer el dissabte a la nit i l’han penjat a internet.
dijous, 22 de novembre del 2007
Què soc?
Després d’escriure l’última frase de l’escrit d’ahir vaig començar a reflexionar. Perquè realment, què soc?
Des que vaig arribar a Braunschweig la típica i innocent pregunta que ha d’afrontar qualsevol estranger quan arriba a un nou país com ara: d’on vens? (Where are you from? o Woher kommst du?); en el meu cas no era ni tan innocent ni tan fàcil.
De fet em provocava una certa esquizofrènia, no perquè no sabés què era, això ho tenia i ho continuo tenint claríssim. El dubte era què contestar: la veritat; dir Espanya afegint tot seguit de prop de Barcelona, perquè els que sabessin de què va la cosa em situessin; d’Espanya i esperar a tenir confiança per dir-los la veritat,....
Estava en un país nou, no coneixia massa gent, no sabia com reaccionaria la gent davant de cada resposta, i en aquests casos tenir mà esquerra i abandonar posicions radicals sol ajudar.
De fet a Alemanya hi ha Baviera, la regió més rica i més mal vista per la resta d’Alemanya. Per tant, utilitzar el paral·lelisme Catalunya-Baviera no em servia per guanyar-me simpaties en una ciutat com Braunschweig, que vindria a ser com la Valladolid alemanya.
Si aquests dubtes no em turmentaven prou, justament el dia després d’arribar a Braunschweig, en Thomas (el meu buddy) em va portar al registre de Braunschweig per donar-me d’alta, per tant, puc dir que: des del dia 14 de juliol de 2007 soc ciutadà de Braunschweig, o el que és el mateix: soc BRAUNSCHWEIGUÈS!!!!
Aquest fet em va provocar nous dubtes: això vol dir que soc alemany? soc baixsaxó? puc cremar el DNI? puc utilitzar les pàgines del passaport espanyol per fregar-me el cul? he deixat de ser català? hauré de menjar currywurst almenys dos cops per setmana? he deixat de ser gironí? he de perdre un cognom? puc blasfemar de Hannover i els hannoveresos?
Davant de tots aquests dubtes, i com a bon alemany, només se m’acut una cosa: aixecar-me de la cadira, dirigir-me cap a la nevera, agafar una Beck’s ben fresca, obrir-la i fotre-li un trago. Salut.
Per cert, gràcies Laia per recordar-te del meu sant (has estat la única), encara que en Roger Xarles t’hagi hagut d’ajudar ;-). A mi tampoc m’ha passat per alt, i com que el dia del meu aniversari ja no seré a Braunschweig he aprofitat avui per portar unes birres a l’entrenament. La foto que penjo és de l’estat de la caixa quan he arribat a casa. He de dir que inicialment hi havia 12 ampolles de birra normal (ampolles fosques) i 12 de birra amb llimona (ampolles transparents), com veieu, encara que vagin molt “d’alemanitos” tots s’acaben fotent la birra amb llimona (balanç: 4 normals – 11 amb llimona). Amb un pack de birra normal per estrenar!!!!
Des que vaig arribar a Braunschweig la típica i innocent pregunta que ha d’afrontar qualsevol estranger quan arriba a un nou país com ara: d’on vens? (Where are you from? o Woher kommst du?); en el meu cas no era ni tan innocent ni tan fàcil.
De fet em provocava una certa esquizofrènia, no perquè no sabés què era, això ho tenia i ho continuo tenint claríssim. El dubte era què contestar: la veritat; dir Espanya afegint tot seguit de prop de Barcelona, perquè els que sabessin de què va la cosa em situessin; d’Espanya i esperar a tenir confiança per dir-los la veritat,....
Estava en un país nou, no coneixia massa gent, no sabia com reaccionaria la gent davant de cada resposta, i en aquests casos tenir mà esquerra i abandonar posicions radicals sol ajudar.
De fet a Alemanya hi ha Baviera, la regió més rica i més mal vista per la resta d’Alemanya. Per tant, utilitzar el paral·lelisme Catalunya-Baviera no em servia per guanyar-me simpaties en una ciutat com Braunschweig, que vindria a ser com la Valladolid alemanya.
Si aquests dubtes no em turmentaven prou, justament el dia després d’arribar a Braunschweig, en Thomas (el meu buddy) em va portar al registre de Braunschweig per donar-me d’alta, per tant, puc dir que: des del dia 14 de juliol de 2007 soc ciutadà de Braunschweig, o el que és el mateix: soc BRAUNSCHWEIGUÈS!!!!
Aquest fet em va provocar nous dubtes: això vol dir que soc alemany? soc baixsaxó? puc cremar el DNI? puc utilitzar les pàgines del passaport espanyol per fregar-me el cul? he deixat de ser català? hauré de menjar currywurst almenys dos cops per setmana? he deixat de ser gironí? he de perdre un cognom? puc blasfemar de Hannover i els hannoveresos?
Davant de tots aquests dubtes, i com a bon alemany, només se m’acut una cosa: aixecar-me de la cadira, dirigir-me cap a la nevera, agafar una Beck’s ben fresca, obrir-la i fotre-li un trago. Salut.
Per cert, gràcies Laia per recordar-te del meu sant (has estat la única), encara que en Roger Xarles t’hagi hagut d’ajudar ;-). A mi tampoc m’ha passat per alt, i com que el dia del meu aniversari ja no seré a Braunschweig he aprofitat avui per portar unes birres a l’entrenament. La foto que penjo és de l’estat de la caixa quan he arribat a casa. He de dir que inicialment hi havia 12 ampolles de birra normal (ampolles fosques) i 12 de birra amb llimona (ampolles transparents), com veieu, encara que vagin molt “d’alemanitos” tots s’acaben fotent la birra amb llimona (balanç: 4 normals – 11 amb llimona). Amb un pack de birra normal per estrenar!!!!
dimecres, 21 de novembre del 2007
Braunschweig-Hannover
Avui us vull parlar de la rivalitat entre Braunschweig i Hannover.
Hannover és la capital de la Baixa Saxònia, amb 500.000 habitants, i Braunschweig és la segona ciutat més gran amb 250.000 habitants, estan separades per uns 60-70 km.
Les fonts consultades han estat totes del mateix bàndol, per tant caldrà agafar la seva veracitat amb pinces. Aquesta rivalitat encara no he esbrinat quan comença. De fet abans de la 2ª guerra mundial, Braunschweig i Hannover eren ciutats d’un tamany semblant.
Braunschweig té “l’honor” d’haver atorgat el passaport alemany al Sr. Hitler, segurament per això, va quedar totalment destruïda (90%) durant la guerra, per un 60% a la ciutat veïna. Després de la guerra es va atorgar la capitalitat de la Baixa Saxònia a Hannover.
La rivalitat també existeix amb el futbol, de fet l’Eintracht de Braunschweig és un dels clubs històrics d’Alemanya, va guanyar una Bundesliga fa 40 anys i va ser la primera ciutat fora de les illes britàniques on es va jugar a futbol. I encara que actualment el Hannover està a la primera divisió i l’Eintracht a la cua de tercera, aquesta rivalitat durarà fins que un dels dos equips desaparegui, encara que l’Eintracht arribi a una lliga de barri.
Alguns exemples de la rivalitat:
- Noms que rep Hannover o els seus habitants: ciutat prohibida, aquells o els altres.
- Noms que rep el Hannover 96: Hannover 95+1 o Hannover 3 vegades 32.
Naturalment no sé quin nom reben els habitants i l’equip de Braunschweig, segurament no ho sabré mai.
Com a exemple la bufanda que vaig veure el dia que vaig anar a futbol a Hannover:
Traducció: Gràcies pare que jo no hagi estat Braunschweigès. Com podeu veure aquesta rivalitat també existeix entre el Borussia Dortmund i el Shalke 04.
Com a bon braunschweiguès: em c... en els hannoveresos.
Hannover és la capital de la Baixa Saxònia, amb 500.000 habitants, i Braunschweig és la segona ciutat més gran amb 250.000 habitants, estan separades per uns 60-70 km.
Les fonts consultades han estat totes del mateix bàndol, per tant caldrà agafar la seva veracitat amb pinces. Aquesta rivalitat encara no he esbrinat quan comença. De fet abans de la 2ª guerra mundial, Braunschweig i Hannover eren ciutats d’un tamany semblant.
Braunschweig té “l’honor” d’haver atorgat el passaport alemany al Sr. Hitler, segurament per això, va quedar totalment destruïda (90%) durant la guerra, per un 60% a la ciutat veïna. Després de la guerra es va atorgar la capitalitat de la Baixa Saxònia a Hannover.
