Cap de setmana nº3

Sembla que era ahir que vaig arribar a Braunschweig, i mentre uns estaven servint birres i cubates a les barraques de Salt, jo acabo de passar el tercer cap de setmana.

De fet aquest cap de setmana, podriem dir que va començar dijous a la tarda, quan vaig quedar amb en Toni i en Boris (guiris a Alemanya com jo), i mentre feiem unes birres vam decidir de passar el cap de setmana a Kobenhavn (Copenhagen pels amics). Ens vam acabar la segona cervesa i vam anar a reservar el cotxe de lloguer.

Divendres 27 tarda - quedem a l'estació de Braunschweig per recollir un fantàstic Opel Zafira de set places. Si no fos perquè en aquell cotxe s'hi va colar un català, hauria semblat una reunió de la ONU: un finlandès, un croat, un polonès, una india i dues turques. Sortim a les 6.30 de la tarda de Braunschweig.

Divendres 27 nit - arribem a destí, sense res reservat i després de donar unes quantes voltes per la capital danesa, acabem a les tres de la nit en una mena de comuna hippy, on ens claven 20€ per una tros de matalàs i uns llençols. Això sí, 20€ per l'habitació més gran que havia vist mai: 60 llits, en ma vida havia dormit amb tantes dones a la vegada (ni quan anava al cau).

Dissabte 28 - voltem per Copenhagen, lo típic, centre de la ciutat, vol amb barca i visita a la sirena. La veritat és que la ciutat em va decebre una mica, força bruta, sense res d'especial, cara i cara (sí, dues vegades cara).

Dissabte 28 tarda - comencem a buscar hotels per Copenhagen, perquè no ens passi el mateix de la nit anterior. Tot ple. Decidim tornar a la comuna hippy: també plena. Si allà no hi havia lloc, no n'hi havia a 50km a la rodona. Decidim deixar el cotxe davant la "possilga" i sortir de marxa.

Dissabte 28 nit - de festa en un club de jazz, on a la tarda feien concert i a la nit era discoteca normal i corrent, buenu, normal no era: estava ple de rosses amb els ulls blaus :-). A les tres decidim anar a dormir (com poguessim) al cotxe. A última hora decidim provar sort la comuna, i n'hi va haver (jo tampoc ho entenc).

Diumenge 29 migdia - última volta per la ciutat. Sortim cap a Alemanya a les 4.30.

Diumenge 29 nit - arribo a casa a la una de la nit.

Les fotos: l'Opel Zafira i el menda; en un parc de Copenhagen; el dinar del dissabte, part de la comuna hippy; i un canal de Copenhagen.

Cap de setmana nº2

Bones familia,

Després d'haver netejat el meu pis, veient que no pengen les fotos del cap de setmana passat i que se n'acosta un altre, em disposaré a fer la crònica del cap de setmana.

Divendres nit dormir aviat.

Dissabte a les 7.12 agafava el bus al costat de casa, disposat a passar un dia d'excursió a la muntanya. El destí era una muntanya que es diu Brocken, situada al mig d'un parc natural entre l'Alemanya de l'est i la de l'oest. El paisatge molt bonic, el temps també, encara que a mitja tarda plogués una mica (va servir per passar millor la calor). Entre una cosa i l'altra arribava al pis a les 10.

Dissabte a les 11 de la nit surto del pis, objectiu: una mica de festa. Com ja us he comentat el meu edifici no és un exemple de la suposada vida ludico-festiva universitaria. Això no és així als edificis 2 i 3 del Shunter (el complex residencial universitari on estic allotjat). Per tant, em vaig dirigir a l'edifici 3 on suposadament hi havia festa als pisos 2, 5 i 6, dic suposadament, perquè al sisè pis no hi vaig arribar. A les 2.30 ja era a casa.

Diumenge matí, res.

Diumenge migdia, quedem en un tros de complex on viuen i treballen dos colegues d'iaeste. Es tracta d'una extensió immensa de bosc, on de tant en tant et vas trobant, laboratoris i centres d'investigació (tirats pel mig del bosc) i al final hi ha una residència. Allà hi vam veure la formula1. Després com ja és costum: barbacoa dominical. Al jardí de la resi i envoltats de cèrvols (sí, cervols deixats anar pel mig del bosc). Després de passejar pel bosc i les granges dedicades a la investigació del centre, a les 9 arribava a casa.

