Bones familia,
Després d'haver netejat el meu pis, veient que no pengen les fotos del cap de setmana passat i que se n'acosta un altre, em disposaré a fer la crònica del cap de setmana.
Dissabte a les 7.12 agafava el bus al costat de casa, disposat a passar un dia d'excursió a la muntanya. El destí era una muntanya que es diu Brocken, situada al mig d'un parc natural entre l'Alemanya de l'est i la de l'oest. El paisatge molt bonic, el temps també, encara que a mitja tarda plogués una mica (va servir per passar millor la calor). Entre una cosa i l'altra arribava al pis a les 10.
Dissabte a les 11 de la nit surto del pis, objectiu: una mica de festa. Com ja us he comentat el meu edifici no és un exemple de la suposada vida ludico-festiva universitaria. Això no és així als edificis 2 i 3 del Sh
unter (el complex residencial universitari on estic allotjat). Per tant, em vaig dirigir a l'edifici 3 on suposadament hi havia festa als pisos 2, 5 i 6, dic suposadament, perquè al sisè pis no hi vaig arribar. A les 2.30 ja era a casa.
Diumenge matí, res.
Diumenge migdia, quedem en un tros de complex on viuen i treballen dos colegues d'iaeste. Es tracta d'una extensió immensa de bosc, on de tant en tant et vas trobant, laboratoris i centres d'investigació (tirats pel mig del bosc) i al final hi ha una residència. Allà hi vam veure la formula1. Després com ja és costum: barbacoa dominical. Al jardí de la resi i envoltats de cèrvols (sí, cervols deixats anar pel mig del bosc). Després de passejar pel bosc i les granges dedicades a la
investigació del centre, a les 9 arribava a casa.
Les fotos que us he penjat:
1- Dalt de la muntanya amb un merescuda birreta (dos hores de caminar)
2- Cami de tornada de la muntanya, al mig del parc natural, l'antena que es veu al fons, és la muntanya que haviem pujat.
3- Complex on vam passar el diumenge.
Adeu.
2 comentaris:
Hola Rogelio!
Veig que ja ho tens tot sota control. Sort que la teva afició a la cervesa et farà més fàcil la integració jejeje.
Per aqui a Salt estem de barraques. De moment anem fent, intentant fer quatre calerons.
Vinga, que vagi molt bé, i per fer els teus experiments recorda que el nº 17 sempre és un número més que el 16.
Ei Roger, un piló de saltenques han vingut demanant cubates, "però que me'l serveixi en Roger" ha costat fer entendre a tothom que aquest any era impossible...
Publica un comentari a l'entrada