Guilherme

Avui al matí li ha tocat a en Guilherme. Encara que sigui de l’Internacional de Porto Alegre és bon xaval. És la única persona a Braunschweig que ha tingut l’honor d’enfundar-se una barretina, suposo que a partir d’aquí sobren les paraules. Salut i força al canut.

Weihnachtsmarkt

O el que és el mateix: mercat de Nadal. Ahir va començar el Weihnachtsmarkt a Braunschweig, un dels millors mercats de Nadal del nord d’Alemanya.
Els mercats de Nadal a Alemanya es caracteritzen per proporcionar els aliments necessaris per sobreviure al dur hivern alemany: Glühwein (vi calent), brasfurts, creps, xocolata,..... Ahir aprofitant la penúltima vetllada d’en Guilherme a Braunschweig, vam anar a fer-hi una volta.
Soc fort psicològicament i passo dels últims comentaris apareguts en aquest blog referents al meu aspecte físic. Com us podeu imaginar no em vaig estar de res. He d’acumular greix per l’hivern que m’espera. El brasfurs de la foto feia mig metre, però el vaig haver de mossegar pels dos costats perquè dubtava del seu límit elàstic, tants anys estudiant enginyeria mecànica finalment han donat el seu fruit, per això els dos caps estan mossegats.

I respecte alguns comentaris apareguts en aquest blog últimament. Només volia comentar un parell de coses:
- Lo del jersei, l’Alba ja ha dit el que s’havia de dir.
- Felicitats Montserrat per afegir-te al brucespringsteenisme.
- Pare: vaig rebre la teva felicitació, però quan ja havia penjat l’escrit al blog.

Dilluns matí

Aquesta és la primera imatge que he tingut avui quan m'he despertat, és a dir, quan he sortit de la dutxa.

Cap de setmana nº20

Divendres tarda: descansar per la nit.
Divendres nit: quedem amb en Guilherme, l’Alessandro i l’Andrew. Només es presenta en Guilherme. Divendres qualsevol a Braunschweig.
Dissabte migdia: dinar.
Dissabte tarda: piscina.
Dissabte vespre: nou dissabte multifesta. Primer, festa d’aniversari de la Merche (companya de feina) a casa seu. Després, de marxa per Braunschweig amb en Guilherme, en Paul i l’Andrew.
Diumenge migdia: dinar.
Diumenge tarda: partit contra el Thiede. Primera victòria per més d’un gol (30 a 26) i primer gol que faig de jacobo a Alemanya :-). Després quedo amb en Guilherme i l’Alessandro al centre per fer la birreta, veure futbol (un somnolent Racing-Valencia) i un kebab abans de la retirada cap a casa.

La foto ens la van fer el dissabte a la nit i l’han penjat a internet.

Què soc?

Després d’escriure l’última frase de l’escrit d’ahir vaig començar a reflexionar. Perquè realment, què soc?
Des que vaig arribar a Braunschweig la típica i innocent pregunta que ha d’afrontar qualsevol estranger quan arriba a un nou país com ara: d’on vens? (Where are you from? o Woher kommst du?); en el meu cas no era ni tan innocent ni tan fàcil.
De fet em provocava una certa esquizofrènia, no perquè no sabés què era, això ho tenia i ho continuo tenint claríssim. El dubte era què contestar: la veritat; dir Espanya afegint tot seguit de prop de Barcelona, perquè els que sabessin de què va la cosa em situessin; d’Espanya i esperar a tenir confiança per dir-los la veritat,....
Estava en un país nou, no coneixia massa gent, no sabia com reaccionaria la gent davant de cada resposta, i en aquests casos tenir mà esquerra i abandonar posicions radicals sol ajudar.
De fet a Alemanya hi ha Baviera, la regió més rica i més mal vista per la resta d’Alemanya. Per tant, utilitzar el paral·lelisme Catalunya-Baviera no em servia per guanyar-me simpaties en una ciutat com Braunschweig, que vindria a ser com la Valladolid alemanya.

Si aquests dubtes no em turmentaven prou, justament el dia després d’arribar a Braunschweig, en Thomas (el meu buddy) em va portar al registre de Braunschweig per donar-me d’alta, per tant, puc dir que: des del dia 14 de juliol de 2007 soc ciutadà de Braunschweig, o el que és el mateix: soc BRAUNSCHWEIGUÈS!!!!
Aquest fet em va provocar nous dubtes: això vol dir que soc alemany? soc baixsaxó? puc cremar el DNI? puc utilitzar les pàgines del passaport espanyol per fregar-me el cul? he deixat de ser català? hauré de menjar currywurst almenys dos cops per setmana? he deixat de ser gironí? he de perdre un cognom? puc blasfemar de Hannover i els hannoveresos?

