Krystian

Ahir li va tocar a en Krystian. Vivia al Schunter (el nom de la residència) com jo. Des del primer dia vaig tenir algú al costat per donar-me un cop de mà en els moments complicats o encara que només fos per compartir unes birres, una de les millors persones que he conegut (si és que no és la millor). Segur que ens tornarem a trobar.