Guanyant adeptes

Ahir ens va tocar preparar algun menjar típic del nostre país per intentar nous adeptes per l’associació IAESTE/AIESEC. Els vaig portar pa amb tomata i pernil salat. Ja sé que el pernil no és típic únicament del nostre país, però també en mengem i està boníssim.
Aquí podeu veure alguna foto. A la primera em podeu veure a mi amb en Paul (Asamoa pels amics) i en Guilherme a un costat i a l’altre la taula amb el pa amb tomata i el pernil vestida per la ocasió; a la segona em podeu veure a mi amb un nou català.

Cap de setmana nº16

Aquest cap de setmana va ser el final d’una setmana que es plantejava força important per mi. Mutius:
- La prova de nivell d’alemany.
- La setmana passada a la feina no hi havia ni en Kai ni en Martin. O sigui, la oportunitat perfecta per demostrar-los el que puc arribar a fer amb un reactor de buit i una mica de nitrogen i de carboni. Avui semblaven prou satisfets amb la feina feta.
Tan una cosa com l’altra, van sortir bastant bé. Per tant, això sol ja garantia un balanç positiu de la setmana.
Divendres tarda: em negava a quedar-me a l’habitació, el fet de no trobar ningú amb qui quedar al centre tampoc ho va evitar.
Divendres nit: uns billars amb la calma, tots estàvem una mica cansats de la setmana.
Dissabte matí/tarda: nova visita a Wolfsburg (en portem tres) aquest cop ni els cotxes, ni els museus de física; aquest cop tocava veure futbol, tenia ganes de veure un partit de la Bundesliga, un apassionant Wolfsburg-Nürnberg (3-1). Hi vaig anar amb en Guilherme, vam aprofitar per fer una volta per la ciutat.
Dissabte nit: visionat de la pel·lícula “Walk the line” al pis de l’Andrew.
Diumenge matí: aixecar-me tard i netejar l’habitació.
Diumenge tarda: visionat de la pel·lícula “Spiderman 3” al pis de l’Andrew. A les set veiem el partit del Barça mentre fem la birra; sí, a Alemanya també el poden veure. Per cert, no em vaig adonar que en Ronaldinho era al camp fins que el van canviar a la segona part. Crec que aquest any tornareu a patir, dic tornareu perquè aquí visc força aïllat del Barça i no em van donar mutius per canviar.
La primera foto és de la perspectiva de lalarga recta que tinc davant meu quan em dirigeixo cap al centre, en aquest cas un matí de tardor a la tranquil·la ciutat de Braunschweig. La resta són del partit, una dels expedicionaris i l’altra de la perspectiva del Volkswagen Arena que teníem des de la nostra posició.

Kebab

Avui us vull parlar del Kebab. Des que vaig arribar a Alemanya s’ha convertit en un dels recursos alimentaris més utilitzats. Mutius:
- Preu: 3€
- Quantitat/condiment. Amb un Kebab, n’hi ha prop per satisfer la gana d’un àpat.
- És un àpat sa i complet: hi ha pa, amanida, carn i les salses que hi posen. Les salses no són gaire sanes, però de tant en tant no fan mal.
- La quantitat d’establiments on en serveixen. A Braunschweig aixeques una pedra i t’hi trobes un turc venent kebabs.
- És ideal quan no tinc temps d’anar a l’habitació i preparar-me alguna cosa.
De fet, el concepte és el mateix que el del McDonald’s, menjar ràpid i (més o menys) complet. La única diferència és que amb el kebab després no tens mal de panxa, les dues últimes vegades que he menjat de McDonald’s n’he tingut.
L’únic problema que veig amb els kebabs, és que estan fent desaparèixer els establiments de brasfurts típics alemanys, realment difícils de trobar a no ser que sigui un dia que facin alguna fira al carrer o alguna cosa d’aquestes, i llavors te’ls fan pagar a preu d’or.

Mittelstufe 1

Sí família, finalment podré fer el curs Mittelstufe 1, que correspon al nivell B2 d’alemany. Objectiu nº1 complert. Això confirma els meus avanços amb aquesta llengua (per dir-ho d’alguna manera) que parlen els habitants d’Alemanya. Vaig abandonar l’EOI a mig tercer i el nivell que faré correspon al quart.
Ahir vaig fer la prova escrita. La veritat és que em van caure els collons a terra quan vaig veure l’examen (per raro). Però sembla que va anar prou bé. Avui al matí tenia l’entrevista, però com que ja m’anava bé el nivell que em proposaven, la conversa més llarga ha estat deguda al problema que tinc amb el nom en el carnet d’estudiant. Pur tràmit.
Gràcies pels ànims. Ara toca aprovar el curs.

