Finalment, ahir va ser el dia que vaig poder adquirir MAGIC l’últim disc d’en Bruce. Després de resistir-me a baixar-lo per internet i esperar pacientment els dos mesos que han passat des que es va anunciar la seva publicació.
Només dir que és un disc apte per tothom qui busqui,....., Bruce. A primer cop d’orella vull destacar Long walk home (és la que estic escoltant ara), encara que vull fer una menció especial a Magic, m’esperava un trunyaco de cançó i és de les millors.
Per cert, els no iniciats en el tema no espereu trobar-hi una segona carretera del tro, perquè no hi és. L’obra mestra va ser creada fa més de 30 anys i així quedarà per sempre més sense que cap altra cançó li pugui arribar a la sola de la sabata.
En el meu cas només falta esperar el dia 2 de desembre per veure’l en directe a Mannheim.
Vull animar a tothom qui vulgui donar la seva opinió a deixar el seu comentari o comentaris pertinents, i fer d’aquest escrit un fòrum d’opinió sobre el disc.Naturalment no m’he fet una autofoto escoltant el disc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Ja sé que no tenim exactament els mateixos gustos pel què fa a les cançons d'en Bruce preferides, però t'esperaves que Magic fos un trunyaco de cançó quan jo t'havia avisat que era molt bona?
D'acord amb Long walk home. Per mi és molt millor el segon single que el primer.
També m'imagiunava que Gipsy biker i Last to die t'agradarien, encara que són menys del meu estil. A mi, la que m'agrada molt és I'll work for your love. I també crec que Livin' in the future seria un bon single, però potser es veu massa com a sequel·la de cançons com Hungry heart i Waitin' on a sunny day.
De la resta, Radio nowhere i Your own worst enemy són correctes, igual que Terry's song. Les altres tres directament puc dir que no m'agraden gaire.
Un disc molt pop, on en bruce toca una mica un estil que no li és gaire habitual en algunes cançons (per això em va sobtar que em diguessis que era "molt Bruce"), però per altra banda veig que gairebé cada cançó la podries posar en un o altre disc de la seva carrera, acostant-se a diferents discos.
De moment l'he sentit descarregat d'internet però l'estona que tingui temps l'aniré a comprar.
Si he de dir la veritat, no em podré escoltar el Magic en profunditat fins al cap de setmana. Però amb les primeres (i atropellades audicions) puc dir que:
Es confirma que Radio Nowhere és un single de puta mare.
Que Magic és aquella cançó que hi ha a cada disc d'en Bruce, que fa que en Bruce sigui en Bruce.
I que, de moment, Last to Die, és la "meva" cançó del disc. Per cert, us heu quedat amb la lletra? Brutal! No em vull imaginar com pot sonar en directe!
De la resta, deixeu-me temps. Però en general, no hi ha cap cançó que m'hagi cantat, tipus Let's be friends.
Per cert, tu a Manheim i jo a los Madriles. Com vaig suar per l'entrada. Ja et faré una crònica detallada.
Salut.
Pel que fa al tema singles: Radio nowhere crec que és molt bona com a primer single; long walk home és millor cançó però pitjor single. Pel que fa al tercer single, segons l’adhesiu que hi havia enganxat al CD hauria de ser Livin’ in the future, bona elecció per mi; sí en la línia de Hungry heart, waitin’ on a sunny day; però aportant alguna cosa nova.
Potser l’estil d’algunes cançons no és molt Bruce, però com ha dit en Guillem, totes les cançons les podries posar en qualsevol altre disc d’en Bruce; apart de que el so és 100% Bruce; per això vaig dir que era dels discos (o el disc) més Bruce.
Pel que fa a cançons més fluixes, per mi són Your own worst enemy i Girls in their summer clothes.
Pel que fa a lletres, apart de Last to die, vull destacar Magic, Long walk home, Devil’s arcade i I’ll work for your love; falta un anàlisis més detallat, però de moment és el que crec. També crec que no passarà a la història com un disc amb unes grans lletres.
Aprofitant el dia lliure, m’he pogut escoltar i reescoltar el meu nou company de fatigues. Ara vull parlar de les lletres, pot ser se’m passen per alt algunes coses, però personalment el problema que hi trobo, és que normalment en Bruce acostumava a fer lletres que tractaven dels problemes, pors, sentiments i vides de les persones; en aquest disc toca temes més polítics. Potser és per això que no m’acaben d’enganxar com en altres discos.
Els problemes de les persones són els mateixos aquí, a Nova Jersei i a arreu del món; potser per això em podia fer meves les lletres. En aquest cas, al ser temes polítics, crec que no són exactament els mateixos aquí que als Estats Units, almenys els que tracta en el disc, i per això em són menys pròxims.
Avui l'he comprat i l'he escoltat senser i si Radio Nowhere és un bon single però jo crec que és molt millor Long Walk Home i l'altre single crec que serà i ja l'he sentit a la radio, entre ells en Fuentes, Livin' in the future.
Les que més m'agraden, de moment, són Long Walk Home i Magic dignes del millor Bruce. No n'hi ha cap que no m'agradi i això és algo a favor pel disc.
No és el millor disc d'en Bruce però està força bé. M'agrada força
Bé, sentit en CD he de dir que els meus temors sobre el mal so que tenen alguns discos últimament (entre ells el Devils & dust) no s'han complert i almenys no sembla distorsionar. Segueixo trobant la producció un pèl recarregada en algunes parts.
