Aquest cap de setmana va començar més tard del comte, la culpa: voler acabar la feina abans de marxar de vacances.
Divendres tarda: quedo amb en Paul per anar al centre, era la seva última tarda a Braunschweig i havia de comprar algunes coses.
Divendres nit: els plans inicials eren anar al Sausalitos per fotre’ns uns tequilas a la salut d’en Paul ja que era la seva última nit. Però finalment ens vam quedar al Schunter amb la comunitat argentina de l’edifici 3, són cap a deu o dotze argentins.
Dissabte matí:..... i dinar.
Dissabte tarda: se’m presentava una tarda sense gaires perspectives, ja que en aquests moments no quedem gaires guiris (tres, crec). Tot i els -4ºC, feia sol i vaig decidir agafar la bicicleta i anar cap al centre. Quan ja em decidia a tornar cap a casa em vaig trobar la Daniela, la guiri nova que va arribar fa un parell de setmanes (del Brasil). Vam anar a fer una birra.
Dissabte vespre: sopar a casa, havia d’acabar tot el que tenia a la nevera.
Dissabte nit: nou dissabte cinematogràfic, aquesta setmana Diarios de motocicleta. Aquesta la vaig mirar en versió original, així practico el castellà.
Diumenge matí: més o menys com dissabte.
Diumenge tarda: preparar totes les coses per passar un Nadal com Déu mana i netejar una mica l’habitació.
A partir d’aquí comencen els meus plans, per tant, res és segur que passi o hagi passat:
Diumenge vespre: carregar el cotxe, anar al centre i deixar-lo aparcat durant el Nadal. Trobar-me amb en Nico, anar al Weihnachtsmarkt i menjar el meu últim ½ metre de brasfurs i el meu últim glühwein. A les set veure el Barça.
Diumenge nit: anar a buscar les maletes al cotxe i anar cap l’estació de tren i agafar el tren que m’ha de portar fins a Bremen. A les 23.20 agafar el tren.
Durant els nou dies que estigui per terres catalanes aquest blog estarà de vacances i no s’actualitzarà. Espero poder reunir-me amb tots vosaltres aquests dies. Que tingueu un bon Nadal i una bona entrada d’any.
diumenge, 23 de desembre del 2007
dimecres, 19 de desembre del 2007
Rutina
Després de cinc mesos a Braunschweig, encara no he tingut collons de saber què és la rutina en aquest país!!!
Els dos primers mesos, vaig pensar que era normal, tot era nou per mi, m’havia d’acostumar, hi havia altres guiris i quedàvem dia sí, dia també. Suposava que a partir del mes de setembre, quan tothom fos fora, comencés els cursos d’alemany i estes acostumat a tot, arribaria la rutina.
Però no va ser així. De putu cul cada dia. Va arribar el setembre, i tot continuava igual, o pitjor. Cada començament de mes esperava que fos més tranquil que l’anterior, però tot el contrari. Suposo que és significatiu que aquest cap de setmana fos el primer en que tingués dos hores seguides de tranquil·litat per llogar una pel·lícula i no adormir-me mentre la mirava.
Cinc mesos després d’haver arribat desconec la rutina, cada dia quan surto de casa tinc la sensació que el dia serà diferent de qualsevol altre dia passat. Encara tinc la sensació d’estar de vacances, com al juliol o l’agost, però fa més de cinc mesos que duren; encara que hagi de treballar vuit hores al dia.
Suposo que després de Nadal, ara sí, quan tothom hagi marxat tindré una mica més de tranquil·litat, encara que hagi de pagar el preu de la rutina.
Els dos primers mesos, vaig pensar que era normal, tot era nou per mi, m’havia d’acostumar, hi havia altres guiris i quedàvem dia sí, dia també. Suposava que a partir del mes de setembre, quan tothom fos fora, comencés els cursos d’alemany i estes acostumat a tot, arribaria la rutina.
Però no va ser així. De putu cul cada dia. Va arribar el setembre, i tot continuava igual, o pitjor. Cada començament de mes esperava que fos més tranquil que l’anterior, però tot el contrari. Suposo que és significatiu que aquest cap de setmana fos el primer en que tingués dos hores seguides de tranquil·litat per llogar una pel·lícula i no adormir-me mentre la mirava.