Cap de setmana nº15

Divendres tarda: no gaire res de bo, volia rentar la roba, però em vaig trobar la porta de l’habitació de les rentadores tancada.
Divendres nit: festa a l’oficina internacional de la universitat, aquesta era la primera setmana amb estudiants Erasmus i van organitzar una festa. Hi vaig anar amb en Guilherme i l’Andrew, i allà hi vam trobar l’Emir, també és iaeste i fa un parell de setmanes que ha arribat. La veritat és que no vaig sentir gaire integrat a la festa. Tornada a casa a les dues de la nit, temperatura ambient: 1,3ºC, temperatura de sensació: -20ºC.
Dissabte matí: m’aixeco a les deu per intentar fer alguna cosa de bo. Lo màxim que aconsegueixo, és posar la rentadora que el dia abans no havia pogut fer (em vaig adonar que la porta de l’habitació es podia obrir amb la mateixa clau que la porta principal).
Dissabte tarda: aconsegueixo posar-me a estudiar sense estressar-me, també vaig tenir temps de planxar, anar al súper. A les set vaig decidir que havia de fer quelcom més interessant i que necessitava pedalar una mica. Vaig agafar la bici i me’n vaig anar al centre amb la única intenció de fer un cafè. Una hora i mitja més tard arribo a l’habitació.
Dissabte vespre/nit: sopar i fer una redacció.
Diumenge matí: esmorzar/dinar a les 11: pasta.
Diumenge tarda: partit, aquesta setmana vam empatar a 30 contra l’Zweifeld/Bortfeld, ens van empatar a l’últim segon, però vam jugar força millor que la setmana passada. Després del partit vam anar a menjar amb els de l’equip, eren les cinc de la tarda, per tant, no sé si era dinar, sopar o berenar, ja que va ser amb forquilla i ganivet.
Diumenge vespre: acabar de repassar per la prova de nivell.
Dedico l’escrit d’aquest cap de setmana a Kimi Räikkönen.

Nom

Avui us vull parlar d’una situació/problema que s’ha repetit des que vaig arribar a BS. I ve donada pel meu nom.
Des de que tinc ús de raó, m’he sentit orgullós del meu nom, m’agradava (encara m’agrada), crec que és de les millors decisions que van prendre els meus pares, anomenar-me Roger. Crec que a molta gent li passa, que creu que el millor (o dels millors) nom és el seu, suposo que deu ser perquè ens hem acostumat durant tota la vida de sentir-lo. No conec ningú que no li agradi el seu nom.

El problema va arribar com ja he dit, quan vaig arribar a BS. El dilema era: els intento fer aprendre a dir el meu nom correctament (amb català estàndard) o tiro pel dret i els dic que pronunciïn el meu nom amb anglès. Vaig optar pel camí fàcil, la segona opció, de fet els primers dies només parlava amb anglès, i era divertit sentir en Javier (el component espanyol del grup) pronunciar el meu nom.
Després hi ha la gent de l’equip, amb aquests hi ha més confiança i he tingut més temps per fer pedagogia. Tenen clar que jo ni soc espanyol, ni parlo espanyol, i que la meva llengua està entre l’espanyol i el francès. Per tant, pronuncien el meu nom amb francès, que no és del tot correcte, però s’hi acosta més que la pronunciació anglesa.

El problema segons alguns, era que el meu nom no era prou espanyol. Degut a això en Pyare (quin un per queixar-se del nom dels altres, essent alemany de socarrel), em va batejar com a Carlos, per dues raons, perquè els primers dies no recordava el meu nom i perquè es pensava que era espanyol i Carlos era més espanyol que Roger.
El segon nom amb que em van batejar va ser David, va venir d’un turc fan d’Estopa. El motiu era clar, i més quan li vaig ensenyar el meu DNI (a la foto encara portava perilla) per ensenyar-li com era el meu nom.
El tercer nom em va arribar la setmana passada, quan vaig rebre el justificant de matricula de la universitat, era Robert, Robert Mitjá per ser més concrets. Dimecres vaig anar a la oficina per rebatejar-me i de pas afegir el meu segon cognom. De totes maneres el mateix dia a la tarda vaig rebre els papers com a Robert. Pel que vaig entendre a la oficina, d’aquí a un parell de setmanes rebré els papers correctes. Ho hauré de suposar perquè la noia parlava molt ràpid i no em vaig atrevir a demanar-li que parlés més lent. De moment el meu alemany no dóna per més.