La rivalitat també existeix amb el futbol, de fet l’Eintracht de Braunschweig és un dels clubs històrics d’Alemanya, va guanyar una Bundesliga fa 40 anys i va ser la primera ciutat fora de les illes britàniques on es va jugar a futbol. I encara que actualment el Hannover està a la primera divisió i l’Eintracht a la cua de tercera, aquesta rivalitat durarà fins que un dels dos equips desaparegui, encara que l’Eintracht arribi a una lliga de barri.
Alguns exemples de la rivalitat:
- Noms que rep Hannover o els seus habitants: ciutat prohibida, aquells o els altres.
- Noms que rep el Hannover 96: Hannover 95+1 o Hannover 3 vegades 32.
Naturalment no sé quin nom reben els habitants i l’equip de Braunschweig, segurament no ho sabré mai.
Com a exemple la bufanda que vaig veure el dia que vaig anar a futbol a Hannover:
Traducció: Gràcies pare que jo no hagi estat Braunschweigès. Com podeu veure aquesta rivalitat també existeix entre el Borussia Dortmund i el Shalke 04.Com a bon braunschweiguès: em c... en els hannoveresos.
dilluns, 19 de novembre del 2007
Cap de setmana nº19
Divendres tarda: dormir, a la nit hi ha plans per sortir.
Divendres nit: sortim per Braunschweig, al final acabem com sempre, Soleil, Merz i nou intent fallit d’entrar a Fieber.
Dissabte matí: dormir.
Dissabte migdia: dinar i migdiada.
Dissabte tarda: partit contra el Langelsheim, el desplaçament més llunyà de tota la lliga: 50Km, quins temps aquells quan havia d’anar fins a Amposta. Empat a 18, superabwehr (molt bona defensa), ens van fer sis gols en tota la segona part. I per part meva dos errors calcats des de 6 metres, que veient el resultat final van resultar caríssims.
Dissabte nit: se m’acumulen les festes. Festa d’iaeste i festa d’aniversari d’en Niels (company d’equip). Amb tanta festa arribo a l’habitació a les 5.15.
Diumenge matí: com el dia anterior.
Diumenge migdia: dinar i perreo fins a les 4.
Diumenge tarda: anem a veure el partit de bàsquet Braunschweig-Bonn amb en Guilherme i l’Alessandro (italià, nou fitxatge). Res d’especial, nivell més baix que a la lliga espanyola, tant de joc com de cheerleaders. Ja us aviso que no hi haurà escrit referent al bàsquet a Alemanya.
Diumenge vespre: s’afegeix l’Andrew i anem a fer un kebab. L’Alessandro i l’Andrew parlen italià, en Guilherme el parla una mica, per tant, part de la conversa va ser amb italià. L’Alessandro va flipar de que jo fos capaç d’entendre la conversa :-), estic apunt d’afegir un nou membre a la llista de simpatitzants del català.
No hi ha fotos.
Divendres nit: sortim per Braunschweig, al final acabem com sempre, Soleil, Merz i nou intent fallit d’entrar a Fieber.
Dissabte matí: dormir.
Dissabte migdia: dinar i migdiada.
Dissabte tarda: partit contra el Langelsheim, el desplaçament més llunyà de tota la lliga: 50Km, quins temps aquells quan havia d’anar fins a Amposta. Empat a 18, superabwehr (molt bona defensa), ens van fer sis gols en tota la segona part. I per part meva dos errors calcats des de 6 metres, que veient el resultat final van resultar caríssims.
Dissabte nit: se m’acumulen les festes. Festa d’iaeste i festa d’aniversari d’en Niels (company d’equip). Amb tanta festa arribo a l’habitació a les 5.15.
Diumenge matí: com el dia anterior.
Diumenge migdia: dinar i perreo fins a les 4.
Diumenge tarda: anem a veure el partit de bàsquet Braunschweig-Bonn amb en Guilherme i l’Alessandro (italià, nou fitxatge). Res d’especial, nivell més baix que a la lliga espanyola, tant de joc com de cheerleaders. Ja us aviso que no hi haurà escrit referent al bàsquet a Alemanya.
Diumenge vespre: s’afegeix l’Andrew i anem a fer un kebab. L’Alessandro i l’Andrew parlen italià, en Guilherme el parla una mica, per tant, part de la conversa va ser amb italià. L’Alessandro va flipar de que jo fos capaç d’entendre la conversa :-), estic apunt d’afegir un nou membre a la llista de simpatitzants del català.
No hi ha fotos.
dijous, 15 de novembre del 2007
I de tant en tant, treballo.
Alguns us penseu que la meva vida aquí a Alemanya és només festa, viatges, handbol, barbacoes i partits de futbol. Doncs no, de tant en tant també treballo. Us adjunto una foto on en Kai em va enganxar in fraganti comprovant si el carboni i el silici s’han dipositat sobre l’acer, últimament els tinc una mica rebotats i no es porten gaire bé.
dimarts, 13 de novembre del 2007
Quatre mesos
Avui fa quatre mesos que vaig arribar a Braunschweig. La veritat és que sembla que era ahir que agafava l'autopista direcció Alemanya amb Thunder road sonant a tota pastilla.
Us penjo una foto que vaig fer el 14 de juliol, el dia després d'arribar.
I aqui teniu la mateixa imatge quatre mesos després:
diumenge, 11 de novembre del 2007
Cap de setmana nº18
Divendres tarda: quedo amb en Guilherme, per fer una volta pel centre i fer uns billars. Tot i ploure lleugerament, agafo la bici (gran error). La pluja va anar a més i aproximadament a les deu de la nit, decideixo claudicar davant la insistència de la meva mare, que porta dos mesos dient-me que em compri sabates i roba per la fred (la mare sempre serà la mare) i decideixo que dissabte a la tarda aniré a comprar unes sabates. A les 11 de la nit comença a nevar (aigua neu). A quarts de dotze a casa. Amb el temps que feia se’ns van passar les ganes de sortir de marxa.
Dissabte matí: Planxar, comprar al súper i dinar.
Dissabte tarda: quedo amb en Guilherme al centre, aprofitem per mirar roba i finalment em compro les sabates (a prova de fred, a prova de pluja i a prova de neu, almenys això em van dir). Dissabte nit: tot i tenir invitació per una macrofesta al Volkswagen Halle, decideixo passar una nit de tranquis a base de billars i alguna birra (que diumenge hi tornava a haver partit).
Diumenge matí: res, dinar a les dotze.
Diumenge tarda: partit contra el Vfl Wolfsburg (sí, el mateix club que té un equip a la Bundesliga de futbol). Victoria per 29-28 després d’uns quants partits a base d’empats i derrotes. En Marco ha parat un penal quan faltaven deu segons. Hem fet un bon partit.
Diumenge vespre: quedo amb en Guilherme un altre cop, menjar una mica i billar. A les nou a casa.
Frase del cap de setmana: els diners no són el problema, són la solució.
Dissabte matí: Planxar, comprar al súper i dinar.
Dissabte tarda: quedo amb en Guilherme al centre, aprofitem per mirar roba i finalment em compro les sabates (a prova de fred, a prova de pluja i a prova de neu, almenys això em van dir). Dissabte nit: tot i tenir invitació per una macrofesta al Volkswagen Halle, decideixo passar una nit de tranquis a base de billars i alguna birra (que diumenge hi tornava a haver partit).
Diumenge matí: res, dinar a les dotze.
Diumenge tarda: partit contra el Vfl Wolfsburg (sí, el mateix club que té un equip a la Bundesliga de futbol). Victoria per 29-28 després d’uns quants partits a base d’empats i derrotes. En Marco ha parat un penal quan faltaven deu segons. Hem fet un bon partit.
Diumenge vespre: quedo amb en Guilherme un altre cop, menjar una mica i billar. A les nou a casa.
Frase del cap de setmana: els diners no són el problema, són la solució.
Podríem dir que aquest cap de setmana ha estat un monogràfic de billar, per tant, la foto està clara. Passo de fer una foto a les sabates com vaig fer amb la planxa.
dissabte, 10 de novembre del 2007
dijous, 8 de novembre del 2007
Global village 2ª part
Ahir hi va tornar a haver Global Village. La setmana passada els d’iaeste no devien reclutar prou gent i ho van tornar a intentar. Sembla que va córrer la veu que hi havia un tiu amb barretina que preparava pa amb tomata perquè la presencia de gent va ser força més gran. Hauríeu d’haver vist un grup d’erasmus espanyols menjant pa amb tomata, sembla que els va fer gràcia veure un tiu amb barretina.
No hi ha fotos de l’event, però aquest cop a més del menjar, bandera i vestit típic del país em van demanar fotos del meu país, per tant, us penjo les fotos que els vaig portar, espero que estigueu d’acord amb mi.