Cinc mesos després d’haver arribat desconec la rutina, cada dia quan surto de casa tinc la sensació que el dia serà diferent de qualsevol altre dia passat. Encara tinc la sensació d’estar de vacances, com al juliol o l’agost, però fa més de cinc mesos que duren; encara que hagi de treballar vuit hores al dia.
Suposo que després de Nadal, ara sí, quan tothom hagi marxat tindré una mica més de tranquil·litat, encara que hagi de pagar el preu de la rutina.
dimarts, 18 de desembre del 2007
Handbol a Alemanya (IV)
Després d’haver acabat la primera volta de la Regionsoberliga de la regió sud-est de la Baixa Saxònia, faré un anàlisi de l’handbol a Alemanya, més concretament a Braunschweig i els seus voltants (la regió sud-est de la Baixa Saxònia).
- En aquesta part d’Alemanya l’handbol és molt i molt popular, casi tant com el futbol. Aixeques una pedra i et surt un equip d'handbol. A la resta d’Alemanya no és així, per tant quan vagi a Würzburg és possible que sigui el putu amo.
- El nivell de la categoria on jugo, puc confirmar que és similar a la 1ª Catalana.
- Cada setmana un component de l’equip ha de rentar totes les samarretes de l’equip.
- La meva mitjana d’exclusions per partit està per sota de 1.
- La meva mitjana de gols per partit la desconec.
- Diria que en més de la meitat dels partits he acabat amb hat-trick.
- La meva posició en l’esquema de joc de l’equip no està del tot clara. He jugat de pivot, extrem esquerre, lateral esquerre, lateral dret, extrem dret i breus instants de central (va ser just després d’un creuament). A vegades penso que soc un maldecap per l’entrenador: on collons foto el tiu aquest que no s’entera d’una m.... perquè no toqui gaire els collons.
Aquí teniu la classificació de l’equip a mitja lliga (per qui no ho recordi jugo amb el Timmerlah):
- En aquesta part d’Alemanya l’handbol és molt i molt popular, casi tant com el futbol. Aixeques una pedra i et surt un equip d'handbol. A la resta d’Alemanya no és així, per tant quan vagi a Würzburg és possible que sigui el putu amo.
- El nivell de la categoria on jugo, puc confirmar que és similar a la 1ª Catalana.
- Cada setmana un component de l’equip ha de rentar totes les samarretes de l’equip.
- La meva mitjana d’exclusions per partit està per sota de 1.
- La meva mitjana de gols per partit la desconec.
- Diria que en més de la meitat dels partits he acabat amb hat-trick.
- La meva posició en l’esquema de joc de l’equip no està del tot clara. He jugat de pivot, extrem esquerre, lateral esquerre, lateral dret, extrem dret i breus instants de central (va ser just després d’un creuament). A vegades penso que soc un maldecap per l’entrenador: on collons foto el tiu aquest que no s’entera d’una m.... perquè no toqui gaire els collons.
Aquí teniu la classificació de l’equip a mitja lliga (per qui no ho recordi jugo amb el Timmerlah):
Veient la classificació, la única emoció que tenim d’aquí a final de lliga és saber qui guanyarà la juguesca: en Marco (l’entrenador) i en Nico (lateral dret), s’han jugat una caixa de birres a que farem més de 15 punts a la segona volta, en Nico diu que ho farem i en Marco diu que no.
dilluns, 17 de desembre del 2007
Cap de setmana nº23
Primer cap de setmana amb temperatures hivernals, ja era hora. La meva decepció comença a disminuir.
Divendres vespre: llogar la pel·lícula dels Simpsons, encara l’havia de veure.
Dissabte matí: deures d’alemany i dinar.
Dissabte tarda: quedo amb l’Andrew, per fer l’últim cafè i els últims billars a Braunschweig.
Dissabte vespre: sopar de kebab, per culpa del Weihnachtsmarkt i els seus brasfurs de ½ metre els kebabs havien quedat una mica arraconats.
Dissabte nit: vaig llogar Italian job. Molt ben parits els Minis, i la conductora del Mini vermell també.
Diumenge migdia: dinar.
Diumenge tarda: partit contra l’Immendorf, 31-19, ja era hora d’una victòria clara, encara que fos contra els últims. Pel que fa a la meva actuació, vaig establir un nou rècord mundial de llançaments fallats des de 6 metres; tot i aquest rècord hem quedat pel pròxim entrenament de dijous, per tant, encara no m’han fet fora de l’equip :-). Després Weihnachtsfeier a Timmerlah, a la seu social del club, festa a base a Kartoffelnsalat, frankfurts i unes quantes birres.
