Nom

Avui us vull parlar d’una situació/problema que s’ha repetit des que vaig arribar a BS. I ve donada pel meu nom.
Des de que tinc ús de raó, m’he sentit orgullós del meu nom, m’agradava (encara m’agrada), crec que és de les millors decisions que van prendre els meus pares, anomenar-me Roger. Crec que a molta gent li passa, que creu que el millor (o dels millors) nom és el seu, suposo que deu ser perquè ens hem acostumat durant tota la vida de sentir-lo. No conec ningú que no li agradi el seu nom.

El problema va arribar com ja he dit, quan vaig arribar a BS. El dilema era: els intento fer aprendre a dir el meu nom correctament (amb català estàndard) o tiro pel dret i els dic que pronunciïn el meu nom amb anglès. Vaig optar pel camí fàcil, la segona opció, de fet els primers dies només parlava amb anglès, i era divertit sentir en Javier (el component espanyol del grup) pronunciar el meu nom.
Després hi ha la gent de l’equip, amb aquests hi ha més confiança i he tingut més temps per fer pedagogia. Tenen clar que jo ni soc espanyol, ni parlo espanyol, i que la meva llengua està entre l’espanyol i el francès. Per tant, pronuncien el meu nom amb francès, que no és del tot correcte, però s’hi acosta més que la pronunciació anglesa.

El problema segons alguns, era que el meu nom no era prou espanyol. Degut a això en Pyare (quin un per queixar-se del nom dels altres, essent alemany de socarrel), em va batejar com a Carlos, per dues raons, perquè els primers dies no recordava el meu nom i perquè es pensava que era espanyol i Carlos era més espanyol que Roger.
El segon nom amb que em van batejar va ser David, va venir d’un turc fan d’Estopa. El motiu era clar, i més quan li vaig ensenyar el meu DNI (a la foto encara portava perilla) per ensenyar-li com era el meu nom.
El tercer nom em va arribar la setmana passada, quan vaig rebre el justificant de matricula de la universitat, era Robert, Robert Mitjá per ser més concrets. Dimecres vaig anar a la oficina per rebatejar-me i de pas afegir el meu segon cognom. De totes maneres el mateix dia a la tarda vaig rebre els papers com a Robert. Pel que vaig entendre a la oficina, d’aquí a un parell de setmanes rebré els papers correctes. Ho hauré de suposar perquè la noia parlava molt ràpid i no em vaig atrevir a demanar-li que parlés més lent. De moment el meu alemany no dóna per més.

Per tant, aquí a Braunschweig la única persona que diu correctament el meu nom és en Carles, el company d’oficina. Que tot i ser de Barcelona, com que en el meu nom no hi ha cap vocal neutra, no hi ha problema.
Per sort, no m’hi he atabalat, la colla de Sant Pere fa temps que m’ha estat preparant psicològicament per la situació, alguns exemples: Rutxi, Mazschüú, Nusu, Mutiu, Talmut, Mutiu Adepoju, Marquès, Tal, Gabor, Talmacsi, Mall. Si me n’he deixat algun, podeu deixar-lo en el comentaris.Sé que avui he escrit excessivament i que potser només el meu pare haurà arribat fins aquí, però és d’aquells dies que necessito escriure. Gràcies per la paciència.