Per tant, aquí a Braunschweig la única persona que diu correctament el meu nom és en Carles, el company d’oficina. Que tot i ser de Barcelona, com que en el meu nom no hi ha cap vocal neutra, no hi ha problema.
Per sort, no m’hi he atabalat, la colla de Sant Pere fa temps que m’ha estat preparant psicològicament per la situació, alguns exemples: Rutxi, Mazschüú, Nusu, Mutiu, Talmut, Mutiu Adepoju, Marquès, Tal, Gabor, Talmacsi, Mall. Si me n’he deixat algun, podeu deixar-lo en el comentaris.Sé que avui he escrit excessivament i que potser només el meu pare haurà arribat fins aquí, però és d’aquells dies que necessito escriure. Gràcies per la paciència.

M'acaba de parar la Polizei

Tornava de l’entreno amb en Niels i en Markus i quan estava en ple Rebenring, el carrer que envolta el centre de Braunschweig, he vist un pirulu que em feia desviar cap a un lateral i he pensat: merda! (crec que a ningú li agrada que el pari la policia, encara que sàpiga que no ha fet res malfet).
Lo típic, em demanen el carnet, els papers del cotxe i tot plegat. Mentres la policia s’enduia els papers he començat a recapitular els possibles problemes que podia tenir:
- El cotxe està en nom de la meva mare.
- El cotxe no porta la matrícula europea.
- Venia d’entrenar, per tant, la birreta de després de l’entreno podia fer molt de mal.
- El meu alemany normalment no és gaire bo. En aquells moments no crec que arribés a ser alemany. Sort que tenia en Niels i en Markus per si feia falta.
Al cap d’un parell de minuts la noia em torna els papers i em pregunta si he begut alcohol aquest vespre; la resposta ha estat contundent: gar nichts (absolutament, no).
Avui hi ha hagut sort i n’he sortit impune, millor no temptar més a la sort.

Extensió i visites

Avui m'han confirmat l'extensió del meu contracte amb el Fraunhofer Institut que vaig demanar. Per tant, enlloc d'acabar el 12 de gener acabaré el 28 de març. El dia 1 d'abril carregaré el cotxe i mudança cap a Würzburg. A Würzburg m'hi estaré cinc mesos com tenia previst, però ara serà de l'1 d'abril al 31 d'agost. La veritat és que la feina està molt bé i d'aquesta manera podré fer el curs d'alemany fins el final.
Sé que això suposa perdre'm un altre estiu sense Costa Brava (amb tot el que això suposa), però suposo que d'estius a la Costa Brava me'n queden uns quants, però d'oportunitats com la que estic disfrutant no me'n queden gaires.

Pel que fa a properes visites:
- Fires de Girona: descartada, dos dies no donen per res.
- Nadal: del 24 de desembre al 2 de gener, ja tinc els bitllets.
- Setmana Santa: tinc previst ser per terres gironines, divendres, dissabte , diumenge i dilluns, falta comprar els bitllets.

Cap de setmana nº14

Divendres tarda: quedem per anar a fer el toc, com cada divendres, en el moment àlgid del vespre vam coincidir la Priscila, en Guilherme, en Paul i jo. Arribo a l’habitació a les 11.
Dissabte: fa tres mesos que sóc a Braunschweig.
Dissabte al matí: agafo la bicicleta i cap a l’estació, avui toca visitar Hamburg. Arribo una mica abans de les nou a l’estació. Temperatura ambient: 6,5ºC. No sé quants havíem de ser, però al final només es presenta l’Andrew.
Dissabte migdia: arribem a Hamburg a les 12. A destacar d’Hamburg: es pot visitar amb un sol dia; té un port brutalment gros, que està a uns 60 quilòmetres de l’oceà; després de la segona guerra mundial va quedar totalment destrossada; la van reconstruir amb prou gràcia; té un barri roig com Amsterdam i és la ciutat on juga el St. Pauli. A les set agafar el tren un altre cop.
Dissabte nit: arribem a Braunschweig a les 11 i a 2/4 de 12 ja sóc a l’habitació.
Diumenge matí: em desperto a les 10 per estudiar. Dinar a les 12.
Diumenge tarda: partit contra l’Ehmen, nova derrota, aquest cop 26-27. Sortint del partit amb uns quants de l’equip hem anat a veure un partit dues categories superior a la nostra. A les set he arribat a l’habitació.
Diumenge vespre: sopar i estudiar una mica més.