Les fotos que us he penjat:

1- Dalt de la muntanya amb un merescuda birreta (dos hores de caminar)

2- Cami de tornada de la muntanya, al mig del parc natural, l'antena que es veu al fons, és la muntanya que haviem pujat.

3- Complex on vam passar el diumenge.

Adeu.

Neteja

Hola a tothom!
Fins fa poc, a la neteja domèstica li donava poca importancia, de fet, la meva mare netejava abans jo no notés la seva presència. Això va ser així fins fa un parell de dies, en que, degut a la freqüent pluja alemana i a la falta de dona de neteja, vaig notar la presència d'estranys cossos aparentment inerts, però que incomoden el meu dia a dia.
Fins ara, la meva neteja domèstica es limitava a rentar els plats després de cada àpat i poca cosa més, ja que els d'IAESTE només em van facilitar un plat pla i un de fons. La setmana passada, quan anava al super, buscava els estris de neteja, però sempre se'ls havien acabat, i no hi donava massa importància. Ahir vaig començar a fer busca i captura d'alguna botiga de productes de neteja, finalment vaig trobar un Schlecker a un quilometre de casa, però estava tancat. Avui sortint de currar he agafat el cotxe i l'he carregat de productes de neteja. El meu pis finalment serà netejat.
M'agradaria penjar alguna foto del meu palauet després de la neteja, però avui encara no el netejaré, gaudiré una última nit de la companyia dels meus estimats cossos inerts, abans de la neteja a fons de demà, per tant, avui no hi ha foto.
A més avui he aconseguit una Mensacard, que a més de poder fer un àpat complet per 3,80€ als menjadors universitaris, em permetrà utilitzar la rentadora i secadora de la resi. O sigui, a partir de demà passat seré un home net, polit i amb els calçotets nets.
Estic esperant que pengin les fotos del cap de setmana, per fer-vos la crònica.

Bis bald

El curro

Avui toca parlar de la feina. L'empresa es diu Fraunhofer Institut für schicht- und Oberflächentechnik, que traduït vindria a ser: Institut Fraunhofer per la tècnica superficial i per capes. Els instituts Fraunhofer són uns centres de recerca que hi ha per tot Alemanya, cada un investiga sobre una àrea concreta dins el món de la ciència i l'enginyeria.

La meva feina en aquesta empresa serà realitzar proves amb una màquina que m'han atorgat, per llavors estudiar els resultats. Per tant, suposo que la meva feina es repartirà a parts iguals entre el despatx, el laboratori on hi ha la màquina i els laboratoris on hauré de realitzar les mesures.

Fins ara, amb tothom amb qui m'he relacionat hi ha hagut molt bon feeling. Amb el meu supervisor original, en Ralf, amb prou feines hi he coincidit, per tant, no us en puc dir gaire res. Llavors hi ha en Martin i en Kai, aquests són els meus supervisors reals, en Martin més reservat i en Kai més extrovetit, molt bons xavals tots dos, m'hi entenc perfectement i els puc preguntar qualsevol dubte que tinc, per tonto que em sembli.

Al meu despatx hi ha en Carles, de Barcelona, amb aquest, cap problema de comunicació :-), m'està ajudant tant amb dubtes tècnics i de funcionament de l'empresa, com dubtes diaris per Braunschweig. Després hi ha la Meyglia, tailandesa, no parla anglès, i el dia següent després d'aterrar a l'empresa em va haver d'explicar com funcionaven els instruments de mesura; em vaig haver de treure la son de les orelles ràpidament i amb el meu alemany i la seva immensa paciència, crec que vam tenir èxit, això em va fer pujar la moral. I per últim hi ha una noia alemanya, que parla anglès, però que de moment no hi he hagut de treballar, amb qui només hi he intercanviat contades frases.

A l'empresa no s'hi poden entrar càmeres de fotos. La foto que us he penjat l'he tret de la pàgina web i és molt petita, "entschuldigung". El meu despatx és al primer pis de l'edifici blanc que hi ha a baix a la dreta de la foto.