No hi ha fotos de l’event, però aquest cop a més del menjar, bandera i vestit típic del país em van demanar fotos del meu país, per tant, us penjo les fotos que els vaig portar, espero que estigueu d’acord amb mi.
Vull dir que la major afluència no sé si va ser pel meu pa amb tomata o per la caipirinha d’en Guilherme i la Priscila.
dimecres, 7 de novembre del 2007
Futbol a Alemanya II (i una mica més)
Només volia comentar una cosa que em vaig deixar a l’escrit de diumenge (la ressaca em va trair) referent al futbol, i de pas fer una reflexió sobre el país on viviu (que també és el meu país).
Els dies que anem a futbol ens és molt fàcil trobar l’estadi, tot i no tenir ni punyetera idea d’on és. Hi anem sempre amb tren (és gratis pels estudiants), i compartim tren amb els aficionats d’algun o dels dos equips; i un cop som a l’estació només els hem de seguir, tots van amb els colors del seu equip, és molt fàcil.
Els dies que anem a futbol ens és molt fàcil trobar l’estadi, tot i no tenir ni punyetera idea d’on és. Hi anem sempre amb tren (és gratis pels estudiants), i compartim tren amb els aficionats d’algun o dels dos equips; i un cop som a l’estació només els hem de seguir, tots van amb els colors del seu equip, és molt fàcil.
Avui amb la distància d’uns quants dies després del partit em permeto reflexionar sobre uns quants fets que em van cridar l’atenció:
- Trens gratis pels estudiants per anar a Hannover o Wolfsburg (això fa temps que ho sé).
- Aficionats dels diferents equips compartint tren sense cap problema.
- Ningú va amb cotxe al camp. No és necessari, el transport públic funciona com déu mana: els trens passen quan toca i com a mínim n’hi ha un cada hora.
- Dissabte hi va haver un retard de CINC minuts, ens ho van anunciar per megafonia i el conductor un cop érem dins el tren ens va demanar disculpes pel retard!!!!!
Aquests fets em permeten fer les següents preguntes/reflexions: Per què tinc la sensació que viviu/vivim en el segon món? Per què tinc la sensació que ens falta molt per arribar al primer món?
Sí, potser se me n’ha anat una mica l’olla, però avui no tingut un dia del tot rodó, disculpeu-me. Gràcies.
La primera foto que penjo és dels aficionats del Borussia Dortmund (per això el color que domina és el groc), com veieu jugaven a fora, però com vaig dir a l’escrit de diumenge eren uns quants (milers) i tot i anar perdent continuaven cantant i animant el seu equip, això sol és mutiu perquè surtin al blog. La segona, soc jo i la meva barretina (elements inseparables en un partit de futbol alemany). 
Per cert, la barretina em va de marres quan vaig a veure el Hannover 96, perquè van vermells amb pantalons negres.
dilluns, 5 de novembre del 2007
Cap de setmana nº17
Cap de setmana marcat per l’absència total de fred. Si fa un parell de setmanes posava el crit al cel per la fred que feia, aquesta ha estat tot el contrari. Visca el canvi climàtic.
Divendres vespre: quedo amb la comunitat brasilera (Guilherme i Priscila), encara que aquest cop se’ns va ajuntar un nou component, la Mariane. L’objectiu era fer uns billars, però a tots els llocs on anàvem les taules estaven ocupades, i ens havíem de conformar amb una birra. A la una a casa.
Dissabte matí: aixecar-me tard i dinar aviat. Mutiu: havia d’anar a veure futbol, aquesta setmana el destí era Hannover.
Dissabte tarda: Futbol a Hannover amb en Guilherme, la Priscila, en Paul i en Leandro, el partit era Hannover 96 – Borussia Dortmund (2-1). El partit no va ser res de l’altre món, però
l’ambient va ser molt millor que el de Wolfsburg.
Dissabte vespre: arribada a Braunschweig, sopar ràpid.
Dissabte nit: festa d’aniversari d’en Daniel, company d’equip, en feia 30. Novament jo era l’únic no alemany de la festa. Cap problema, a les 5 arribava a l’habitació.
Diumenge matí: no va existir.
Diumenge tarda: rentar la roba i quedar amb en Guilherme. Finalment vam poder jugar a billar i a les set veure el Barça. Pel que fa al partit, molt millor que la setmana passada.
Vull dedicar aquest escrit al nou campió del món de 125cc, Gabor Talmacsi.
Les fotos que he penjat són: la primera de divendres a la nit; la segona és de dissabte a Hannover, davant de l'estació de tren, en Paul no surt perquè estava tirant la foto i jo no porto la barretina, perquè no feia prou fred i no me la vaig posar fins que no vam arribar a l'estadi.
Divendres vespre: quedo amb la comunitat brasilera (Guilherme i Priscila), encara que aquest cop se’ns va ajuntar un nou component, la Mariane. L’objectiu era fer uns billars, però a tots els llocs on anàvem les taules estaven ocupades, i ens havíem de conformar amb una birra. A la una a casa.
Dissabte matí: aixecar-me tard i dinar aviat. Mutiu: havia d’anar a veure futbol, aquesta setmana el destí era Hannover.
Dissabte tarda: Futbol a Hannover amb en Guilherme, la Priscila, en Paul i en Leandro, el partit era Hannover 96 – Borussia Dortmund (2-1). El partit no va ser res de l’altre món, però
l’ambient va ser molt millor que el de Wolfsburg.Dissabte vespre: arribada a Braunschweig, sopar ràpid.
Dissabte nit: festa d’aniversari d’en Daniel, company d’equip, en feia 30. Novament jo era l’únic no alemany de la festa. Cap problema, a les 5 arribava a l’habitació.
Diumenge matí: no va existir.
Diumenge tarda: rentar la roba i quedar amb en Guilherme. Finalment vam poder jugar a billar i a les set veure el Barça. Pel que fa al partit, molt millor que la setmana passada.
Vull dedicar aquest escrit al nou campió del món de 125cc, Gabor Talmacsi.
Les fotos que he penjat són: la primera de divendres a la nit; la segona és de dissabte a Hannover, davant de l'estació de tren, en Paul no surt perquè estava tirant la foto i jo no porto la barretina, perquè no feia prou fred i no me la vaig posar fins que no vam arribar a l'estadi.
diumenge, 4 de novembre del 2007
Futbol a Alemanya
Després d’assistir a dos partits de la Bundesliga en directe em veig en disposició de fer un anàlisi del futbol alemany. Punts a destacar:
- En general el nivell no és dels més alts que hagi vist, més o menys, similar al que vaig veure en el Barça contra l’Almeria.
- No està permesa la venda d’alcohol als estadis.
- Està permesa la venda i consumició d’alcohol al carrer.
- La conseqüència dels dos últims punts fa que hi hagi més d’un aficionat que arribi tocat al camp.
- Tothom va disfressat amb els colors del seu equip a l’estadi.
- Els aficionats dels dos equips poden compartir tren, estar de costat a l’estadi i haver-se begut algun litrillo de birra, però encara és hora que vegi cap inici de discussió. En Leandro va flipar ahir a Hannover, ve de l’Argentina i no es podia creure el que veia.
- A Hannover, un cop acabat el partit, tot l’equip (jugadors, tècnics i delegats) van anar cap el gol on hi havia els aficionats més radicals es van asseure a terra de cara els aficionats, els aficionats també es van asseure mentre un tiu amb un megàfon anava cridant, suposo que donant les gràcies o alguna cosa per l’estil, als jugadors o a la resta de fans. Va ser impressionant.
El video que he penjat és del final del ritual. El so no és massa bo, a més els aficionats del Borussia tot i haver-se acabat el partit i haver perdut continuaven cantant. Eren uns 5 o 7 mil, per tant, se'ls sentia força.
- En general el nivell no és dels més alts que hagi vist, més o menys, similar al que vaig veure en el Barça contra l’Almeria.
- No està permesa la venda d’alcohol als estadis.
- Està permesa la venda i consumició d’alcohol al carrer.
- La conseqüència dels dos últims punts fa que hi hagi més d’un aficionat que arribi tocat al camp.
- Tothom va disfressat amb els colors del seu equip a l’estadi.
- Els aficionats dels dos equips poden compartir tren, estar de costat a l’estadi i haver-se begut algun litrillo de birra, però encara és hora que vegi cap inici de discussió. En Leandro va flipar ahir a Hannover, ve de l’Argentina i no es podia creure el que veia.
- A Hannover, un cop acabat el partit, tot l’equip (jugadors, tècnics i delegats) van anar cap el gol on hi havia els aficionats més radicals es van asseure a terra de cara els aficionats, els aficionats també es van asseure mentre un tiu amb un megàfon anava cridant, suposo que donant les gràcies o alguna cosa per l’estil, als jugadors o a la resta de fans. Va ser impressionant.