La foto correspon a la vista que tenia des de la meva habitació diumenge al migdia. Lo blanc que es veu, no és neu, és gebre de la nit passada, que estant a menys de 0ºC no pot desaparèixer.
Divendres vespre: llogar la pel·lícula dels Simpsons, encara l’havia de veure.
Dissabte matí: deures d’alemany i dinar.
Dissabte tarda: quedo amb l’Andrew, per fer l’últim cafè i els últims billars a Braunschweig.
Dissabte vespre: sopar de kebab, per culpa del Weihnachtsmarkt i els seus brasfurs de ½ metre els kebabs havien quedat una mica arraconats.
Dissabte nit: vaig llogar Italian job. Molt ben parits els Minis, i la conductora del Mini vermell també.
Diumenge migdia: dinar.
Diumenge tarda: partit contra l’Immendorf, 31-19, ja era hora d’una victòria clara, encara que fos contra els últims. Pel que fa a la meva actuació, vaig establir un nou rècord mundial de llançaments fallats des de 6 metres; tot i aquest rècord hem quedat pel pròxim entrenament de dijous, per tant, encara no m’han fet fora de l’equip :-). Després Weihnachtsfeier a Timmerlah, a la seu social del club, festa a base a Kartoffelnsalat, frankfurts i unes quantes birres.
La foto correspon a la vista que tenia des de la meva habitació diumenge al migdia. Lo blanc que es veu, no és neu, és gebre de la nit passada, que estant a menys de 0ºC no pot desaparèixer.
Ja només queda una setmana per estar una altra vegada per terres catalanes. Encara que aquests primers cinc mesos m’han passat volant, ja tinc ganes de ser per aquí. Arribo dilluns 24 al matí.
dissabte, 15 de desembre del 2007
Andrew
Compartíem el sentiment de no saber quina cara posar quan algú ens preguntava d’on érem i la resposta els deixava igual. Perquè, si fa o no fa, Catalunya i Malta són igual de coneguts arreu del món.Demà a les sis del matí abandona el barco. Per sort, amb el vol Girona-Malta, crec que no hi haurà excusa per tornar-nos a trobar. Fins aviat.
dimecres, 12 de desembre del 2007
Decebut
Així és com em sento amb la mariconada d'hivern que estic "patint" a Braunschweig. Quan em van dir que passaria tot l'hivern a Alemanya, m'esperava un hivern de veritat amb fred, neu, tornados,.... però m'he trobat amb pluja, temperatures fresques (i no pas fredes) i amb una lleugera brisa (comparat amb la tramuntana).
Decepcionant. Quan vingui per nadal, deixaré la roba d'hivern i m'enduré la col·lecció de bermudes. I el Glühwein, no és per passar la fred, és vici.
El dia que va nevar al matí (26 de novembre), a les 8.30 ja no quedava res blanc perquè poc després de començar a nevar es va posar a ploure.
De fet, he continuat amb el treball iniciat el mes d'octubre, de recull de la temperatura a les vuit del matí, i això és el que hi ha:
Decepcionant. Quan vingui per nadal, deixaré la roba d'hivern i m'enduré la col·lecció de bermudes. I el Glühwein, no és per passar la fred, és vici.dilluns, 10 de desembre del 2007
Cap de setmana nº22
Cap de setmana marcat per la visita de les filles d’en Tomàs Mallol i la Rosa Giralt, o sigui: la mare i la tieta.
Divendres tarda: vam celebrar la festa de Nadal a l’institut. A les set ja era fora i vaig aprofitar per anar a tallar els cabells, la mare i la tieta m’havien de trobar ben guapo.
Divendres nit: rentar roba i netejar l’habitació. Les visites obliguen a fer coses que no venen massa de gust però no podia postposar-ho més.
Dissabte matí: vaig a buscar la mare i la tieta i me les trobo “engabiades” a la zona de fumadors de l’andana. Anem a l’hotel a deixar les maletes.
