Divendres tarda: quedo amb en Guilherme, per fer una volta pel centre i fer uns billars. Tot i ploure lleugerament, agafo la bici (gran error). La pluja va anar a més i aproximadament a les deu de la nit, decideixo claudicar davant la insistència de la meva mare, que porta dos mesos dient-me que em compri sabates i roba per la fred (la mare sempre serà la mare) i decideixo que dissabte a la tarda aniré a comprar unes sabates. A les 11 de la nit comença a nevar (aigua neu). A quarts de dotze a casa. Amb el temps que feia se’ns van passar les ganes de sortir de marxa.
Dissabte matí: Planxar, comprar al súper i dinar.
Dissabte tarda: quedo amb en Guilherme al centre, aprofitem per mirar roba i finalment em compro les sabates (a prova de fred, a prova de pluja i a prova de neu, almenys això em van dir). Dissabte nit: tot i tenir invitació per una macrofesta al Volkswagen Halle, decideixo passar una nit de tranquis a base de billars i alguna birra (que diumenge hi tornava a haver partit).
Diumenge matí: res, dinar a les dotze.
Diumenge tarda: partit contra el Vfl Wolfsburg (sí, el mateix club que té un equip a la Bundesliga de futbol). Victoria per 29-28 després d’uns quants partits a base d’empats i derrotes. En Marco ha parat un penal quan faltaven deu segons. Hem fet un bon partit.
Diumenge vespre: quedo amb en Guilherme un altre cop, menjar una mica i billar. A les nou a casa.
Frase del cap de setmana: els diners no són el problema, són la solució.
Dissabte matí: Planxar, comprar al súper i dinar.
Dissabte tarda: quedo amb en Guilherme al centre, aprofitem per mirar roba i finalment em compro les sabates (a prova de fred, a prova de pluja i a prova de neu, almenys això em van dir). Dissabte nit: tot i tenir invitació per una macrofesta al Volkswagen Halle, decideixo passar una nit de tranquis a base de billars i alguna birra (que diumenge hi tornava a haver partit).
Diumenge matí: res, dinar a les dotze.
Diumenge tarda: partit contra el Vfl Wolfsburg (sí, el mateix club que té un equip a la Bundesliga de futbol). Victoria per 29-28 després d’uns quants partits a base d’empats i derrotes. En Marco ha parat un penal quan faltaven deu segons. Hem fet un bon partit.
Diumenge vespre: quedo amb en Guilherme un altre cop, menjar una mica i billar. A les nou a casa.
Frase del cap de setmana: els diners no són el problema, són la solució.
Podríem dir que aquest cap de setmana ha estat un monogràfic de billar, per tant, la foto està clara. Passo de fer una foto a les sabates com vaig fer amb la planxa.
3 comentaris:
Felicitats per la victòria.
Aquí, diumenge es va celebrar el dèrbi més esperat de la 3a regional: L'Armentera-St. Pere. Un partit de màxima rivalitat, que feia 8 o 9 anys que no es jugava. El St. Pere va venir fent gala de la seva superioritat, però lluny de passejar-se, es va trobar que l'11 de l'Armentera, va posar 2 collons com 2 cabassos a sobre la gespa i els van posar les coses difícils. Els locals es van avançar al minut 5 de la primera. L'empat del St. Pere no va arribar fins al minut 40. A la segona part, l'Armentera es va tornar a posar per davant del marcador i el St. Pere va estar contra les cordes fins al minut 44 amb 55 segons, que va aigualir la festa als de casa empatant. Resultat final: 2-2 però amb gust de victòria. Val a dir que vam jugar 20 minuts amb un jugador menys.
Molt ben aconseguida la foto de la taula de billar.
Felicitats per la victòria. Nosaltres també vam guanyar. Ja tocava!!
Que en guanyeu més
Publica un comentari a l'entrada