El video que he penjat és del final del ritual. El so no és massa bo, a més els aficionats del Borussia tot i haver-se acabat el partit i haver perdut continuaven cantant. Eren uns 5 o 7 mil, per tant, se'ls sentia força.
dijous, 1 de novembre del 2007
Fred
Ja s’ha acabat el mes d’octubre. Sí, ho sabia. Venia a Alemanya i aquí fa més fred que a Catalunya. Però hi ha hagut dies en que ha fet molta fred, més de la necessària, crec jo.
No hi ha foto, però us adjunto un gràfic amb la temperatura de Braunschweig cada dia d’octubre a les vuit del matí. No sé on mesuren la temperatura, però si és al centre de la ciutat, us asseguro que on visc jo hi ha un o dos graus menys.
Com veureu el mes d’octubre va començar fort i fa dos setmanes va ser el tope, el dia que no hi ha temperatura, va ser un dia que se’ls devia haver escunyat el termòmetre per culpa de la fred, perquè la pàgina web va estar marcant la mateixa temperatura durant tot el dia.
No hi ha foto, però us adjunto un gràfic amb la temperatura de Braunschweig cada dia d’octubre a les vuit del matí. No sé on mesuren la temperatura, però si és al centre de la ciutat, us asseguro que on visc jo hi ha un o dos graus menys.
Com veureu el mes d’octubre va començar fort i fa dos setmanes va ser el tope, el dia que no hi ha temperatura, va ser un dia que se’ls devia haver escunyat el termòmetre per culpa de la fred, perquè la pàgina web va estar marcant la mateixa temperatura durant tot el dia.
He deixat palesa la fred que fa en varis escrits, però he cregut necessari dedicar-ne un exclusivament, a ella, la meva companya, la fred.
dimecres, 31 d’octubre del 2007
Guanyant adeptes
Ahir ens va tocar preparar algun menjar típic del nostre país per intentar nous adeptes per l’associació IAESTE/AIESEC. Els vaig portar pa amb tomata i pernil salat. Ja sé que el pernil no és típic únicament del nostre país, però també en mengem i està boníssim.Aquí podeu veure alguna foto. A la primera em podeu veure a mi amb en Paul (Asamoa pels amics) i en Guilherme a un costat i a l’altre la taula amb el pa amb tomata i el pernil vestida per la ocasió; a la segona em
podeu veure a mi amb un nou català.
dilluns, 29 d’octubre del 2007
Cap de setmana nº16
Aquest cap de setmana va ser el final d’una setmana que es plantejava força important per mi. Mutius:
- La prova de nivell d’alemany.
- La setmana passada a la feina no hi havia ni en Kai ni en Martin. O sigui, la oportunitat perfecta per demostrar-los el que puc arribar a fer amb un
reactor de buit i una mica de nitrogen i de carboni. Avui semblaven prou satisfets amb la feina feta.
Tan una cosa com l’altra, van sortir bastant bé. Per tant, això sol ja garantia un balanç positiu de la setmana.
Divendres tarda: em negava a quedar-me a l’habitació, el fet de no trobar ningú amb qui quedar al centre tampoc ho va evitar.
Divendres nit: uns billars amb la calma, tots estàvem una mica cansats de la setmana.
Dissabte matí/tarda: nova visita a Wolfsburg (en portem tres) aquest cop ni els cotxes, ni els museus de física; aquest cop tocava veure futbol, tenia ganes de veure un partit de la Bundesliga, un apassionant Wolfsburg-Nürnberg (3-1). Hi vaig anar amb en Guilherme, vam aprofitar per fer una volta per la ciutat.
Dissabte nit: visionat de la pel·lícula “Walk the line” al pis de l’Andrew.
Diumenge matí: aixecar-me tard i netejar l’habitació.
Diumenge tarda: visionat de la pel·lícula “Spiderman 3” al pis de l’Andrew. A les set veiem el partit del Barça mentre fem la birra; sí, a Alemanya també el poden veure. Per cert, no em vaig adonar que en Ronaldinho era al camp fins que el van canviar a la segona part. Crec que aquest any tornareu a patir, dic tornareu perquè aquí visc força aïllat del Barça i no em van donar mutius per canviar.
La primera foto és de la perspectiva de lalarga recta que tinc davant meu quan em dirigeixo cap al centre, en aquest cas un matí de tardor a la
tranquil·la ciutat de Braunschweig. La resta són del partit, una dels expedicionaris i l’altra de la perspectiva del Volkswagen Arena que teníem des de la nostra posició.
- La prova de nivell d’alemany.
- La setmana passada a la feina no hi havia ni en Kai ni en Martin. O sigui, la oportunitat perfecta per demostrar-los el que puc arribar a fer amb un
reactor de buit i una mica de nitrogen i de carboni. Avui semblaven prou satisfets amb la feina feta.Tan una cosa com l’altra, van sortir bastant bé. Per tant, això sol ja garantia un balanç positiu de la setmana.
Divendres tarda: em negava a quedar-me a l’habitació, el fet de no trobar ningú amb qui quedar al centre tampoc ho va evitar.
Divendres nit: uns billars amb la calma, tots estàvem una mica cansats de la setmana.
Dissabte matí/tarda: nova visita a Wolfsburg (en portem tres) aquest cop ni els cotxes, ni els museus de física; aquest cop tocava veure futbol, tenia ganes de veure un partit de la Bundesliga, un apassionant Wolfsburg-Nürnberg (3-1). Hi vaig anar amb en Guilherme, vam aprofitar per fer una volta per la ciutat.
Dissabte nit: visionat de la pel·lícula “Walk the line” al pis de l’Andrew.
Diumenge matí: aixecar-me tard i netejar l’habitació.
Diumenge tarda: visionat de la pel·lícula “Spiderman 3” al pis de l’Andrew. A les set veiem el partit del Barça mentre fem la birra; sí, a Alemanya també el poden veure. Per cert, no em vaig adonar que en Ronaldinho era al camp fins que el van canviar a la segona part. Crec que aquest any tornareu a patir, dic tornareu perquè aquí visc força aïllat del Barça i no em van donar mutius per canviar.
La primera foto és de la perspectiva de lalarga recta que tinc davant meu quan em dirigeixo cap al centre, en aquest cas un matí de tardor a la
tranquil·la ciutat de Braunschweig. La resta són del partit, una dels expedicionaris i l’altra de la perspectiva del Volkswagen Arena que teníem des de la nostra posició.divendres, 26 d’octubre del 2007
Kebab
Avui us vull parlar del Kebab. Des que vaig arribar a Alemanya s’ha convertit en un dels recursos alimentaris més utilitzats. Mutius:
- Preu: 3€
- Quantitat/condiment. Amb un Kebab, n’hi ha prop per satisfer la gana d’un àpat.
- És un àpat sa i complet: hi ha pa, amanida, carn i les salses que hi posen. Les salses no són gaire sanes, però de tant en tant no fan mal.
- La quantitat d’establiments on en serveixen. A Braunschweig aixeques una pedra i t’hi trobes un turc venent kebabs.
- És ideal quan no tinc temps d’anar a l’habitació i preparar-me alguna cosa.
De fet, el concepte és el mateix que el del McDonald’s, menjar ràpid i (més o menys) com
plet. La única diferència és que amb el kebab després no tens mal de panxa, les dues últimes vegades que he menjat de McDonald’s n’he tingut.
L’únic problema que veig amb els kebabs, és que estan fent desaparèixer els establiments de brasfurts típics alemanys, realment difícils de trobar a no ser que sigui un dia que facin alguna fira al carrer o alguna cosa d’aquestes, i llavors te’ls fan pagar a preu d’or.
- Preu: 3€- Quantitat/condiment. Amb un Kebab, n’hi ha prop per satisfer la gana d’un àpat.
- És un àpat sa i complet: hi ha pa, amanida, carn i les salses que hi posen. Les salses no són gaire sanes, però de tant en tant no fan mal.
- La quantitat d’establiments on en serveixen. A Braunschweig aixeques una pedra i t’hi trobes un turc venent kebabs.
- És ideal quan no tinc temps d’anar a l’habitació i preparar-me alguna cosa.
De fet, el concepte és el mateix que el del McDonald’s, menjar ràpid i (més o menys) com
plet. La única diferència és que amb el kebab després no tens mal de panxa, les dues últimes vegades que he menjat de McDonald’s n’he tingut.L’únic problema que veig amb els kebabs, és que estan fent desaparèixer els establiments de brasfurts típics alemanys, realment difícils de trobar a no ser que sigui un dia que facin alguna fira al carrer o alguna cosa d’aquestes, i llavors te’ls fan pagar a preu d’or.
dimarts, 23 d’octubre del 2007
Mittelstufe 1
Sí família, finalment podré fer el curs Mittelstufe 1, que correspon al nivell B2 d’alemany. Objectiu nº1 complert. Això confirma els meus avanços amb aquesta llengua (per dir-ho d’alguna manera) que parlen els habitants d’Alemanya. Vaig abandonar l’EOI a mig tercer i el nivell que faré correspon al quart.