Dissabte migdia: dinar al restaurant Mutter habenicht, menjar típic alemany. Havent dinat, cafè per acabar de fer el fet. Abandono la mare i la tieta a la seva sort al mig de Braunschweig. Després d’haver sobreviscut tres dies a Berlin sense una paraula d’alemany i ben poques d’anglès, Braunschweig havia de ser un joc de nens per elles.
Dissabte tarda: partit a Salzgitter, derrota 21-19, millor partit que la setmana passada, però no suficient per endur-nos els dos punts del poliesportiu de Salzgitter. De la meva actuació vull destacar el penal que vaig fallar i que ens hauria posat dins el partit una altra vegada, i a la següent jugada, una falta que vaig fer a 12 metres (o sigui, que tampoc era massa necessària), que em va servir per descansar dos minuts en el moment en que es decidia el partit.
Dissabte vespre: em reuneixo amb la mare i la tieta una altra vegada. Anem a sopar al Weihnachtsmarkt, naturalment ½ metre de brasfurs i glühwein per fer-lo baixar. Després de sopar les deixo a l’hotel.
Dissabte nit: Weihnachtsmarkt 2ª part, aquest cop amb els de l’equip.
Diumenge matí: vaig a buscar les germanes Mallol a l’hotel i anem a fer un Branch (breakfast + lunch).
Diumenge tarda: visita ràpida per Braunschweig amb doscentsaca que acaba al meu antro (el sacrifi de la nit de divendres va valer la pena). Agafem el cotxe i cap a Bremen. Visita llampec del centre de Bremen i tornada cap a Braunshweig.
Divendres tarda: vam celebrar la festa de Nadal a l’institut. A les set ja era fora i vaig aprofitar per anar a tallar els cabells, la mare i la tieta m’havien de trobar ben guapo.
Divendres nit: rentar roba i netejar l’habitació. Les visites obliguen a fer coses que no venen massa de gust però no podia postposar-ho més.
Dissabte matí: vaig a buscar la mare i la tieta i me les trobo “engabiades” a la zona de fumadors de l’andana. Anem a l’hotel a deixar les maletes.
Dissabte migdia: dinar al restaurant Mutter habenicht, menjar típic alemany. Havent dinat, cafè per acabar de fer el fet. Abandono la mare i la tieta a la seva sort al mig de Braunschweig. Després d’haver sobreviscut tres dies a Berlin sense una paraula d’alemany i ben poques d’anglès, Braunschweig havia de ser un joc de nens per elles.
Dissabte tarda: partit a Salzgitter, derrota 21-19, millor partit que la setmana passada, però no suficient per endur-nos els dos punts del poliesportiu de Salzgitter. De la meva actuació vull destacar el penal que vaig fallar i que ens hauria posat dins el partit una altra vegada, i a la següent jugada, una falta que vaig fer a 12 metres (o sigui, que tampoc era massa necessària), que em va servir per descansar dos minuts en el moment en que es decidia el partit.
Dissabte vespre: em reuneixo amb la mare i la tieta una altra vegada. Anem a sopar al Weihnachtsmarkt, naturalment ½ metre de brasfurs i glühwein per fer-lo baixar. Després de sopar les deixo a l’hotel.
Dissabte nit: Weihnachtsmarkt 2ª part, aquest cop amb els de l’equip.
Diumenge matí: vaig a buscar les germanes Mallol a l’hotel i anem a fer un Branch (breakfast + lunch).
Diumenge tarda: visita ràpida per Braunschweig amb doscentsaca que acaba al meu antro (el sacrifi de la nit de divendres va valer la pena). Agafem el cotxe i cap a Bremen. Visita llampec del centre de Bremen i tornada cap a Braunshweig.
Diumenge vespre: sopar i fer els deures d’alemany.
Primera imatge que tinc de la meva mare i la meva tia, després de 3 mesos: engabiades a la zona de fumadors de l'andana de l'estació de Braunschweig.
La mare i la tieta amb el respectiu brasfurs de 1/2 metre.
dijous, 6 de desembre del 2007
Flaix i CBR
A ells també els trobo a faltar. Encara que el cabró de l'esquerra segur que ja ni se'n recorda de mi.
dilluns, 3 de desembre del 2007
Concert d'en Bruce nº8
Aquest és un escrit pels interessats en el tema Bruce. És apte per tots els públics, però potser se us farà pesat a la resta. Sorry.
