Cap de setmana nº7 (II)

Us passo un parell de fotos més del cap de setmana:

Alguna noia maca més.

Una vista general de l’Autostadt.

Un cotxe dels que hi havia a l’Autostadt, Volkswagen Golf W12 650.

I varies instantànies de la barbacoa: un tiu enganxat in fraganti preparant la càmera per fer una foto de grup; encara que la càmera és prou inteligent per enfocar lo realment important de la foto.

En Samuel fent-me una foto per fer una diana i poder fer punteria amb la meva cara

En Boris remenant les brases amb xancletes tanga i mitjons.

Comentari: La gent que escriu amb anònim perquè no vol registrar-se, pot posar el seu nom al principi o al final del text, com fan en Pep o l’Aniol. Així sabré d’on ve el comentari i no hauré de fer especulacions sobre l’origen del comentari. El de l’Ikea diria que ve de l’Alba (però no n’estic segur), però el d’aquest cap de setmana no ho tinc tant clar (tinc algun sospitós/a). Els que escriviu amb anònim per mantenir l’anonimat, podeu seguir igual.

Cap de setmana nº7

Com ja us vaig avançar en l’escrit d’ahir, aquest ha estat un gran cap de setmana.
Divendres tarda-vespre-nit-matinada: festa d’aniversari d’en Markus, company d’equip. Hi havia companys d’equip, companys de classe i amics d’en Markus; tots alemanys. La festa va començar a quarts de 9 i va acabar a quarts de 5; em pensava que em rallaria amb tant d’alemany, però em va passar volant. Per sort, no hi ha fotos de la festa.
Dissabte matí: els meus amics d’iaeste m’han d’arrencar literalment del llit per anar a visitar la fàbrica de Volkswagen a Wolfsburg (35km de BS). Arribem a quarts de 12, tot el dia allà, vaig poder provar l’Eos 3.2, el Sharan, el Golf GTI i el Passat V6. Dia perfecte: cotxes i dones guapes (la de la foto n’és una mostra).
Dissabte vespre: Arribem a les 7 a BS, anem a comprar unes pizzes per menjar amb en Krystian i en Miquel per sopar. Aprofito per posar una rentadora.
Dissabte nit: planxo (quin dissabte nit, pel meu millor cap de setmana, jejeje).
Diumenge matí: tornem a Wolfsburg, volia provar el Golf R32, a més vaig aprofitar per provar el Touareg TDI V6.
Diumenge tarda: barbecue. Dues fotos de mostra, la primera de la barbacoa i l’altra de grup. D’esquerra a dreta: Miquel, Paul, Krystian, Boris i Samuel; a baix un espontani que va saltar al camp esquivant les forces de seguretat.
Diumenge vespre: destrossat.
Al final del cap de setmana he acabat amb dos dubtes importants:
- Golf GTI o Golf R32, no està tan clar com em pensava.
- Canvi de marxes manual o DSG.
Nota: BS en aquest cas vol dir Braunschweig.

Planxa

Finalment aquest divendres vaig poder completar el kit de vida domèstica: em vaig comprar la planxa.
No vaig trobar la que havia vist el primer dia, i me’n vaig haver de quedar una un xic més cara.
Us adjunto dues fotos: una de la planxa en qüestió i una altra d’un servidor treient el suc a la planxa, tal com en Pep havia suggerit.

Comentari que no ve a cuentu: el paper de wàter que vaig comprar ahir és de la marca Happy end.

Tan aviat com pugui us penjaré l’escrit d’aquest cap de setmana, necessito unes hores per assimilar-lo, ha estat dels millors (o el millor) des que he arribat.

Ikea

Fins fa poc em mirava amb una certa distància els amics/coneguts que deien que anaven a Ikea a comprar coses pel pis, ho veia molt lluny. Amics: avui m’ha arribat l’hora. Finalment jo també he caigut.
La meva llista de la compra era:
- Penjadors.
- Una cafetera per la feina, sinó no aguanto.
- Una llum de sobretaula.
Fins aquí cap problema. El problema ha estat que un cop allà, m’ha vingut la malaltia de la compra compulsiva:
- Una alfombra.
- Una escorridora.
- Dos plats.
- Una tassa per beure’m el cafè a la feina.
Total: 11,45€ de compra compulsiva, NOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!