Nota: els més observadors haureu notat que dissabte em vaig passar set hores viatjant amb tren per passar-me set hores visitant Hamburg. Sí, ¿i què? El tren era gratis i no em volia passar el dissabte a Braunschweig.

A estudiar

Un cop vaig haver aprovat regulació automàtica, l’última assignatura de la carrera, me les prometia molt felices per terres alemanyes, sis mesos de vacances (treballant vuit hores al dia, això sí) que si barbacoes, viatges a Copenhaguen, Múnich i demés, bacanals en un Opel Zafira, diumenges de “perreo”.....
Vaig marxar amb la idea que a més de tot això volia estudiar alemany i que un cop fos possible començaria algun curs a la universitat. Em vaig endur els llibres d’alemany de l’EOI per anar repassant durant l’estiu i tal.
La realitat ha estat una altra, la previsible crec jo. Els llibres han estat tancats durant tres mesos. Sí, he parlat molt amb alemany, però la gramàtica està més que rovellada.
Aquest dilluns vaig anar a l’Sprachenzentrum (centre d’idiomes) per inscriure’m a algun curs d’alemany i em vaig adonar/suposar de varies coses:
- En aquests moments crec que em tocaria estar en el nivell B1.
- Estudiant una mica i amb el que he practicat aquests mesos podria començar al nivell B2.
- El nivell B2 està per sobre del B1.
- Els horaris del nivell B2 són millors que els del B1.
- Segur que les nenes són més maques al nivell B2 que al B1, això ho vaig suposar.
Arribat a aquest punt em vaig plantejar seriosament posar-me a estudiar per assolir el nivell B1 i començar al B2. La prova de nivell és el dia 22 d’octubre. Tinc permís d’en Martin i en Kai per repassar durant les hores mortes a la feina.
Així doncs, durant les pròximes dos setmanes: TOCA ESTUDIAR.

Per cert, a l’Sprachenzentrum hi ha cursos de català. Indicat pels que em pregunten si el català és un dialecte de l’espanyol.

Cap de setmana nº13

Divendres tarda: sortir el més aviat possible de la feina.
Divendres nit: festa d’aniversari de la Nadia i la Petty. Arribo tard i congelat a casa.
Dissabte al matí: no em resigno a perdre inútilment un altre dia com vaig fer el dimecres, i m’aixeco del llit d’un atac de responsabilitat a les 11.15 del matí. Agafo la bicicleta i cap a l’estació per anar cap a Wolfsburg. A les 12 del migdia arribo congelat a l’estació. Allà hi trobo l’Andrew, en Robert i en Chris. Compartim tren amb els hooligans del Wolfsburg i el Hansa Rostock, que també anaven a Wolfsburg a veure com els seus equips se les fotien per una pilota.
Dissabte migdia: arribem a Wolfsburg cap a la una. Aquest cop, a diferencia de la última vegada, no m’estaven esperant belles damiseles per anar a provar la gamma Volkswagen. Aquest cop va ser per anar a visitar el museu de la física de Wolfsburg. Molt interessant, ens hi vam passar tot el dia.
Dissabte vespre: Arribem a l’estació de Braunschweig, sopo de kebab perquè no tenia temps d’anar a l’habitació preparar-me alguna cosa i tornar al centre. Rebo un nou practicant, és turc, però no recordo el seu nom. Tothom està destrossat per la festa de la nit anterior i/o per l’excursió a Wolfsburg i decidim no fer res.
Diumenge al matí: tot i tenir el despertador posat a les 9.30, m’acabo aixecant a les 12. Dutxa i dinar.
Diumenge tarda: partit contra a Liebenburg, 27-22, primera derrota en terres alemanyes; aquesta setmana l’únic motiu de la derrota han estat els nostres errors i que el Liebenburg ha fet el que li tocava (tampoc ha fet res d’extraordinari).
Diumenge vespre: arribem a Braunschweig, anem a sopar amb uns quants de l’equip i a les nou a casa.La foto és de l’excursió de dissabte a Wolfsburg, davant de les torres de l’Autostadt de Volkswagen.

Jo no sóc racista però.....