Em desperto i al connectar el mòbil em trobo una perduda d’en Jordi Bell-lloch. Per les festes del Tura haviem quedat de trobar-nos al concert. Ja era a terres alemanyes. Havia vingut amb l’Aleix, aquests són els fans de veritat, els que no els importa fer més de mil quilòmetres amb avió per anar a veure en Bruce, i no només quan ve al costat de casa.
Abans de sortir de casa comprovo el set-list del dia anterior a Arnhem. Merda, veig que va tocar Tunnel of love, una de les cançons que tenia més ganes de sentir, i veient els set-lists de la gira, mai l’ha tocat dos concerts seguits. No importa, serà un gran concert, és en Bruce.
Em poso l’uniforme de concert, agafo el navegador, pujo al doscentsaka i enfilo el camí cap a Mannheim. A mig camí (aproximadament a l’alçada d’Asfeld) em paro a fer un cafè en una àrea de servei McDonald’s, no em vaig atrevir a consumir-hi res més. Cinc hores més tard d’haver sortit em planto a Mannheim.
Des de l’autopista veig un macro edifici amb uns neons roses i blaus, visibles des de quatre quilòmetres de distància, que serien l’enveja del millor puticlub de l’Empordà. A l’acostar-m’hi veig que és el SAP Arena, el pavelló on tindrà lloc el concert.
Aparco el cotxe, però en Jordi i l’Aleix encara no hi són. Cauen quatre gotes, fa molt de vent i fa molta fred, decideixo passar la fred menjant un Feuerwurst (salsitxa de foc), lo de feuer venia de lo picant que arribava a ser, els 0,4 l. de birra no van ser suficients per calmar la cremor de llengua; demano unes patates fregides i una altra cervesa, els cabrons havien buidat mig saler sobre les meves patates (tot val per augmentar la venda de cerveses) per tant no em van servir de massa, apart d’augmentar el meu volum corporal.
¾ d’hora abans del concert aconsegeuixo reunir-me amb els altres expedicionaris gironins. Cinc minuts abans del concert, vaig a ocupar el meu seient. En arribar veig que tindré dos personatges de gènere femení per veïnes. Una a la mitja hora de concert ja no sabia com posar-s’hi i l’altra només va donar senyals de vida durant The rising. Depriment. És el que té estar penjat de la quarta graderia.
Comença el concert amb ½ hora de retard.
- Radio nowhere, només de començar ens deixa clar que avui toca classe de guitarra. Molta canya des del principi.
- No surrender, més guitarra.
- Lonesome day, coincideixo amb l’amic Po, la cançó més prescindible del concert.
- Gypsy biker, per què aquesta cançó en directe deixa la versió del disc en no-res (quan ja era de les millors)? De lo millor del concert, sobretot la conversa/discusió de guitarres entre l’Steve i en Bruce.
- Magic, brutal. Per què un violí i una guitarra acústica em poden mantenir la pell de gallina durant tres minuts? El moment més calmat del concert (crec que va ser l’únic durant les més de dos hores de concert).
- Reason to believe, per què l’enéssima versió que fa d’aquesta cançó és la millor de totes? Sabia el que m’esperava, però tot i així em van caure els ous a terra.
- Jackson cage, la cançó adequada en el moment adequat.
- She’s the one. Millor que mai, molta força. Molt bona l’harmònica.
- Livin’ in the future, molt bona.
- The promised land, per què mai em cansaré d’escoltar l’harmònica d’aquesta cançó?
- Working on the highway, moment catxondo de la nit, amb auto-dutxa inclosa.
- Tunnel of love. Sí!!! En Bruce no em podia deixar sense una de les cançons que tenia més ganes de sentir. La millor del concert. Deixa en no-res la versió original (massa ..... pel meu gust, no sé com definir-ho) i millora les versions que n’havia fet a la gira del 88 i a la gira del Devils & dust. Gran Nils.
- Darkness on the edge of town. Segurament la cançó que he sentit més vegades en directe. Per què no em cansaré mai de sentir-la?
- Devil’s arcade. Solo de guitarra brutal. Millor (amb més força encara) que l’original.
- The rising. Similar a la gira anterior amb la E street band, si abans era per obrir el concert i animar la gent, ara està posada al mig del concert, així, com qui no vol la cosa.
- Last to die. Molt bona, però massa semblant a la versió del disc.
- Long walk home. La meva. Millor solo de guitarra, amb violí i el solo de saxo és un pèl més llarg. Millor.