Ara només em falta comprar la planxa i ja tindré el kit Rodríguez al complet. Fins ara me l’ha deixat en Kristian, però se n’anirà d’aquí a un mes i jo estaré un any fora de casa. He comprovat que les mini-planxes de viatge són suficient per les meves necessitats. Per tant el primer dia que tingui un moment, m’acostaré a l’Schloss i em compraré una planxa que ja tinc ullada.
Us adjunto una foto del conjunt alfombra+llit+tauleta de dormir amb combinació amb el terra blau.

Cap de setmana nº6

Aquest cap de setmana ha estat força tranquil.
Divendres, vaig sortir aviat de la feina. Ja havia acabat tota la feina, i m’estava avorrint. A les 4 amb punt, aire. Vam quedar a les 6.30 al centre per prendre algu, sopar algu i fer toc en un parell de baretus del centre. Com que hi vaig anar amb bus, a la una cap a casa.
Dissabte matí, vaig anar al súper i després barbacoa al FAL (com de costum). Aquesta setmana va ser dissabte enlloc de diumenge, ja que diumenge tenia el meu primer partit en terres alemanyes. Va ser en petit comitè, érem cinc i una de les noies turques no menja porc. No per això va deixar de ser un gran barbacoa, es va allargar fins les 7 de la tarda tot escoltant el werder Bremen-Bayern, amb alemany és clar.
Diumenge matí, dormir fins tard i a les 11.30 davant del pavelló per anar fins a un poble que hi ha a 15km de Braunschweig. Debut amb el Timmerlah, debut amb victòria (24-35), el Sickte era força fluixot, juguen una categoria per sota nostre. En general vam jugar força bé (un 7 de nota); personalment em poso un aprovat justet (5 o 6), si vull jugar amb el primer equip m’ho hauré de currar força i millorar molt l’alemany.
Diumenge tarda clausura, el temps no estava massa bé i vaig aprofitar per rentar roba i netejar l’habitació.
Les fotos que us adjunto son de la barbacoa de dissabte, la primera és una vista general amb els components masculins, i la segona és la vista que tenia de la taula des de la meva posició.

Barbecues (II)

Per tal de celebrar l’entrada d’un nou front d’opinió en aquest blog, i resoldre els dubtes plantejats, ampliaré la informació de l’últim escrit. Tema cuiner: el cuiner som tots, tothom va posant carn a la graella i quan algú veu que està feta la treu i en posa de nova. Per tant és possible que algú no es mengi res del que ha preparat, i que no hagi preparat res del que s’està menjant.
El mateix amb la matèria prima, tothom porta alguna cosa per menjar i per beure, i després tot és de tots; rollo comuna hippy, encara que tots anem dutxats, nèts i polits.

La foto on es veu un tall d’asfalt, és del carrer que passa per davant de la residència del FAL, el lloc on acostumem a fer les barbacoes.

Espero que en Po pugui tastar una veritable barbacoa alemanya a base de brafurts i pugui substituir quintos per ampolles de 0,5 litres de Weissbier.

Us adjunto un parell de fotos de l’entorn on fem les barbacoes. Per cert, ahir quan estava apunt d'arribar a la residència vaig estar apunt d'atropellar un dels cèrvols que hi ha corrent pel complex.