Ahir vaig fer la prova escrita. La veritat és que em van caure els collons a terra quan vaig veure l’examen (per raro). Però sembla que va anar prou bé. Avui al matí tenia l’entrevista, però com que ja m’anava bé el nivell que em proposaven, la conversa més llarga ha estat deguda al problema que tinc amb el nom en el carnet d’estudiant. Pur tràmit.
Gràcies pels ànims. Ara toca aprovar el curs.
Ahir vaig fer la prova escrita. La veritat és que em van caure els collons a terra quan vaig veure l’examen (per raro). Però sembla que va anar prou bé. Avui al matí tenia l’entrevista, però com que ja m’anava bé el nivell que em proposaven, la conversa més llarga ha estat deguda al problema que tinc amb el nom en el carnet d’estudiant. Pur tràmit.
Gràcies pels ànims. Ara toca aprovar el curs.
dilluns, 22 d’octubre del 2007
Cap de setmana nº15
Divendres tarda: no gaire res de bo, volia rentar la roba, però em vaig trobar la porta de l’habitació de les rentadores tancada.
Divendres nit: festa a l’oficina internacional de la universitat, aquesta era la primera setmana amb estudiants Erasmus i van organitzar una festa. Hi vaig anar amb en Guilherme i l’Andrew, i allà hi vam trobar l’Emir, també és iaeste i fa un parell de setmanes que ha arribat. La veritat és que no vaig sentir gaire integrat a la festa. Tornada a casa a les dues de la nit, temperatura ambient: 1,3ºC, temperatura de sensació: -20ºC.
Dissabte matí: m’aixeco a les deu per intentar fer alguna cosa de bo. Lo màxim que aconsegueixo, és posar la rentadora que el dia abans no havia pogut fer (em vaig adonar que la porta de l’habitació es podia obrir amb la mateixa clau que la porta principal).
Dissabte tarda: aconsegueixo posar-me a estudiar sense estressar-me, també vaig tenir temps de planxar, anar al súper. A les set vaig decidir que havia de fer quelcom més interessant i que necessitava pedalar una mica. Vaig agafar la bici i me’n vaig anar al centre amb la única intenció de fer un cafè. Una hora i mitja més tard arribo a l’habitació.
Dissabte vespre/nit: sopar i fer una redacció.
Diumenge matí: esmorzar/dinar a les 11: pasta.
Diumenge tarda: partit, aquesta setmana vam empatar a 30 contra l’Zweifeld/Bortfeld, ens van empatar a l’últim segon, però vam jugar força millor que la setmana passada. Després del partit vam anar a menjar amb els de l’equip, eren les cinc de la tarda, per tant, no sé si era dinar, sopar o berenar, ja que va ser amb forquilla i ganivet.
Diumenge vespre: acabar de repassar per la prova de nivell.
Dedico l’escrit d’aquest cap de setmana a Kimi Räikkönen.
Divendres nit: festa a l’oficina internacional de la universitat, aquesta era la primera setmana amb estudiants Erasmus i van organitzar una festa. Hi vaig anar amb en Guilherme i l’Andrew, i allà hi vam trobar l’Emir, també és iaeste i fa un parell de setmanes que ha arribat. La veritat és que no vaig sentir gaire integrat a la festa. Tornada a casa a les dues de la nit, temperatura ambient: 1,3ºC, temperatura de sensació: -20ºC.
Dissabte matí: m’aixeco a les deu per intentar fer alguna cosa de bo. Lo màxim que aconsegueixo, és posar la rentadora que el dia abans no havia pogut fer (em vaig adonar que la porta de l’habitació es podia obrir amb la mateixa clau que la porta principal).
Dissabte tarda: aconsegueixo posar-me a estudiar sense estressar-me, també vaig tenir temps de planxar, anar al súper. A les set vaig decidir que havia de fer quelcom més interessant i que necessitava pedalar una mica. Vaig agafar la bici i me’n vaig anar al centre amb la única intenció de fer un cafè. Una hora i mitja més tard arribo a l’habitació.
Dissabte vespre/nit: sopar i fer una redacció.
Diumenge matí: esmorzar/dinar a les 11: pasta.
Diumenge tarda: partit, aquesta setmana vam empatar a 30 contra l’Zweifeld/Bortfeld, ens van empatar a l’últim segon, però vam jugar força millor que la setmana passada. Després del partit vam anar a menjar amb els de l’equip, eren les cinc de la tarda, per tant, no sé si era dinar, sopar o berenar, ja que va ser amb forquilla i ganivet.
Diumenge vespre: acabar de repassar per la prova de nivell.
Dedico l’escrit d’aquest cap de setmana a Kimi Räikkönen.
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Nom
Avui us vull parlar d’una situació/problema que s’ha repetit des que vaig arribar a BS. I ve donada pel meu nom.
Des de que tinc ús de raó, m’he sentit orgullós del meu nom, m’agradava (encara m’agrada), crec que és de les millors decisions que van prendre els meus pares, anomenar-me Roger. Crec que a molta gent li passa, que creu que el millor (o dels millors) nom és el seu, suposo que deu ser perquè ens hem acostumat durant tota la vida de sentir-lo. No conec ningú que no li agradi el seu nom.
El problema va arribar com ja he dit, quan vaig arribar a BS. El dilema era: els intento fer aprendre a dir el meu nom correctament (amb català estàndard) o tiro pel dret i els dic que pronunciïn el meu nom amb anglès. Vaig optar pel camí fàcil, la segona opció, de fet els primers dies només parlava amb anglès, i era divertit sentir en Javier (el component espanyol del grup) pronunciar el meu nom.
Després hi ha la gent de l’equip, amb aquests hi ha més confiança i he tingut més temps per fer pedagogia. Tenen clar que jo ni soc espanyol, ni parlo espanyol, i que la meva llengua està entre l’espanyol i el francès. Per tant, pronuncien el meu nom amb francès, que no és del tot correcte, però s’hi acosta més que la pronunciació anglesa.
El problema segons alguns, era que el meu nom no era prou espanyol. Degut a això en Pyare (quin un per queixar-se del nom dels altres, essent alemany de socarrel), em va batejar com a Carlos, per dues raons, perquè els primers dies no recordava el meu nom i perquè es pensava que era espanyol i Carlos era més espanyol que Roger.
El segon nom amb que em van batejar va ser David, va venir d’un turc fan d’Estopa. El motiu era clar, i més quan li vaig ensenyar el meu DNI (a la foto encara portava perilla) per ensenyar-li com era el meu nom.
El tercer nom em va arribar la setmana passada, quan vaig rebre el justificant de matricula de la universitat, era Robert, Robert Mitjá per ser més concrets. Dimecres vaig anar a la oficina per rebatejar-me i de pas afegir el meu segon cognom. De totes maneres el mateix dia a la tarda vaig rebre els papers com a Robert. Pel que vaig entendre a la oficina, d’aquí a un parell de setmanes rebré els papers correctes. Ho hauré de suposar perquè la noia parlava molt ràpid i no em vaig atrevir a demanar-li que parlés més lent. De moment el meu alemany no dóna per més.
Per tant, aquí a Braunschweig la única persona que diu correctament el meu nom és en Carles, el company d’oficina. Que tot i ser de Barcelona, com que en el meu nom no hi ha cap vocal neutra, no hi ha problema.
Per sort, no m’hi he atabalat, la colla de Sant Pere fa temps que m’ha estat preparant psicològicament per la situació, alguns exemples: Rutxi, Mazschüú, Nusu, Mutiu, Talmut, Mutiu Adepoju, Marquès, Tal, Gabor, Talmacsi, Mall. Si me n’he deixat algun, podeu deixar-lo en el comentaris.Sé que avui he escrit excessivament i que potser només el meu pare haurà arribat fins aquí, però és d’aquells dies que necessito escriure. Gràcies per la paciència.
Des de que tinc ús de raó, m’he sentit orgullós del meu nom, m’agradava (encara m’agrada), crec que és de les millors decisions que van prendre els meus pares, anomenar-me Roger. Crec que a molta gent li passa, que creu que el millor (o dels millors) nom és el seu, suposo que deu ser perquè ens hem acostumat durant tota la vida de sentir-lo. No conec ningú que no li agradi el seu nom.