Jo penso que els singles haurien de ser les millors cançons i no donar-hi tantes voltes. Que si no sembla que es vulgui agradar a la gent amb mal gust. Però clar... quina és la millor és discutible.
Veig que fins ara hi ha unanimitat sobre Magic i Long walk home que ja queden com a cançons que ens agraden a tots els "Bruceros". També sembla que per tots Radio nowhere està bé però no tant. I que Last to die i Gipsy biker agraden molt als que agrada un tipus determinat de Bruce i els que aquest determinat Bruce no ens agrada tant les trobem correctes.
En les lletres no he tingut temps de parar-hi gaire atenció encara. Ja ho faré i opinaré. Però a mi em sembla que m'agrada més Your own worst enemy i menys Devil's arcade que a en Roger i en Po.
Per cert, em descuidav a de dir que el disseny del llibret i l'estil de les fotos sí que és Human touch.
Vull parlar del que per mi és la millor cançó del disc: Long walk home.
Musicalment trobo que és una versió millorada de Land of hope and dreams. La guitarra sublim, el saxo just el necessari i una E street que quan entra ho fa amb força i contundència; les cordes també m’hi agraden molt. L’únic problema que li trobo és que està tallada, per què han tallat la cançó quan entraven la guitarra d’en Bruce i el saxo d’en Clarence? Si no fos per això la veuria com a candidata a entrar al top-10 d’en Bruce. Fins i tot la lletra, tot i no ser del meu gust, trobo que és de les millors del disc.
Per altra banda, confirmo el contingut polític de les lletres del nou disc. Polític o anti-Bush. I confirmo un altre cop que prefereixo les que havia fet fins el moment. Encara que entenc que no es vulgui passar la vida parlant de perdedors, dubtes personals i cors trencats.
Si fa una setmana m’haguessin dit que l’únic que heretaria del Human touch és el disseny del llibret ho hagués firmat a l’instant. Perquè ja m’estava esperant el pitjor. Encara que en el fons sabia que en Bruce no ensopegaria dos cops amb la mateixa pedra i menys tenint la E street band al darrera.
Estic d'acord amb això de que molesta que s'abaixi el volum al final de la cançó. Fa la sensació que te'n roben un tros. I no passa pas només a Long walk home en aquest disc. Això d'abaixar-les ho entenc en casos molt concrets de finals repetitius, però comptats, i en canvi aquests músics ho fan massa sovint.
Per una persona arribada recentment a l'univers Brucenià el dic està molt bé (que per mi significa que no se'm fa pesat escoltar-lo mentre faig kilòmetres i kilòmetres de carretera i no tinc la temptació de passar cançons perescoltar-ne d'altres).
Amb tot, i no sé si em posaré amb sintonia amb la resta de comentaris, les dues que m'han agradat més són:
MAGIC i RADIO NOWHERE. Per què? Pos no sabria explicar-ho exactamet, però em van entrar de seguida.
Cuida't Gabor.
Paraula de Coix,
Amen!
Mutiu, Mutiu, Mutiu... Ja veig que ets la víctima més de l'eufòria que ha provocat en tots nosaltres la publicació del Màgic. Long Walk Home és una molt bona cançó, però d'aquí a que fins hi tot t'hagis plantejat, ni que sigui per uns moments, que pugui ser un top ten Bruce...!!! Jo segueixo preferint Land Of Hope And Dreams.
Tampoc vull aixecar gaire polèmica dient que, a falta d'un cap de setmana d'intensa audició, Last To Die és de lo millor del disc. Però ja vindràs a mi un cop l'hagis sentida en directe perquè serà la puta bomba.
Per cert, m'he compret el llibre Bruce Springsteen On Tour... una passada!
Ja he anat veient el caire polític de les lletres. Però en general no deixen de ser Bruce. En Bruce sempre ha tingut un punt d'incomprensibilitat per nosaltres per ser molt americà, i per entendre'l cal empapar-se de la cultura d'Estats Units. Però clar, en el tema polític ens fa més mandra.
Ara: I'll work for your love és Dylan no només en la música, sinó també en la lletra.
Passat el cap de setmana sentint-lo una vegada i una altre confirmo que per mi la millor, i estic amb tu, Long Walk Home i després Magic. Són molt bones. La primera llàstima que la baixin i la segona dura lo just. Last to die també és de les millors. És un disc que entra molt bé, que no t'en saltes cap, cosa que no pasa sobint. Molt bon disc.
Hola rutxi...
Em sap greu per no ser una fan condicional d'en Bruce, però de mica en mica m'hi estic tornant. Partint de la base que només m'agradava: Born in the USA, ara ja en tinc un altre que puc dir q tb m'agrada: Magic.
Les cançons... Mmm... deixeu-me tres dies que pugui escoltar-lo únicament (sempre amb la lletra al costat, per un si a caso...) i us diré quina és, per mi, la millor.
Us faré cas a tots i m'escoltaré amb més atenció a les cançons que heu citat (em sembla que no en heu deixat cap per no dir, jejeje) i us diré el què.
De moment guanya: the Radio nowhere (mira que arribo a ser típica) però trankis, que després ja filosofaré i comentaré.
Me'n vaig a escoltar un parell de cançons!!
Montserrat
(una noia que no tenia grup "prefe" i ara...tampoc,de moment! temps el temps)
Publica un comentari a l'entrada