Krystian

Ahir li va tocar a en Krystian. Vivia al Schunter (el nom de la residència) com jo. Des del primer dia vaig tenir algú al costat per donar-me un cop de mà en els moments complicats o encara que només fos per compartir unes birres, una de les millors persones que he conegut (si és que no és la millor). Segur que ens tornarem a trobar.

Cap de setmana nº11

OKTOBERFEST. Sobren les paraules, aquí teniu unes quantes fotos. Gràcies Albert, Enric, Pepe, Yago i Adso per aquest cap de setmana. Aaaaaggghhhhh!!!!!

I gràcies a la penya de la Seu que ens va permetre fer el primer castell humà de la història de Múnich, gràcies a les bavareses per alegrar-nos la vista, gràcies per les birres, gràcies pels frankfurts, gràcies a Múnich per començar la festa a les 11 del matí, gràcies Nova Zelanda, gràcies Pepe per arribar diumenge a 2/4 de 5 de la matinada, gràcies taxista del primer dia, gràcies pel cagarro al costat de l’autopista, gràcies per cobrar-nos l’esmorzar quan ens havien dit el contrari, gràcies McDonald’s per ser l’únic restaurant obert a la una de la matinada d’un divendres, gràcies als lavabos per permetre’ns alliberar tensions, gràcies a tota la gent que hem conegut pel bon rollo, gràcies a la carpa Löwenbräu, gràcies cambreres, gràcies al tiu de Celrà per informar-nos tan bé, ........ Prost!!!

Àvia Rosa

Avui és l’aniversari de l’àvia, per tant, avui l’espai és per ella. Per molts anys. Les barbacoes estan molt bé, però: ja començo a trobar a faltar els seus dinars de diumenge!!!!!

Aclariments post23 de setembre

El post d’ahir va ser el meu homenatge al Sr. Bruce Springsteen, el dia del seu 58è aniversari. Us he de dir que ja feia dies que donava voltes sobre com seria el meu post del 23 de setembre. La meva intenció inicial era fer un escrit sobre ell, utilitzant frases de les seves cançons. Però com que la meva inspiració estava sota mínims i no vaig aconseguir fer dos frases seguides amb un mínim sentit, vaig desistir.
Fa uns dies tot recordant Thunder road, em vaig adonar que, en part, em sentia identificat amb el protagonista de la cançó; sense la Mary, és clar, i canviant el Chevrolet per un Peugeot. Així doncs, vaig decidir escriure la lletra d’aquesta obra mestra amb català i de pas, vaig poder fer el meu escrit utilitzant frases del Boss. Espero que d’aquí un any no hagi de penjar la lletra de The Promise (això només ho pillaran dos o tres persones, disculpeu-me).
La foto que penjo és del que podria ser la meva Thunder road.
Pel que fa a Magic, ja hi haurà temps per parlar-ne.

Carretera del tro

La porta enreixada es tanca de cop
i el vestit de la Mary s'ondula,
com en un somni, balla al portal
mentre sona la radio,
En Roy Orbison està cantant pels solitaris;
Ei!, Aquest sóc jo i només et vull a tu,
no em facis tornar a casa
no tinc valor per estar sol,
no corris cap a dins;
estimada, ja saps perquè estic aquí.
Així que estàs espantada i penses
que potser ja no som tan joves,
mostra una mica de fe, hi ha màgia dins la nit;
no ets una bellesa, però escolta, no estàs gens malament,
oh! i per mi ja està bé .

Pots amagar-te sota els llençols i estudiar el teu dolor,
renegar dels teus amants, tirar roses sota la pluja,
passar l'estiu resant en va
perquè un salvador aparegui pels carrers;
bé, jo sé que no sóc cap heroi, això està clar,
la única redempció que puc oferir-te, noia
està sota aquest brut capó
amb una possibilitat de que tot surti bé,
escolta, ¿Què més podem fer?
excepte baixar la finestra
i deixar que el vent s'endugui el teu cabell enrere;
bé, la nit irromp amb força
aquests dos carrils ens portaran a algun lloc
tenim una última oportunitat per fer-ho realitat
canviar aquestes ales per unes rodes,
puja nena,
el cel ens espera al camí;
agafa la meva mà,
aquesta nit farem nostra la terra promesa
oh, oh Carretera del Tro
estirada aquí fora com un assassí al sol,
escolta, sé que és tard però podem arribar si correm
agafa’t fort, Carretera del Tro

Bé, tinc aquesta guitarra
i he après a fer-la parlar,
el meu cotxe està allà darrera
si estàs preparada per a fer un llarg camí
des del teu portal fins al meu seient davanter,
la porta està oberta, però el viatge no és gratis
i sé que tens ganes de sentir
les paraules que no he dit,
però aquesta nit serem lliures
i es trencaran totes les promeses.
Hi havia fantasmes als ulls
de tots els nois que vas refusar;
ronden per aquesta carretera de pols de la platja
en els esquelets de Chevrolets cremats,
de nit criden el teu nom pels carrers
la teva túnica de graduació jeu com un drap als seus peus
i a la foscor solitària d'abans de l'alba
sents rugir els seus motors,
però arribes al portal i se n'han anat amb el vent,
així doncs, puja, Mary
aquesta és una ciutat plena de perdedors
i jo me'n vaig d'aquí per a guanyar!