El problema va arribar com ja he dit, quan vaig arribar a BS. El dilema era: els intento fer aprendre a dir el meu nom correctament (amb català estàndard) o tiro pel dret i els dic que pronunciïn el meu nom amb anglès. Vaig optar pel camí fàcil, la segona opció, de fet els primers dies només parlava amb anglès, i era divertit sentir en Javier (el component espanyol del grup) pronunciar el meu nom.
Després hi ha la gent de l’equip, amb aquests hi ha més confiança i he tingut més temps per fer pedagogia. Tenen clar que jo ni soc espanyol, ni parlo espanyol, i que la meva llengua està entre l’espanyol i el francès. Per tant, pronuncien el meu nom amb francès, que no és del tot correcte, però s’hi acosta més que la pronunciació anglesa.
El problema segons alguns, era que el meu nom no era prou espanyol. Degut a això en Pyare (quin un per queixar-se del nom dels altres, essent alemany de socarrel), em va batejar com a Carlos, per dues raons, perquè els primers dies no recordava el meu nom i perquè es pensava que era espanyol i Carlos era més espanyol que Roger.
El segon nom amb que em van batejar va ser David, va venir d’un turc fan d’Estopa. El motiu era clar, i més quan li vaig ensenyar el meu DNI (a la foto encara portava perilla) per ensenyar-li com era el meu nom.
El tercer nom em va arribar la setmana passada, quan vaig rebre el justificant de matricula de la universitat, era Robert, Robert Mitjá per ser més concrets. Dimecres vaig anar a la oficina per rebatejar-me i de pas afegir el meu segon cognom. De totes maneres el mateix dia a la tarda vaig rebre els papers com a Robert. Pel que vaig entendre a la oficina, d’aquí a un parell de setmanes rebré els papers correctes. Ho hauré de suposar perquè la noia parlava molt ràpid i no em vaig atrevir a demanar-li que parlés més lent. De moment el meu alemany no dóna per més.
Per tant, aquí a Braunschweig la única persona que diu correctament el meu nom és en Carles, el company d’oficina. Que tot i ser de Barcelona, com que en el meu nom no hi ha cap vocal neutra, no hi ha problema.
Per sort, no m’hi he atabalat, la colla de Sant Pere fa temps que m’ha estat preparant psicològicament per la situació, alguns exemples: Rutxi, Mazschüú, Nusu, Mutiu, Talmut, Mutiu Adepoju, Marquès, Tal, Gabor, Talmacsi, Mall. Si me n’he deixat algun, podeu deixar-lo en el comentaris.Sé que avui he escrit excessivament i que potser només el meu pare haurà arribat fins aquí, però és d’aquells dies que necessito escriure. Gràcies per la paciència.
dijous, 18 d’octubre del 2007
M'acaba de parar la Polizei
Tornava de l’entreno amb en Niels i en Markus i quan estava en ple Rebenring, el carrer que envolta el centre de Braunschweig, he vist un pirulu que em feia desviar cap a un lateral i he pensat: merda! (crec que a ningú li agrada que el pari la policia, encara que sàpiga que no ha fet res malfet).
Lo típic, em demanen el carnet, els papers del cotxe i tot plegat. Mentres la policia s’enduia els papers he començat a recapitular els possibles problemes que podia tenir:
- El cotxe està en nom de la meva mare.
- El cotxe no porta la matrícula europea.
- Venia d’entrenar, per tant, la birreta de després de l’entreno podia fer molt de mal.
- El meu alemany normalment no és gaire bo. En aquells moments no crec que arribés a ser alemany. Sort que tenia en Niels i en Markus per si feia falta.
Al cap d’un parell de minuts la noia em torna els papers i em pregunta si he begut alcohol aquest vespre; la resposta ha estat contundent: gar nichts (absolutament, no).
Avui hi ha hagut sort i n’he sortit impune, millor no temptar més a la sort.
Lo típic, em demanen el carnet, els papers del cotxe i tot plegat. Mentres la policia s’enduia els papers he començat a recapitular els possibles problemes que podia tenir:
- El cotxe està en nom de la meva mare.
- El cotxe no porta la matrícula europea.
- Venia d’entrenar, per tant, la birreta de després de l’entreno podia fer molt de mal.
- El meu alemany normalment no és gaire bo. En aquells moments no crec que arribés a ser alemany. Sort que tenia en Niels i en Markus per si feia falta.
Al cap d’un parell de minuts la noia em torna els papers i em pregunta si he begut alcohol aquest vespre; la resposta ha estat contundent: gar nichts (absolutament, no).
Avui hi ha hagut sort i n’he sortit impune, millor no temptar més a la sort.
dimecres, 17 d’octubre del 2007
Extensió i visites
Avui m'han confirmat l'extensió del meu contracte amb el Fraunhofer Institut que vaig demanar. Per tant, enlloc d'acabar el 12 de gener acabaré el 28 de març. El dia 1 d'abril carregaré el cotxe i mudança cap a Würzburg. A Würzburg m'hi estaré cinc mesos com tenia previst, però ara serà de l'1 d'abril al 31 d'agost. La veritat és que la feina està molt bé i d'aquesta manera podré fer el curs d'alemany fins el final.
Sé que això suposa perdre'm un altre estiu sense Costa Brava (amb tot el que això suposa), però suposo que d'estius a la Costa Brava me'n queden uns quants, però d'oportunitats com la que estic disfrutant no me'n queden gaires.
Pel que fa a properes visites:
- Fires de Girona: descartada, dos dies no donen per res.
- Nadal: del 24 de desembre al 2 de gener, ja tinc els bitllets.
- Setmana Santa: tinc previst ser per terres gironines, divendres, dissabte , diumenge i dilluns, falta comprar els bitllets.
Sé que això suposa perdre'm un altre estiu sense Costa Brava (amb tot el que això suposa), però suposo que d'estius a la Costa Brava me'n queden uns quants, però d'oportunitats com la que estic disfrutant no me'n queden gaires.
Pel que fa a properes visites:
- Fires de Girona: descartada, dos dies no donen per res.
- Nadal: del 24 de desembre al 2 de gener, ja tinc els bitllets.
- Setmana Santa: tinc previst ser per terres gironines, divendres, dissabte , diumenge i dilluns, falta comprar els bitllets.
diumenge, 14 d’octubre del 2007
Cap de setmana nº14
Divendres tarda: quedem per anar a fer el toc, com cada divendres, en el moment àlgid del vespre vam coincidir la Priscila, en Guilherme, en Paul i jo. Arribo a l’habitació a les 11.
Dissabte: fa tres mesos que sóc a Braunschweig.
Dissabte al matí: agafo la bicicleta i cap a l’estació, avui toca visitar Hamburg. Arribo una mica abans de les nou a l’estació. Temperatura ambient: 6,5ºC. No sé quants havíem de ser, però al final només es presenta l’Andrew.
Dissabte migdia: arribem a Hamburg a les 12. A destacar d’Hamburg: es pot visitar amb un sol dia; té un port brutalment gros, que està a uns 60 quilòmetres de l’oceà; després de la segona guerra mundial va quedar totalment destrossada; la van reconstruir amb prou gràcia; té un barri roig com Amsterdam i és la ciutat on juga el St. Pauli. A les set agafar el tren un altre cop.
Dissabte nit: arribem a Braunschweig a les 11 i a 2/4 de 12 ja sóc a l’habitació.
Diumenge matí: em desperto a les 10 per estudiar. Dinar a les 12.
Diumenge tarda: partit contra l’Ehmen, nova derrota, aquest cop 26-27. Sortint del partit amb uns quants de l’equip hem anat a veure un partit dues categories superior a la nostra. A les set he arribat a l’habitació.
Diumenge vespre: sopar i estudiar una mica més.
Nota: els més observadors haureu notat que dissabte em vaig passar set hores viatjant amb tren per passar-me set hores visitant Hamburg. Sí, ¿i què? El tren era gratis i no em volia passar el dissabte a Braunschweig.
Dissabte: fa tres mesos que sóc a Braunschweig.
Dissabte al matí: agafo la bicicleta i cap a l’estació, avui toca visitar Hamburg. Arribo una mica abans de les nou a l’estació. Temperatura ambient: 6,5ºC. No sé quants havíem de ser, però al final només es presenta l’Andrew.
Dissabte migdia: arribem a Hamburg a les 12. A destacar d’Hamburg: es pot visitar amb un sol dia; té un port brutalment gros, que està a uns 60 quilòmetres de l’oceà; després de la segona guerra mundial va quedar totalment destrossada; la van reconstruir amb prou gràcia; té un barri roig com Amsterdam i és la ciutat on juga el St. Pauli. A les set agafar el tren un altre cop.
Dissabte nit: arribem a Braunschweig a les 11 i a 2/4 de 12 ja sóc a l’habitació.