- Badlands. A aquestes alçades sobren les paraules.
- Girls in the summer clothes. Està bé, però no deixarà de ser una de les discretes del disc.
- Santa Claus is coming to town. Qui m’havia de dir (si no hagués estat perquè ja l’havia tocat dissabte) que sentiria aquesta. Després del Detroit medley del 2003 i de l’experiència d’ahir, ja només em queda Quarter to three per completar la trilogia dels grans covers d’en Bruce.
- Born to run......
- Dancing in the dark. Mai ha estat sant de la meva devoció. Hauria preferit algun altre bis.
- American land. Molt bona, encara que no arriba al nivell de la Segger sessions band. En Roy Bittan i en Charlie Giordano (substitut d’en Danny Federici) a l’acordeó.
Ahir vaig poder “escoltar” un concert “tranquilament” des del meu seient. No ho havia fet des del 2005 amb la gira del D&D. Bon concert, molt canyero. Encara que Mannheim no és Barcelona. Veient els set-lists de la gira, va ser un concert per complir l’expedient.
Sortint del pavelló va caure la del pop, vaig arribar al cotxe xop. Els primers 100km del viatge de tornada em sentia Lost in the flood, anava a 100 per hora per l’autopista (quan a Alemanya no tenen límit). A les 3.15 arribava a Braunschweig.
La foto l'he tret de la pàgina web de Backstreets.
Em desperto i al connectar el mòbil em trobo una perduda d’en Jordi Bell-lloch. Per les festes del Tura haviem quedat de trobar-nos al concert. Ja era a terres alemanyes. Havia vingut amb l’Aleix, aquests són els fans de veritat, els que no els importa fer més de mil quilòmetres amb avió per anar a veure en Bruce, i no només quan ve al costat de casa.
Abans de sortir de casa comprovo el set-list del dia anterior a Arnhem. Merda, veig que va tocar Tunnel of love, una de les cançons que tenia més ganes de sentir, i veient els set-lists de la gira, mai l’ha tocat dos concerts seguits. No importa, serà un gran concert, és en Bruce.
Em poso l’uniforme de concert, agafo el navegador, pujo al doscentsaka i enfilo el camí cap a Mannheim. A mig camí (aproximadament a l’alçada d’Asfeld) em paro a fer un cafè en una àrea de servei McDonald’s, no em vaig atrevir a consumir-hi res més. Cinc hores més tard d’haver sortit em planto a Mannheim.
Des de l’autopista veig un macro edifici amb uns neons roses i blaus, visibles des de quatre quilòmetres de distància, que serien l’enveja del millor puticlub de l’Empordà. A l’acostar-m’hi veig que és el SAP Arena, el pavelló on tindrà lloc el concert.
Aparco el cotxe, però en Jordi i l’Aleix encara no hi són. Cauen quatre gotes, fa molt de vent i fa molta fred, decideixo passar la fred menjant un Feuerwurst (salsitxa de foc), lo de feuer venia de lo picant que arribava a ser, els 0,4 l. de birra no van ser suficients per calmar la cremor de llengua; demano unes patates fregides i una altra cervesa, els cabrons havien buidat mig saler sobre les meves patates (tot val per augmentar la venda de cerveses) per tant no em van servir de massa, apart d’augmentar el meu volum corporal.
¾ d’hora abans del concert aconsegeuixo reunir-me amb els altres expedicionaris gironins. Cinc minuts abans del concert, vaig a ocupar el meu seient. En arribar veig que tindré dos personatges de gènere femení per veïnes. Una a la mitja hora de concert ja no sabia com posar-s’hi i l’altra només va donar senyals de vida durant The rising. Depriment. És el que té estar penjat de la quarta graderia.
Comença el concert amb ½ hora de retard.
- Radio nowhere, només de començar ens deixa clar que avui toca classe de guitarra. Molta canya des del principi.
- No surrender, més guitarra.
- Lonesome day, coincideixo amb l’amic Po, la cançó més prescindible del concert.
- Gypsy biker, per què aquesta cançó en directe deixa la versió del disc en no-res (quan ja era de les millors)? De lo millor del concert, sobretot la conversa/discusió de guitarres entre l’Steve i en Bruce.
