Què soc?

Després d’escriure l’última frase de l’escrit d’ahir vaig començar a reflexionar. Perquè realment, què soc?
Des que vaig arribar a Braunschweig la típica i innocent pregunta que ha d’afrontar qualsevol estranger quan arriba a un nou país com ara: d’on vens? (Where are you from? o Woher kommst du?); en el meu cas no era ni tan innocent ni tan fàcil.
De fet em provocava una certa esquizofrènia, no perquè no sabés què era, això ho tenia i ho continuo tenint claríssim. El dubte era què contestar: la veritat; dir Espanya afegint tot seguit de prop de Barcelona, perquè els que sabessin de què va la cosa em situessin; d’Espanya i esperar a tenir confiança per dir-los la veritat,....
Estava en un país nou, no coneixia massa gent, no sabia com reaccionaria la gent davant de cada resposta, i en aquests casos tenir mà esquerra i abandonar posicions radicals sol ajudar.
De fet a Alemanya hi ha Baviera, la regió més rica i més mal vista per la resta d’Alemanya. Per tant, utilitzar el paral·lelisme Catalunya-Baviera no em servia per guanyar-me simpaties en una ciutat com Braunschweig, que vindria a ser com la Valladolid alemanya.

Si aquests dubtes no em turmentaven prou, justament el dia després d’arribar a Braunschweig, en Thomas (el meu buddy) em va portar al registre de Braunschweig per donar-me d’alta, per tant, puc dir que: des del dia 14 de juliol de 2007 soc ciutadà de Braunschweig, o el que és el mateix: soc BRAUNSCHWEIGUÈS!!!!
Aquest fet em va provocar nous dubtes: això vol dir que soc alemany? soc baixsaxó? puc cremar el DNI? puc utilitzar les pàgines del passaport espanyol per fregar-me el cul? he deixat de ser català? hauré de menjar currywurst almenys dos cops per setmana? he deixat de ser gironí? he de perdre un cognom? puc blasfemar de Hannover i els hannoveresos?

Davant de tots aquests dubtes, i com a bon alemany, només se m’acut una cosa: aixecar-me de la cadira, dirigir-me cap a la nevera, agafar una Beck’s ben fresca, obrir-la i fotre-li un trago. Salut.

Per cert, gràcies Laia per recordar-te del meu sant (has estat la única), encara que en Roger Xarles t’hagi hagut d’ajudar ;-). A mi tampoc m’ha passat per alt, i com que el dia del meu aniversari ja no seré a Braunschweig he aprofitat avui per portar unes birres a l’entrenament. La foto que penjo és de l’estat de la caixa quan he arribat a casa. He de dir que inicialment hi havia 12 ampolles de birra normal (ampolles fosques) i 12 de birra amb llimona (ampolles transparents), com veieu, encara que vagin molt “d’alemanitos” tots s’acaben fotent la birra amb llimona (balanç: 4 normals – 11 amb llimona). Amb un pack de birra normal per estrenar!!!!