Avui al migdia quan he anat a l’oficina internacional de la Universitat de Braunschweig per omplir el meu imprès de matrícula, m’he trobat a un grup d’estudiants Erasmus espanyols. La fesomia del grup responia al clàssic escamot d’espanyols quan es troba a l’estranger.
Se’ls sol reconèixer per:
- Sempre van en grup, mai van sols.
- Aquest grup sol ser integrat únicament per espanyols.
- El to de veu és més elevat que la resta, cosa que els fa difícil passar desapercebuts.
Dins del grup vull destacar:
- Una noia feliç d’haver pogut configurar el mòbil amb “español”. Pobra, no sap que segurament serà la única cosa que vegi amb espanyol.
- Un noi que un cop dins el despatx de la senyora Ramazanova ha estat incapaç d’acabar la primera frase amb anglès sense acabar-la espanyol.
- Una noia que s’ha despedit de la senyora Ramazanova amb un: venga chus (adéu amb alemany és Tschüss).
La situació d’avui m’ha confirmat una cosa que molts ja sabíem, que a la península ibèrica existeixen dues races: els espanyols i la resta.
Espero no haver ferit la sensibilitat de ningú, però necessitava desfogar-me. Gràcies per haver-ho llegit.

Dia de la reunificació

Avui és el dia de la reunificació. Avui dedico l’espai a tots aquells alemanys que m’han ajudat a en el meu dia a dia fins el moment (que no són pocs). Gràcies.

Magic

Finalment, ahir va ser el dia que vaig poder adquirir MAGIC l’últim disc d’en Bruce. Després de resistir-me a baixar-lo per internet i esperar pacientment els dos mesos que han passat des que es va anunciar la seva publicació.
Només dir que és un disc apte per tothom qui busqui,....., Bruce. A primer cop d’orella vull destacar Long walk home (és la que estic escoltant ara), encara que vull fer una menció especial a Magic, m’esperava un trunyaco de cançó i és de les millors.
Per cert, els no iniciats en el tema no espereu trobar-hi una segona carretera del tro, perquè no hi és. L’obra mestra va ser creada fa més de 30 anys i així quedarà per sempre més sense que cap altra cançó li pugui arribar a la sola de la sabata.
En el meu cas només falta esperar el dia 2 de desembre per veure’l en directe a Mannheim.
Vull animar a tothom qui vulgui donar la seva opinió a deixar el seu comentari o comentaris pertinents, i fer d’aquest escrit un fòrum d’opinió sobre el disc.Naturalment no m’he fet una autofoto escoltant el disc.

Cap de setmana nº12

El cap de setmana va començar amb el final d’una de les pitjors setmanes des que he arribat, bàsicament perquè a la feina no va sortir gairebé res bé; a això hi he d’afegir un principi de refredat que al final no va aparèixer, però que em va fer patir durant tota la setmana. De la setmana només en salvo la victòria de dijous contra el Mascherode, per un gol de diferència un altre cop. Però bé, res que no pugui solucionar un cap de setmana, de fet veia complicat mantenir el nivell durant els sis mesos que estaré aquí, per tant, una setmaneta txunga de tant en tant no fa cap mal. Anem per feina:
Divendres vespre: acompanyem en Krystian a l’estació de busos.
Divendres nit: festa d’aniversari d’en Turbo (company d’equip), en feia 40, per tant, he fet tard per poder ser testimoni del seu sobrenom. Com sempre, jo era l’oasi català enmig del desert alemany. També hi havia un oasi francès, i suposo que devia ser còmic veure un català i un francès intentant mantenir una conversa amb alemany.
Dissabte matí: va existir??
Dissabte tarda: rentar roba i poca cosa més.
Dissabte vespre: bowling.
Diumenge matí: fer mandra al llit i dinar a les 11:30.
Diumenge tarda: partit contra el Fallersleben II, moltes baixes, però això no justifica l’empat a 28 final, quan a quatre minuts i mig del final guanyàvem de quatre :-(.
Diumenge vespre: quedo a les set amb en Guilherme i l’Andrew, per fer la birra, menjar alguna cosa, acabar de passar el diumenge i oblidar el partit.
No hi ha fotos de res.

Un apunt: en aquest blog estan admeses TOTES les opinions sobre la meva persona, encara que em dolgui infinitament llegir algunes paraules de la meva mare, les accepto. El que sí que agrairia és que les opinions, comentaris i bromes es fessin en català, jo em vaig matar a traduir Thunder road. Ho dic pels comentaris del dia 25 de setembre.
També s'accepten TOTES les opinions sobre el rei i la monarquia, aquí sí que podeu opinar sense ser denunciats a l'audiència nacional.