- Magic, brutal. Per què un violí i una guitarra acústica em poden mantenir la pell de gallina durant tres minuts? El moment més calmat del concert (crec que va ser l’únic durant les més de dos hores de concert).
- Reason to believe, per què l’enéssima versió que fa d’aquesta cançó és la millor de totes? Sabia el que m’esperava, però tot i així em van caure els ous a terra.
- Jackson cage, la cançó adequada en el moment adequat.
- She’s the one. Millor que mai, molta força. Molt bona l’harmònica.
- Livin’ in the future, molt bona.
- The promised land, per què mai em cansaré d’escoltar l’harmònica d’aquesta cançó?
- Working on the highway, moment catxondo de la nit, amb auto-dutxa inclosa.
- Tunnel of love. Sí!!! En Bruce no em podia deixar sense una de les cançons que tenia més ganes de sentir. La millor del concert. Deixa en no-res la versió original (massa ..... pel meu gust, no sé com definir-ho) i millora les versions que n’havia fet a la gira del 88 i a la gira del Devils & dust. Gran Nils.
- Darkness on the edge of town. Segurament la cançó que he sentit més vegades en directe. Per què no em cansaré mai de sentir-la?
- Devil’s arcade. Solo de guitarra brutal. Millor (amb més força encara) que l’original.
- The rising. Similar a la gira anterior amb la E street band, si abans era per obrir el concert i animar la gent, ara està posada al mig del concert, així, com qui no vol la cosa.
- Last to die. Molt bona, però massa semblant a la versió del disc.
- Long walk home. La meva. Millor solo de guitarra, amb violí i el solo de saxo és un pèl més llarg. Millor.
- Badlands. A aquestes alçades sobren les paraules.
- Girls in the summer clothes. Està bé, però no deixarà de ser una de les discretes del disc.
- Santa Claus is coming to town. Qui m’havia de dir (si no hagués estat perquè ja l’havia tocat dissabte) que sentiria aquesta. Després del Detroit medley del 2003 i de l’experiència d’ahir, ja només em queda Quarter to three per completar la trilogia dels grans covers d’en Bruce.
- Born to run......
- Dancing in the dark. Mai ha estat sant de la meva devoció. Hauria preferit algun altre bis.
- American land. Molt bona, encara que no arriba al nivell de la Segger sessions band. En Roy Bittan i en Charlie Giordano (substitut d’en Danny Federici) a l’acordeó.
Ahir vaig poder “escoltar” un concert “tranquilament” des del meu seient. No ho havia fet des del 2005 amb la gira del D&D. Bon concert, molt canyero. Encara que Mannheim no és Barcelona. Veient els set-lists de la gira, va ser un concert per complir l’expedient.
Sortint del pavelló va caure la del pop, vaig arribar al cotxe xop. Els primers 100km del viatge de tornada em sentia Lost in the flood, anava a 100 per hora per l’autopista (quan a Alemanya no tenen límit). A les 3.15 arribava a Braunschweig.
La foto l'he tret de la pàgina web de Backstreets.
Cap de setmana nº21
Divendres vespre: quedo amb l’Andrew per anar al Weihnachtsmarkt. Ell encara no hi havia estat i jo tenia mono de ½ metre de bratwurst i de Glühwein.
Divendres nit: rentar roba.
Dissabte matí: dormir.
Dissabte tarda: Quedo a les 2 amb l’Andrew per anar a fer el cafè. A les 18.30 partit a Edemissen contra el Nord Edemissen, 32-25. Derrota merescuda, res més a dir.
Dissabte nit: em quedo a casa. Estalvi energètic pel gran diumenge que m’esperava. Aprofito per rentar les samarretes de l'equip, aquesta setmana em va tocar a mi.
Diumenge matí: dinar a les 11.30.
El que queda de cap de setmana es mereix un escrit apart.
Divendres nit: rentar roba.
Dissabte matí: dormir.
Dissabte tarda: Quedo a les 2 amb l’Andrew per anar a fer el cafè. A les 18.30 partit a Edemissen contra el Nord Edemissen, 32-25. Derrota merescuda, res més a dir.
Dissabte nit: em quedo a casa. Estalvi energètic pel gran diumenge que m’esperava. Aprofito per rentar les samarretes de l'equip, aquesta setmana em va tocar a mi.
Diumenge matí: dinar a les 11.30.
El que queda de cap de setmana es mereix un escrit apart.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