Handbol a Alemanya (III)

Timmerlah 25 – Vorsfelde 24.
Finalment s’ha fet realitat el meu debut en competició oficial a Alemanya, després de la primera oportunitat perduda la setmana passada per mutius obvis.
Primer de tot, dir que he pogut mantenir el número 16 a la samarreta, no és tracte d’estrella, és que quedaven tres samarretes que no volia ningú i casualment la del número 16 era una d’elles.
Segon, no hi havia marcador, es veu que està espatllat. La sensació d’estar jugant durant tot el partit sense saber el resultat és força estranya. Durant tot el partit tenia la sensació que estàvem perdent de forces, però es veu que no. Crec que tothom sabia com anàvem menys jo. És el que té ser el raro del grup :-).
A la primera part vaig jugar els últims dos minuts, fent canvi atac-defensa, jo jugava en defensa, naturalment.
A la segona part vaig jugar 28 minuts d’extrem (em van excloure una vegada :-D). A tres o quatre segons del final en Daniel casi li arrenca el braç a un jugador de l’altre equip (per això dedueixo que ell sí sabia com anàvem al marcador), els àrbitres piten falta, la treuen, fan gol, però segons els àrbitres la pilota va entrar quan ja s’havia acabat el temps. Als altres no els va fer massa gràcia, però ..... és el que hi ha.
Al final birres.
Ara que he vist un partit de lliga, puc dir que el nivell és entre el de lliga catalana i 1ª catalana, la categoria del CH Salt. Els desplaçaments seran de tercera catalana (o quarta), perquè el desplaçament més lluny que hem de fer és a 45km en un poble perdut al mig de la muntanya.
Avui no hi ha foto, no devia ser un partit prou important perquè la premsa local se’n fes ressó i hi enviés un reporter gràfic.

Cap de setmana nº10

Cap de setmana per carregar les piles. Amb un temps impressionant per ser a Alemanya, sol i només sol durant dos dies.
Divendres tarda-nit. Sortim per Braunschweig, lo típic: quedem a les 7, birres, kebab cap a les 9 i sortir de marxa. Vaig arribar cap a les quatre a casa, força cansat.
Dissabte matí: dormir i dinar a les 12.
Dissabte tarda: anem a fer una volta pel centre de Braunschweig amb uns quants guiris, sense cap objectiu concret.
Dissabte nit: A les vuit quedem al pis d’en Krystian per veure una pel·lícula (al final van ser dos) i menjar unes pizzes (van ser 5 o 6), estàvem massa cansats per fer res més interessant.
Diumenge matí: dormir i dinar a les 12.
Diumenge tarda: debut en partit oficial. Victoria davant el Vorsfelde 25-24, espero ampliar la crònica del partit aquesta setmana. Quedem a les sis amb els d’iaeste per fer una volta/cafè/birra pel centre. A les vuit a casa.

Amb un cap de setmana tan apassionant com aquest, la única foto que hi ha és de la vista que vaig tenir per la finestra ahir quan em vaig despertar.

Cap de setmana nº9

Cap de setmana especial.
Divendres vespre-nit: barbacoa de despedida per en Boris. Dormir a les 23:00 i despertar a les 2:00 per anar a agafar l’avió a Bremen.
Dissabte matinada: 6:00 surt l’avió cap a Girona.
Dissabte-diumenge: a casa un altre cop. Intentant fer el màxim de coses amb un temps més que limitat. Em van quedar moltes coses per fer, però un cap de setmana no dóna per més.
Dilluns matí: agafar l’avió cap a Bremen un altre cop, a la tarda s’havia de treballar.
Dilluns 11:00 matí: ja torno a ser a Alemanya, em rep la meva estimada pluja alemanya i el pitjor de tot, és que m’adono que ja la començava a trobar a faltar (nooooooooooo!!!!!!!!!!!!!!!!!)

Les fotos que penjo són de la despedida d’en Boris, com es pot comprovar pels atuells de la Priscila i la Burcin, molta calor no feia; la segona foto és d’en Guilherme disfrutant i l’altra és la última foto del trio calavera. La última foto és del diumenge, com es pot comprovar, aquí sí que feia un xic més de calor. La meva tia sí que ha complert la promesa i m’ha enviat les fotos, no com altres....