Barbecues

Responent a una pregunta que en Po va llançar a l’aire, avui parlaré de les barbacoes, grills o barbecues que en diem nosaltres (normalment parlem amb anglès). És una de les tradicions més importants i celebrades pels alemanys. Com molts de vosaltres haureu intuït, també és una de les meves activitats preferides, i no com un intent per adaptar-me als costums d’aquí, sinó perquè són un gustassu del mil.
Aquestes barbacoes venen seguides d’un empatx considerable, superior als dels dinars de diumenge de l’àvia i comparable al produït per sopar de nadal+dinar de nadal+dinar de Sant Esteve. Empatx que dura fins l’endemà a l’hora de dinar.
Els components necessaris per una bona barbacoa segons el manual del bon barbecouenc són:
-Buscar entorn adequat, és a dir, algun lloc amb una mica d’herba i quatre arbres (fàcil a Braunschweig)
-Una mica de porc i quants paquets de salsitxes (brafurts que diria en Tita), de tamanys i tipus variats, aquí tenim sort que tenim força per triar.
-Pa.
-Salses varies, com ara: mostassa, ketchup, salsa barbacoa, maionesa o qualsevol altre tipus.
-Una barbacoa.
-Altres comestibles, com ara, pollastre, ceba, una panotxa de blat de moro, una Kartoffel o qualsevol cosa que sigui susceptible o no de posar en una graella.
-Unes birres.
-Carbó, pastilles per encendre el foc i un encenedor (difícil de trobar perquè a la colla ningú fuma).
Important evitar:
-Presses, el diumenge és molt llarg i no cal córrer.

Perquè veieu que aquí això de la barbacoa és un fet molt arrelat, només cal veure la pàgina de la informació del temps, on informen si el temps serà l’adient per fer grills:
http://www.wetter.com/v2/?SID=&LANG=DE&LOC=0390&LOCFROM=0003

En aquestes barbacoes s’han pogut captar imatges de felicitat infinita. En la primera es pot observar en Boris disfrutant del tercer quilo de carn com si fos la primera mossegada. En la segona es pot observar en Krystian, que com a bon polac, no perd la compostura i és capaç de seguir una conversa de forma coherent mentre gaudeix de la seva novena cervesa.

Espero haver resolt els dubtes d’en Po i de la resta de lectors.

Amb bicicleta per Braunschweig

Molts us preguntareu com he pogut canviar la meva Honda CBR600RR 2005 per una bicicleta rèplica Eddy Mercxx (almenys això em va dir el venedor) del ’73. Hi ha varies respostes: la impossibilitat de portar la CBR a Alemanya, la impossibilitat de portar l’equipatge necessari per un any amb la CBR, la freqüent pluja alemanya, la fred de l’hivern i alguna més que no em ve al cap. Però la principal raó és: EL PRISTIGI SOCIAL.

A Braunschweig amb dos pedals sota els peus ets a dalt de tot de la piràmide del prestigi social. No importa què tinguis davant a l’hora de creuar el carrer, qualsevol cotxe, un Porsche, una dona amb un cotxet apunt de creuar el carrer, fins i tot els camions de 20 tones es paren per deixar-te passar. Ets el putu amo.

La ciutat està pensada per anar amb bicicleta, en altres ciutats hi ha alguns carrers que tenen el seu carril bici, aquí hi ha carril bici a cada carrer. Cada 50 metres pots trobar un aparcament per bicicletes (un altra cosa és que hi hagi alguna plaça lliure).

Una altra de les raons és la del consum de gasolina, totalment nul (0 litres/100km). El que no és nul és el consum de birra, uns 2,5 litres/100km, o el que és el mateix, cada 20km he de parar a refrigerar-me.

Espero que aquests siguin “mutius” suficients, perquè la penya motera de Girona em pugui perdonar i em reaccepti en el grup un cop torni a Girona.


La foto que veieu és un dels molts aparcaments de bicicletes que es poden trobar per Braunschweig.

PD: Po ja ho havia entès la primera vegada que eres tu l'anònim.

Cap de setmana nº5

Aquesta és la imatge que ha marcat el cap de setmana:Després de trobar això, els 40 quilòmetres que ens vam tirar amb bicicleta per arribar a Salzgitter van valer la pena. Com suposareu, aquest cap de setmana he fet moltes altres coses, però no estan a l’altura d’això, per tant, m’abstindré de comentar-les.

