Avui al migdia quan he anat a l’oficina internacional de la Universitat de Braunschweig per omplir el meu imprès de matrícula, m’he trobat a un grup d’estudiants Erasmus espanyols. La fesomia del grup responia al clàssic escamot d’espanyols quan es troba a l’estranger.
Se’ls sol reconèixer per:
- Sempre van en grup, mai van sols.
- Aquest grup sol ser integrat únicament per espanyols.
- El to de veu és més elevat que la resta, cosa que els fa difícil passar desapercebuts.
Dins del grup vull destacar:
- Una noia feliç d’haver pogut configurar el mòbil amb “español”. Pobra, no sap que segurament serà la única cosa que vegi amb espanyol.
- Un noi que un cop dins el despatx de la senyora Ramazanova ha estat incapaç d’acabar la primera frase amb anglès sense acabar-la espanyol.
- Una noia que s’ha despedit de la senyora Ramazanova amb un: venga chus (adéu amb alemany és Tschüss).
La situació d’avui m’ha confirmat una cosa que molts ja sabíem, que a la península ibèrica existeixen dues races: els espanyols i la resta.
Espero no haver ferit la sensibilitat de ningú, però necessitava desfogar-me. Gràcies per haver-ho llegit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Interessant reflexió.
Una abraçada amic!
(no és el primer dia que et llegeixo)
Potser fem l'error de dir que aquests són els espanyols, quan hi deu haver una altra mena d'espanyols, però realment és la mateixa sensació que vaig tenir aquest estiu per Alemanya, Holanda i Bèlgica. Si hi havia un grup de turistes cridaners, només podien ser o espanyols o italians (també tela amb els italians).
Segurament també hi ha espanyols que van més sols i criden menys, i per això no ens n'adonem, però d'aquests que dius, mira que n'hi arriben a haver i que s'arriben a fer notar.
Ara... així ja sabem la imatge que deuen tenir pel món. La llàstima és que a nosaltres ens deuen ficar al mateix sac.
Per això en el meu torn, de la meva boca només van sortir paraules en anglès; perquè no em fiquessin en el mateix sac.
A més, això de tenir un nom i cognoms tan espanyols m'ajuda a no ser posat en el mateix sac. Molta gent em pregunta d'on venen i si realment soc espanyol. Realment no ho sóc.
Gràcies Berni per llegir-me. Records a la Rosa.
Bon dia !!
Veig que et va tot molt b.
No vui opinar massa sobre el tema, pk despres quan els altres venen a aqui fan el mateix.
A veure si nem a fer un vol en moto per Germany.
Jajajaja
Salud
Jejeje, nen quina gràcia es ben bé que tens raó. Suposo que estas al cas de tots els conflictes catalano-espanyols que hi han hagut amb la crema de la foto dels reis. Doncs aquest dissabte hi ha concentració a les 12 davant l'ajuntament de Banyoles, tot i que no i seras jo i aniré per tu i per mi.
Espero que estiguis molt bé, ens veiem per barrakes, no? Petonets
No cal anar a Alemanya per trobar especímens com aquests. Al Mercadona d'Avinguda Roma i a Barcelona en general, n'és pla. És una puta plaga.
D'aquesta mena d'éssers vius infectes que hauren d'aparèixer del planeta també n'hi ha fins i tot a Sant Tomàs, p``tria de la tranquil·litat i de la vida tradicional catalana. Alguns fins i tot s'atreveixen a posar denúncies a cases rurals per soroll a la nit.
Jo, per si decàs, ja he canviat tot el que tenia a nom meu per si me'ls trobo pel carrer i acabo fent una bestiesa.
Sisplau, inependència ja!!!
Paraula de Coix,
Amén!
Estimat Roger.
Desbordes el meu orgull de ser el teu pare.
Petonàs
Publica un comentari a l'entrada