Diumenge matí: em desperto a les 10 per estudiar. Dinar a les 12.
Diumenge tarda: partit contra l’Ehmen, nova derrota, aquest cop 26-27. Sortint del partit amb uns quants de l’equip hem anat a veure un partit dues categories superior a la nostra. A les set he arribat a l’habitació.
Diumenge vespre: sopar i estudiar una mica més.
Nota: els més observadors haureu notat que dissabte em vaig passar set hores viatjant amb tren per passar-me set hores visitant Hamburg. Sí, ¿i què? El tren era gratis i no em volia passar el dissabte a Braunschweig.
dimecres, 10 d’octubre del 2007
A estudiar
Un cop vaig haver aprovat regulació automàtica, l’última assignatura de la carrera, me les prometia molt felices per terres alemanyes, sis mesos de vacances (treballant vuit hores al dia, això sí) que si barbacoes, viatges a Copenhaguen, Múnich i demés, bacanals en un Opel Zafira, diumenges de “perreo”.....
Vaig marxar amb la idea que a més de tot això volia estudiar alemany i que un cop fos possible començaria algun curs a la universitat. Em vaig endur els llibres d’alemany de l’EOI per anar repassant durant l’estiu i tal.
La realitat ha estat una altra, la previsible crec jo. Els llibres han estat tancats durant tres mesos. Sí, he parlat molt amb alemany, però la gramàtica està més que rovellada.
Aquest dilluns vaig anar a l’Sprachenzentrum (centre d’idiomes) per inscriure’m a algun curs d’alemany i em vaig adonar/suposar de varies coses:
- En aquests moments crec que em tocaria estar en el nivell B1.
- Estudiant una mica i amb el que he practicat aquests mesos podria començar al nivell B2.
- El nivell B2 està per sobre del B1.
- Els horaris del nivell B2 són millors que els del B1.
- Segur que les nenes són més maques al nivell B2 que al B1, això ho vaig suposar.
Arribat a aquest punt em vaig plantejar seriosament posar-me a estudiar per assolir el nivell B1 i començar al B2. La prova de nivell és el dia 22 d’octubre. Tinc permís d’en Martin i en Kai per repassar durant les hores mortes a la feina.
Així doncs, durant les pròximes dos setmanes: TOCA ESTUDIAR.
Per cert, a l’Sprachenzentrum hi ha cursos de català. Indicat pels que em pregunten si el català és un dialecte de l’espanyol.
Vaig marxar amb la idea que a més de tot això volia estudiar alemany i que un cop fos possible començaria algun curs a la universitat. Em vaig endur els llibres d’alemany de l’EOI per anar repassant durant l’estiu i tal.
La realitat ha estat una altra, la previsible crec jo. Els llibres han estat tancats durant tres mesos. Sí, he parlat molt amb alemany, però la gramàtica està més que rovellada.
Aquest dilluns vaig anar a l’Sprachenzentrum (centre d’idiomes) per inscriure’m a algun curs d’alemany i em vaig adonar/suposar de varies coses:
- En aquests moments crec que em tocaria estar en el nivell B1.
- Estudiant una mica i amb el que he practicat aquests mesos podria començar al nivell B2.
- El nivell B2 està per sobre del B1.
- Els horaris del nivell B2 són millors que els del B1.
- Segur que les nenes són més maques al nivell B2 que al B1, això ho vaig suposar.
Arribat a aquest punt em vaig plantejar seriosament posar-me a estudiar per assolir el nivell B1 i començar al B2. La prova de nivell és el dia 22 d’octubre. Tinc permís d’en Martin i en Kai per repassar durant les hores mortes a la feina.
Així doncs, durant les pròximes dos setmanes: TOCA ESTUDIAR.
Per cert, a l’Sprachenzentrum hi ha cursos de català. Indicat pels que em pregunten si el català és un dialecte de l’espanyol.
dilluns, 8 d’octubre del 2007
Cap de setmana nº13
Divendres tarda: sortir el més aviat possible de la feina.
Divendres nit: festa d’aniversari de la Nadia i la Petty. Arribo tard i congelat a casa.
Dissabte al matí: no em resigno a perdre inútilment un altre dia com vaig fer el dimecres, i m’aixeco del llit d’un atac de responsabilitat a les 11.15 del matí. Agafo la bicicleta i cap a l’estació per anar cap a Wolfsburg. A les 12 del migdia arribo congelat a l’estació. Allà hi trobo l’Andrew, en Robert i en Chris. Compartim tren amb els hooligans del Wolfsburg i el Hansa Rostock, que també anaven a Wolfsburg a veure com els seus equips se les fotien per una pilota.
Dissabte migdia: arribem a Wolfsburg cap a la una. Aquest cop, a diferencia de la última vegada, no m’estaven esperant belles damiseles per anar a provar la gamma Volkswagen. Aquest cop va ser per anar a visitar el museu de la física de Wolfsburg. Molt interessant, ens hi vam passar tot el dia.
Dissabte vespre: Arribem a l’estació de Braunschweig, sopo de kebab perquè no tenia temps d’anar a l’habitació preparar-me alguna cosa i tornar al centre. Rebo un nou practicant, és turc, però no recordo el seu nom. Tothom està destrossat per la festa de la nit anterior i/o per l’excursió a Wolfsburg i decidim no fer res.
Diumenge al matí: tot i tenir el despertador posat a les 9.30, m’acabo aixecant a les 12. Dutxa i dinar.
Diumenge tarda: partit contra a Liebenburg, 27-22, primera derrota en terres alemanyes; aquesta setmana l’únic motiu de la derrota han estat els nostres errors i que el Liebenburg ha fet el que li tocava (tampoc ha fet res d’extraordinari).
Diumenge vespre: arribem a Braunschweig, anem a sopar amb uns quants de l’equip i a les nou a casa.La foto és de l’excursió de dissabte a Wolfsburg, davant de les torres de l’Autostadt de Volkswagen.
Divendres nit: festa d’aniversari de la Nadia i la Petty. Arribo tard i congelat a casa.
Dissabte al matí: no em resigno a perdre inútilment un altre dia com vaig fer el dimecres, i m’aixeco del llit d’un atac de responsabilitat a les 11.15 del matí. Agafo la bicicleta i cap a l’estació per anar cap a Wolfsburg. A les 12 del migdia arribo congelat a l’estació. Allà hi trobo l’Andrew, en Robert i en Chris. Compartim tren amb els hooligans del Wolfsburg i el Hansa Rostock, que també anaven a Wolfsburg a veure com els seus equips se les fotien per una pilota.
Dissabte migdia: arribem a Wolfsburg cap a la una. Aquest cop, a diferencia de la última vegada, no m’estaven esperant belles damiseles per anar a provar la gamma Volkswagen. Aquest cop va ser per anar a visitar el museu de la física de Wolfsburg. Molt interessant, ens hi vam passar tot el dia.
Dissabte vespre: Arribem a l’estació de Braunschweig, sopo de kebab perquè no tenia temps d’anar a l’habitació preparar-me alguna cosa i tornar al centre. Rebo un nou practicant, és turc, però no recordo el seu nom. Tothom està destrossat per la festa de la nit anterior i/o per l’excursió a Wolfsburg i decidim no fer res.
Diumenge al matí: tot i tenir el despertador posat a les 9.30, m’acabo aixecant a les 12. Dutxa i dinar.
Diumenge tarda: partit contra a Liebenburg, 27-22, primera derrota en terres alemanyes; aquesta setmana l’únic motiu de la derrota han estat els nostres errors i que el Liebenburg ha fet el que li tocava (tampoc ha fet res d’extraordinari).
Diumenge vespre: arribem a Braunschweig, anem a sopar amb uns quants de l’equip i a les nou a casa.La foto és de l’excursió de dissabte a Wolfsburg, davant de les torres de l’Autostadt de Volkswagen.
dijous, 4 d’octubre del 2007
Jo no sóc racista però.....
Avui al migdia quan he anat a l’oficina internacional de la Universitat de Braunschweig per omplir el meu imprès de matrícula, m’he trobat a un grup d’estudiants Erasmus espanyols. La fesomia del grup responia al clàssic escamot d’espanyols quan es troba a l’estranger.
Se’ls sol reconèixer per:
- Sempre van en grup, mai van sols.
- Aquest grup sol ser integrat únicament per espanyols.
- El to de veu és més elevat que la resta, cosa que els fa difícil passar desapercebuts.
Dins del grup vull destacar:
- Una noia feliç d’haver pogut configurar el mòbil amb “español”. Pobra, no sap que segurament serà la única cosa que vegi amb espanyol.
- Un noi que un cop dins el despatx de la senyora Ramazanova ha estat incapaç d’acabar la primera frase amb anglès sense acabar-la espanyol.