Cap de setmana nº4

Aquest va ser el primer cap de setmana realment de tranquis que he tingut des que vaig arribar. Procedim:
-Divendres quedo amb en Boris (el croat) a les 18.30 per fer una birra. Vaig arribar al pis passades la una. Quedem per l’endemà a la tarda.
-Dissabte matí: dormir.
-Dissabte tarda: quedo a les 2 de la tarda, una hora completament normal per quedar després de dinar segons els alemanys, amb en Boris i en Krystian (el polac). Voltem una mica pel centre comercial, el centre de la ciutat i acabem anant a comprar alguna cosa per la barbacoa de l’endemà. Quedem que ens direm alguna cosa de cares a la nit.
-Dissabte nit: dormir. Ningu va dir res, apart d'en Krystian que va quedar amb uns compatriotes seus, i crec que un "polaco" no hi hauria encaixat massa entre tants polonesos.
-Diumenge matí: dormir.
-Diumenge migdia/tarda: quedem a la residència d’en Boris per fer la barbacoa típica dels diumenges, vam ser vuit o nou. Vaig arribar a casa a les 22.15.
-Dilluns matí: encara estava tip de la barbacoa del dia abans.
No tinc fotos del cap de setmana. Si en Krystian en té alguna us la penjaré més endavant.

Handbol a Alemanya (II)

Continuem on ho havia deixat. La veritat, és que el fet és de tal magnitud, que si no fos perquè dijous a la nit quan vaig arribar a casa després de l’entrenament, vaig parlar amb la meva germana i em vaig poder desfogar, potser hauria explotat. Gràcies Alba per servir-me de psicòloga (qui hauria dit que dels meus dits sortiria una frase com aquesta). Procedim:

A mig entrenament em vaig adonar que hi havia una caixa de birres al passadís que porta als vestidors; vaig pensar que algun company havia anat al súper abans de l’entreno i no li vaig donar importància. Però no!!! un cop acabat l’entrenament, veig que un jugador agafa una ampolla i se la comença a veure, i tot seguit, un altre jugador posa una moneda en una caixeta i n’agafa una altra. Si nens, després de cada entreno es veuen una/es birra/es, deu ser el seu isostar. En aquest moment em van caure els collons a terra. És clar, no vaig poder fer-me el raro i vaig caure-hi. Mare, no podia fer-los un lleig com aquest en el meu segon dia d’entrenament, ho has d’entendre. Vaig pagar l’euro que val (preu de cost suposo) i en vaig agafar una.

Ara sí que puc dir al 100% que soc alemany.Senyors, Alemanya és l’actual campiona del món d’handbol, per tant, tan malament no pot anar. De pas, he descobert el secret d’en Pujol.

El dia següent, degut al xoc, li vaig comentar a en Kai (el meu supervisor) si era normal allò; em va contestar que si amb tota naturalitat i a sobre es va estranyar que a Catalunya no ho fessim.

Us penjo una foto d'una caixa com la que em vaig trobar al passadís del pavelló. Fixeu-vos-hi bé, és la cervesa dels campions.

Handbol a Alemanya (I)

L’escrit d’avui el voldria dedicar als amics del Handbol Salt, per tots els anys que hem compartit vestidor i alguna cosa més. Avui escriuré sobre l’experiència de la primera setmana d’entrenaments a Alemanya, és per això que potser alguns del que llegiu això us perdreu en algun punt, encara que és apte per tots els públics. Anem per punts:
-Dimecres, el primer entrenament, va ser mixte, i això en un esport de contacte sempre s’agraeix J.
-No m’entero de res, quan l’entrenador diu algu em limito a copiar els moviments dels altres.
-El pivot, amb alemany es diu Kreis.
-El senyor Kempa és un Déu, a més de tenir l’empresa de material d’handbol, dels flys en diuen Kempa. O sigui, si mai jugueu contra un equip alemany i criden Kempa, us estan intentant endinyar un fly.
-Són una mica pardillos, se’ls veu d’una hora lluny quan faran un passe. Tants anys jugant amb en Rafart....., ara els hi tornaré totes als pobres alemanys.
-Fan alguns exercicis un pèl diferents dels que estava acostumat, no dubto de la seva utilitat i també els copio.
-Al final de l’entrenament del dijous vam fer un “joc” que trobo que està molt bé. Tot l’equip va corrent al trote, menys un que ha de fer dos llançaments de penal, si fa gol en els dos llançaments, l’equip segueix corrent, si en falla algun, l’equip deixa de correr i ha de fer flexions, multisalts o algun exercici d’aquest tipus. Aquests exercicis els ha de fer tot l’equip menys el que ha fallat. Després de les flexions continuen corrent i un altre jugador va a llançar, i així fins que tot l’equip ha fet dos llançaments. Trobo que està bé per fer equip. En resum: els errors d’un, els paga tot l’equip.