Waitin' on a sunny day

Mentre encara estic intentant recuperar-me del cap de setmana non-stop, avui la noticia a Braunschweig és que no ha plogut en cap moment de tot el dia. Que no hagi plogut en tot el dia no vol dir que hagi fet un sol com el que vaig gaudir a Catalunya fa un parell de dies; de fet, ha estat núvol tot el dia, però estic a Alemanya i és el que hi ha.
Apart d’esperar un dia assoleiat, també estic esperant que el senyor/a que respon a les inicials XGC (perquè després es queixa si li escric el nom complet) m’envií alguna foto de la festa per Olot d’aquest dissabte. Quan la tingui us podré penjar la crònica del cap de setmana nº9.
Com que no tinc cap foto de Braunschweig ennuvolat, us penjo una foto que vaig fer ahir davant del meu edifici. A veure si sabeu quina és la meva habitació.

Visca Catalunya!

Boris

Dissabte li va tocar a en Boris. Suposo que a aquestes alçades sobren les presentacions. Una de les millors persones que he conegut a Braunschweig. Des del primer dia ens vam entre bé. Només hi ha hagut un punt de desacord entre nosaltres, ell diu que és millor l’M5 que l’M3. A partir de la setmana que ve suposo que trobaré a faltar les barbacoes, viatges i birres compartides amb ell. Com sempre dèiem, quan estiguem decaiguts només hem de pensar en una cosa: beer.

Miquel

Avui marxarà en Miquel. Només ha estat a Braunschweig un mes. No va arribar a través d’iaeste. Ha estat treballant a l’institut Fraunhofer i ha viscut al Schunter, la residència on visc. És un putu crack, té 24 anys i l’any que ve serà doctor en Física. El fet de ser de Barcelona ha fet que ens entenguéssim força bé. Avui l’espai és per ell. A la foto sortim els dos i com podeu comprovar pel cartell que hi ha entremig dels dos, ens acostumem a moure pels locals més selectes de Braunschweig.

Cap de setmana nº8

Divendres vespre-nit: Braunschweig. Hi havia parades, petits concerts als carrers. Érem 50%-50% d’estrangers i alemanys d’iaeste. A la foto tothom amb la seva birreta sota la pluja, el que en té dues és el que està aguantant la meva.

Dissabte matí: ens acomiadem d‘en Samuel i marxem cap a Berlín, els tres de sempre, la Nazli (una de les noies turques) i en Pwah (no sé si s’escriu així, alemany 100% encara que pel nom no ho sembli).
Dissabte migdia: arribem a Berlín. A la tarda ens vam passejar per Berlín. Vam sopar al pis de la germana d’en Pwah. Sortim de festa per Berlín. Anem a dormir al pis on havíem sopat.
Diumenge matí: dormir fins tard i passeig, important el contrast est-oest que encara hi ha. A la tarda i de camí cap a Braunschweig, ens vam parar a Potsdam on hi ha uns jardins impressionants.
Diumenge nit: arribem a Braunschweig, de camí cap a casa parem amb en Krystian a buscar uns kebabs per sopar.

A les fotos es poden veure diferents imatges de Berlín aquest cap de setmana: el trio Engels, Marx, Krystian; un cotxe "qualsevol" pels carrers de Berlín; una foto que demostra que el famós mur de Berlín no era tant gruixut com tothom es pensava, i que per arreglar-ho amb una xapuça n'hi ha hagut prou (si amplieu la foto, al fons veureu una secció del mur); i les dues últimes mostren el contrast est-oest de la ciutat.

Samuel

Ja fa dies que la gent d’iaeste ha començat a marxar; fins ara han estat el grup de gent amb qui he compartit més hores lliures. Això, estant lluny de vosaltres ha fet que hi hagi hagut una relació especial, han estat els meus amics durant els últims dos mesos.
Aquest cap de setmana en Samuel ha marxat cap a Kenya. És una de les persones amb qui més he rigut, i mai s’ha pres malament cap de les bromes que li fèiem. És per això que avui li dedico l’espai a ell.

Bruce

Molts de vosaltres coneixeu la meva devoció pel senyor Bruce Springsteen. De fet es mereixia un comentari al blog des del primer dia, perquè tot i marxar a Alemanya ha continuat present en el meu dia a dia. La setmana passada va anar del canto d’un duro que no escric sobre ell. El “mutiu” va ser que em vaig baixar el seu últim single “Radio nowhere”, la cançó en sí no és cap obra mestra, potser per això no vaig escriure res.
Avui em decideixo a escriure perquè ahir vaig adquirir una entrada pel concert que farà el xaval a Mannheim el 2 de desembre. Serà el meu primer concert fora dels països catalans, i serà en el meu nou país, com ha de ser. Sempre m’havia fet gràcia anar a un concert d’en Bruce a l’estranger, i el fet que no vingui a Barcelona, m’ha fet decidir.

A tall de curiositat, una de les coses que em va agradar a de Braunschweig des del dia que vaig arribar va ser la matrícula dels cotxes. A la foto que us adjunto hi trobareu la raó. Potser el pròxim cotxe que em compri el matricularé a Braunschweig per tenir les seves inicials a la matrícula.