MacGyver

Hola a tots/es,

Primer de tot us vull donar les gràcies per interessar-vos per la meva nova vida en terres llunyanes. M'agradaria contestar un a un cada un dels vostres comentaris, espero poder fer-ho d'aqui a poc, em fa molta ilusió rebre els vostres comentaris.

Avui us mostraré una curiositat que vaig veure dissabte passat durant el dia de la universitat de Braunschweig. I és que per fi s'ha fet justicia, ja era hora que algu retés un homenatge a aquest personatge capaç de construir un cap nuclear amb un xiclet i uns cordons de sabata.

El concurs d'idees de la universitat tècnica de Braunschweig rep el nom de MacGyver. La prova és a la foto, espero que la pogueu ampliar.

Una abraçada a tothom.

La penya de la grenya

Després de presentar-vos el meu entorn, avui toca explicar-vos alguna cosa sobre la gent amb qui em relaciono.

La residència d'estudiants on estic està molt morta, suposo que deu ser perquè és istiu, perquè sino no s'entén. M'he creuat amb gent però no semblen amb gaires ganes de festa i amb prou feines he intercanviat un Hallo (hola amb alemany).

Per tant, la gent amb qui em relaciono són els de iaeste. En aquesta orgnització hi ha gent de tot el món: un espanyol, dos polacs (i jo tres), una danesa, un finlandès, un colombià, un mexicà, una argentina, un egipci, un croat, un kenià, un india, una txeca, una libanesa i tota la gent alemana de la organització, que deuen ser uns 10 o 15 més. Menció especial per en Thomas (el meu guia), que s'ha portat de puta mare, m'ha ajudat a fer els primers passos per Alemanya, i encara que el seu aspecte és el típic alemany, no és ni la meitat de friky del que es pensa la meva germana.

Amb aquesta gent, anem de festa, fem sortides i passem el rato. Divendres passat, només d'arribar (després de dos dies dins el dos-centsaka) em van portar de festa. Dissabte era el dia de la universitat, teniem una parada per exlpicar en què consistia la nostra orgnització, amb en Javier (l'espanyol) vam preparar una sangria. Diumenge vam fer una excursió amb canoa al voltant de la ciutat, després vam anar a banyar-nos en uns llacs que hi ha al sud de la ciutat (no tenen platja) i vam acabar l'excursió dominical amb una barbacoa, no podia ser d'una altra manera. Per aquest dissabte tenim excursió a una muntnya de per aqui.

Les fotos que us penjo són de la sangria que vam preparar, no teniem gel, per tant, estava realment fastigosa. L'altra, és del dia que vam anar als llacs, podeu veure la gent amb les barbecues.

Perdoneu per l'extensió del text, però no ho he sabut resumir més.

El meu pis

Hola a tots/es,

Ara que ja estic instalat a Alemanya m'agradaria parlar-vos del pis on hauré de passar els pròxims sis mesos. Primer de tot dir-vos que no és un pis compartit (almenys de moment), sinó que és una habitació en una residència d'estudiants, això sí, habitació de luxe: 23 metres quadrats, bany complet per mi sol, cuina, nevera, acabat de reformar i l'estreno jo.

Està a sis quilòmetres del centre de la ciutat, per tant em fa esclau del bus (que el tinc gratis) o d'una bici que tinc previst comprar-me els pròxims dies (passo de cotxe per moure'm per aqui). Apart de la distància amb el centre de la ciutat, la resta és tot perfecte, quan obro la finestra el matí només veig verd, quan surto al carrer ídem, la zona és supertranquila i com veureu a la foto del googlearth, tinc la feina a un minut del pis.

Us adjunto una foto de la situació del pis i la feina (espero que la podeu ampliar), una altra de la vista que tinc des de la meva habitació i una altra de l'interior de l'habitació (zona cuina i armari).

Com veureu, els voltants del meu pis són molt verds, suposo que han de gastar una burrada d'aigua per poder arregar tot això. De moment, porto cinc dies per aqui i encara no ha caigut ni una gota i fot una calor que "te torras".

Ja estic a Alemanya

Bones familia!
Suposo que si en Descartes visqués els nostres dies diria: tinc internet, per tant, existeixo. Fins avui no he tingut internet. A partir d'ara us hauré de posar al dia a marxes forçades.
Dels dos primers dies el millor resum que en puc fer és la foto que veieu: autopista i autopista.