Hi ha un últim punt, però el deixaré pel pròxim dia, crec que es mereix un capítol per ell sol i l’escrit d’avui ja és prou llarg.

Us penjo una foto de l'equip de l'any passat.

Festa de Vilacolum

Aquest cap de setmana, després de molts anys de fidelitat, no m’ha estat possible assistir a la festa de Vilacolum (Vilamacolum per alguns). En principi aquest no hauria de ser el “mutiu” per fer un escrit al blog. El que m’ha fet decidir a escriure sobre aquesta festa han estat una sèrie de fets ocorreguts.

-Durant les meves tres primeres setmanes a Braunschweig no he tingut cap noticia de Xavi Guardiola (perquè tothom sàpiga de qui parlo), ni un mail, ni un comentari al blog, ni un missatge de bona nit. No havia tingut cap noticia fins aquest cap de setmana, quan tant dissabte com diumenge al matí quan he connectat el mòbil, he rebut missatge de trucada perduda, la de divendres va ser a les 4.12 i la d’avui a les 5.02. Suposo que a partir d’aquí sobren les paraules.

-Avui al matí a més, he rebut un segon missatge provinent de la vila empordanesa. Era un missatge desesperat d’en Jordi Port, quan a 2/4 de 8 havia estat abandonat vilment per la resta de la colla, sense ningú que l’acompanyés a fer un bany matinal a la platja, un ruso o per fer una mica de kale. Indignant.

-Suposo que alguns de vosaltres vau llegir un comentari de la meva germana, en el meu escrit del dia 1 d’agost on deia que ella seria la representació Mitjà-Mallol a la festa de Vilacolum; un Mitjà-Mallol mai deixaria en Jordi a l’estacada.

Avui, per no perdre la costum dels diumenges, toca barbacoa. Avui serà una barbacoa especial, ja que apart de ser l’aniversari d’en Boris (el croat), organitzaré una manifestació internacional en suport a l’amic Jordi. El lema segurament serà: “Tots i totes som Jordi Port”.

Ja soc alemany!

Avui al matí després de la dutxa (quan m’he despertat), i quan encara no fa tres setmanes que vaig arribar a terres alemanes, m’he adonat que:
- Ja estic registrat a Braunschweig
- Ja tinc un mòbil de T-mobile
- Ja estic matriculat a la Universitat d Braunschweig
- Ja tinc un compte al Deutsche bank
- Les primeres paraules que dic al dia són: Hallo, morgen (al porter del curro)
- Ja tinc la Mensacard (per poder dinar als menjadors universitaris per menys de 3€)
- Ja m’he acostumat als cafès de 15cl.
- Ja he començat a entrenar amb l’Unisport (el meu nou equip)
- Ja tinc bicicleta
Per tant, he arribat a la conclusió de que funcionalment podríem dir que JA SOC ALEMANY. Encara que sentimentalment, s’ho hauran de currar molt més aquests alemanys (i alemanes) per fer-me despenjar les quatre barres de la paret.

Us adjunto una foto de la bici que m’he comprat, Eddy Mercx rèplica. Està tunejada amb un llum, un portapaquets, uns parafangs que van de marres quan plou i un candau. Tot per 35€.

PD: l’expressió correcta que hauria d’utilitzar per adreçar-me amb el porter seria: Hallo, guten morgen. Però he vist que els alemanys de socarrel es mengen el guten, jo no he volgut ser menys i també ho he fet (tot sigui per integrar-me).

Avi Tomàs

Avui és l’aniversari del meu avi. Avui l’espai és per ell. Per molts anys.