- Una noia que s’ha despedit de la senyora Ramazanova amb un: venga chus (adéu amb alemany és Tschüss).
La situació d’avui m’ha confirmat una cosa que molts ja sabíem, que a la península ibèrica existeixen dues races: els espanyols i la resta.
Espero no haver ferit la sensibilitat de ningú, però necessitava desfogar-me. Gràcies per haver-ho llegit.
Se’ls sol reconèixer per:
- Sempre van en grup, mai van sols.
- Aquest grup sol ser integrat únicament per espanyols.
- El to de veu és més elevat que la resta, cosa que els fa difícil passar desapercebuts.
Dins del grup vull destacar:
- Una noia feliç d’haver pogut configurar el mòbil amb “español”. Pobra, no sap que segurament serà la única cosa que vegi amb espanyol.
- Un noi que un cop dins el despatx de la senyora Ramazanova ha estat incapaç d’acabar la primera frase amb anglès sense acabar-la espanyol.
- Una noia que s’ha despedit de la senyora Ramazanova amb un: venga chus (adéu amb alemany és Tschüss).
La situació d’avui m’ha confirmat una cosa que molts ja sabíem, que a la península ibèrica existeixen dues races: els espanyols i la resta.
Espero no haver ferit la sensibilitat de ningú, però necessitava desfogar-me. Gràcies per haver-ho llegit.
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Dia de la reunificació
Avui és el dia de la reunificació. Avui dedico l’espai a tots aquells alemanys que m’han ajudat a en el meu dia a dia fins el moment (que no són pocs). Gràcies.
dimarts, 2 d’octubre del 2007
Magic
Finalment, ahir va ser el dia que vaig poder adquirir MAGIC l’últim disc d’en Bruce. Després de resistir-me a baixar-lo per internet i esperar pacientment els dos mesos que han passat des que es va anunciar la seva publicació.
Només dir que és un disc apte per tothom qui busqui,....., Bruce. A primer cop d’orella vull destacar Long walk home (és la que estic escoltant ara), encara que vull fer una menció especial a Magic, m’esperava un trunyaco de cançó i és de les millors.
Per cert, els no iniciats en el tema no espereu trobar-hi una segona carretera del tro, perquè no hi és. L’obra mestra va ser creada fa més de 30 anys i així quedarà per sempre més sense que cap altra cançó li pugui arribar a la sola de la sabata.
En el meu cas només falta esperar el dia 2 de desembre per veure’l en directe a Mannheim.
Vull animar a tothom qui vulgui donar la seva opinió a deixar el seu comentari o comentaris pertinents, i fer d’aquest escrit un fòrum d’opinió sobre el disc.Naturalment no m’he fet una autofoto escoltant el disc.
Només dir que és un disc apte per tothom qui busqui,....., Bruce. A primer cop d’orella vull destacar Long walk home (és la que estic escoltant ara), encara que vull fer una menció especial a Magic, m’esperava un trunyaco de cançó i és de les millors.
Per cert, els no iniciats en el tema no espereu trobar-hi una segona carretera del tro, perquè no hi és. L’obra mestra va ser creada fa més de 30 anys i així quedarà per sempre més sense que cap altra cançó li pugui arribar a la sola de la sabata.
En el meu cas només falta esperar el dia 2 de desembre per veure’l en directe a Mannheim.
Vull animar a tothom qui vulgui donar la seva opinió a deixar el seu comentari o comentaris pertinents, i fer d’aquest escrit un fòrum d’opinió sobre el disc.Naturalment no m’he fet una autofoto escoltant el disc.
dilluns, 1 d’octubre del 2007
Cap de setmana nº12
El cap de setmana va començar amb el final d’una de les pitjors setmanes des que he arribat, bàsicament perquè a la feina no va sortir gairebé res bé; a això hi he d’afegir un principi de refredat que al final no va aparèixer, però que em va fer patir durant tota la setmana. De la setmana només en salvo la victòria de dijous contra el Mascherode, per un gol de diferència un altre cop. Però bé, res que no pugui solucionar un cap de setmana, de fet veia complicat mantenir el nivell durant els sis mesos que estaré aquí, per tant, una setmaneta txunga de tant en tant no fa cap mal. Anem per feina:
Divendres vespre: acompanyem en Krystian a l’estació de busos.
Divendres nit: festa d’aniversari d’en Turbo (company d’equip), en feia 40, per tant, he fet tard per poder ser testimoni del seu sobrenom. Com sempre, jo era l’oasi català enmig del desert alemany. També hi havia un oasi francès, i suposo que devia ser còmic veure un català i un francès intentant mantenir una conversa amb alemany.
Dissabte matí: va existir??
Dissabte tarda: rentar roba i poca cosa més.
Dissabte vespre: bowling.
Diumenge matí: fer mandra al llit i dinar a les 11:30.
Diumenge tarda: partit contra el Fallersleben II, moltes baixes, però això no justifica l’empat a 28 final, quan a quatre minuts i mig del final guanyàvem de quatre :-(.
Diumenge vespre: quedo a les set amb en Guilherme i l’Andrew, per fer la birra, menjar alguna cosa, acabar de passar el diumenge i oblidar el partit.
No hi ha fotos de res.
Un apunt: en aquest blog estan admeses TOTES les opinions sobre la meva persona, encara que em dolgui infinitament llegir algunes paraules de la meva mare, les accepto. El que sí que agrairia és que les opinions, comentaris i bromes es fessin en català, jo em vaig matar a traduir Thunder road. Ho dic pels comentaris del dia 25 de setembre.
També s'accepten TOTES les opinions sobre el rei i la monarquia, aquí sí que podeu opinar sense ser denunciats a l'audiència nacional.
Divendres vespre: acompanyem en Krystian a l’estació de busos.
Divendres nit: festa d’aniversari d’en Turbo (company d’equip), en feia 40, per tant, he fet tard per poder ser testimoni del seu sobrenom. Com sempre, jo era l’oasi català enmig del desert alemany. També hi havia un oasi francès, i suposo que devia ser còmic veure un català i un francès intentant mantenir una conversa amb alemany.
Dissabte matí: va existir??
Dissabte tarda: rentar roba i poca cosa més.
Dissabte vespre: bowling.
Diumenge matí: fer mandra al llit i dinar a les 11:30.
Diumenge tarda: partit contra el Fallersleben II, moltes baixes, però això no justifica l’empat a 28 final, quan a quatre minuts i mig del final guanyàvem de quatre :-(.
Diumenge vespre: quedo a les set amb en Guilherme i l’Andrew, per fer la birra, menjar alguna cosa, acabar de passar el diumenge i oblidar el partit.
No hi ha fotos de res.
Un apunt: en aquest blog estan admeses TOTES les opinions sobre la meva persona, encara que em dolgui infinitament llegir algunes paraules de la meva mare, les accepto. El que sí que agrairia és que les opinions, comentaris i bromes es fessin en català, jo em vaig matar a traduir Thunder road. Ho dic pels comentaris del dia 25 de setembre.
També s'accepten TOTES les opinions sobre el rei i la monarquia, aquí sí que podeu opinar sense ser denunciats a l'audiència nacional.
dissabte, 29 de setembre del 2007
Krystian
Ahir li va tocar a en Krystian. Vivia al Schunter (el nom de la residència) com jo. Des del primer dia vaig tenir algú al costat per donar-me un cop de mà en els moments complicats o encara que només fos per compartir unes birres, una de les millors persones que he conegut (si és que no és la millor). Segur que ens tornarem a trobar.
dimecres, 26 de setembre del 2007
Cap de setmana nº11
OKTOBERFEST. Sobren les paraules, aquí teniu unes quantes fotos. Gràcies Albert, Enric, Pepe, Yago i Adso per aquest cap de setmana. Aaaaaggghhhhh!!!!!
I gràcies a la penya de la Seu que ens va permetre fer el primer castell humà de la història de Múnich, gràcies a les bavareses per alegrar-nos la vista, gràcies per les birres, gràcies pels frankfurts, gràcies a Múnich per començar la festa a les 11 del matí, gràcies Nova Zelanda, gràcies Pepe per arribar diumenge a 2/4 de 5 de la matinada, gràcies taxista del primer dia, gràcies pel cagarro al costat de l’autopista, gràcies per cobrar-nos l’esmorzar quan ens havien dit el contrari, gràcies McDonald’s per ser l’únic restaurant obert a la una de la matinada d’un divendres, gràcies als lavabos per permetre’ns alliberar tensions, gràcies a tota la gent que hem conegut pel bon rollo, gràcies a la carpa Löwenbräu, gràcies cambreres, gràcies al tiu de Celrà per informar-nos tan bé, ........ Prost!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
