diumenge, 23 de setembre del 2007

Carretera del tro

La porta enreixada es tanca de cop
i el vestit de la Mary s'ondula,
com en un somni, balla al portal
mentre sona la radio,
En Roy Orbison està cantant pels solitaris;
Ei!, Aquest sóc jo i només et vull a tu,
no em facis tornar a casa
no tinc valor per estar sol,
no corris cap a dins;
estimada, ja saps perquè estic aquí.
Així que estàs espantada i penses
que potser ja no som tan joves,
mostra una mica de fe, hi ha màgia dins la nit;
no ets una bellesa, però escolta, no estàs gens malament,
oh! i per mi ja està bé .

Pots amagar-te sota els llençols i estudiar el teu dolor,
renegar dels teus amants, tirar roses sota la pluja,
passar l'estiu resant en va
perquè un salvador aparegui pels carrers;
bé, jo sé que no sóc cap heroi, això està clar,
la única redempció que puc oferir-te, noia
està sota aquest brut capó
amb una possibilitat de que tot surti bé,
escolta, ¿Què més podem fer?
excepte baixar la finestra
i deixar que el vent s'endugui el teu cabell enrere;
bé, la nit irromp amb força
aquests dos carrils ens portaran a algun lloc
tenim una última oportunitat per fer-ho realitat
canviar aquestes ales per unes rodes,
puja nena,
el cel ens espera al camí;
agafa la meva mà,
aquesta nit farem nostra la terra promesa
oh, oh Carretera del Tro
estirada aquí fora com un assassí al sol,
escolta, sé que és tard però podem arribar si correm
agafa’t fort, Carretera del Tro

Bé, tinc aquesta guitarra
i he après a fer-la parlar,
el meu cotxe està allà darrera
si estàs preparada per a fer un llarg camí
des del teu portal fins al meu seient davanter,
la porta està oberta, però el viatge no és gratis
i sé que tens ganes de sentir
les paraules que no he dit,
però aquesta nit serem lliures
i es trencaran totes les promeses.
Hi havia fantasmes als ulls
de tots els nois que vas refusar;
ronden per aquesta carretera de pols de la platja
en els esquelets de Chevrolets cremats,
de nit criden el teu nom pels carrers
la teva túnica de graduació jeu com un drap als seus peus
i a la foscor solitària d'abans de l'alba
sents rugir els seus motors,
però arribes al portal i se n'han anat amb el vent,
així doncs, puja, Mary
aquesta és una ciutat plena de perdedors
i jo me'n vaig d'aquí per a guanyar!

1 comentari:

GuillemTM ha dit...

Què? creant ambient per la sortida del disc d'en Bruce? Doncs jo comunico que després de la meva descàrrega (il·legal) que et vaig comunicar via privada avui m'he enganxat a I'll work for your love.