Davant de tots aquests dubtes, i com a bon alemany, només se m’acut una cosa: aixecar-me de la cadira, dirigir-me cap a la nevera, agafar una Beck’s ben fresca, obrir-la i fotre-li un trago. Salut.

Per cert, gràcies Laia per recordar-te del meu sant (has estat la única), encara que en Roger Xarles t’hagi hagut d’ajudar ;-). A mi tampoc m’ha passat per alt, i com que el dia del meu aniversari ja no seré a Braunschweig he aprofitat avui per portar unes birres a l’entrenament. La foto que penjo és de l’estat de la caixa quan he arribat a casa. He de dir que inicialment hi havia 12 ampolles de birra normal (ampolles fosques) i 12 de birra amb llimona (ampolles transparents), com veieu, encara que vagin molt “d’alemanitos” tots s’acaben fotent la birra amb llimona (balanç: 4 normals – 11 amb llimona). Amb un pack de birra normal per estrenar!!!!

Braunschweig-Hannover

Avui us vull parlar de la rivalitat entre Braunschweig i Hannover.
Hannover és la capital de la Baixa Saxònia, amb 500.000 habitants, i Braunschweig és la segona ciutat més gran amb 250.000 habitants, estan separades per uns 60-70 km.
Les fonts consultades han estat totes del mateix bàndol, per tant caldrà agafar la seva veracitat amb pinces. Aquesta rivalitat encara no he esbrinat quan comença. De fet abans de la 2ª guerra mundial, Braunschweig i Hannover eren ciutats d’un tamany semblant.
Braunschweig té “l’honor” d’haver atorgat el passaport alemany al Sr. Hitler, segurament per això, va quedar totalment destruïda (90%) durant la guerra, per un 60% a la ciutat veïna. Després de la guerra es va atorgar la capitalitat de la Baixa Saxònia a Hannover.
La rivalitat també existeix amb el futbol, de fet l’Eintracht de Braunschweig és un dels clubs històrics d’Alemanya, va guanyar una Bundesliga fa 40 anys i va ser la primera ciutat fora de les illes britàniques on es va jugar a futbol. I encara que actualment el Hannover està a la primera divisió i l’Eintracht a la cua de tercera, aquesta rivalitat durarà fins que un dels dos equips desaparegui, encara que l’Eintracht arribi a una lliga de barri.
Alguns exemples de la rivalitat:
- Noms que rep Hannover o els seus habitants: ciutat prohibida, aquells o els altres.
- Noms que rep el Hannover 96: Hannover 95+1 o Hannover 3 vegades 32.
Naturalment no sé quin nom reben els habitants i l’equip de Braunschweig, segurament no ho sabré mai.
Com a exemple la bufanda que vaig veure el dia que vaig anar a futbol a Hannover:
Traducció: Gràcies pare que jo no hagi estat Braunschweigès. Com podeu veure aquesta rivalitat també existeix entre el Borussia Dortmund i el Shalke 04.
Com a bon braunschweiguès: em c... en els hannoveresos.

Cap de setmana nº19

Divendres tarda: dormir, a la nit hi ha plans per sortir.
Divendres nit: sortim per Braunschweig, al final acabem com sempre, Soleil, Merz i nou intent fallit d’entrar a Fieber.
Dissabte matí: dormir.
Dissabte migdia: dinar i migdiada.
Dissabte tarda: partit contra el Langelsheim, el desplaçament més llunyà de tota la lliga: 50Km, quins temps aquells quan havia d’anar fins a Amposta. Empat a 18, superabwehr (molt bona defensa), ens van fer sis gols en tota la segona part. I per part meva dos errors calcats des de 6 metres, que veient el resultat final van resultar caríssims.
Dissabte nit: se m’acumulen les festes. Festa d’iaeste i festa d’aniversari d’en Niels (company d’equip). Amb tanta festa arribo a l’habitació a les 5.15.
Diumenge matí: com el dia anterior.
Diumenge migdia: dinar i perreo fins a les 4.
Diumenge tarda: anem a veure el partit de bàsquet Braunschweig-Bonn amb en Guilherme i l’Alessandro (italià, nou fitxatge). Res d’especial, nivell més baix que a la lliga espanyola, tant de joc com de cheerleaders. Ja us aviso que no hi haurà escrit referent al bàsquet a Alemanya.
Diumenge vespre: s’afegeix l’Andrew i anem a fer un kebab. L’Alessandro i l’Andrew parlen italià, en Guilherme el parla una mica, per tant, part de la conversa va ser amb italià. L’Alessandro va flipar de que jo fos capaç d’entendre la conversa :-), estic apunt d’afegir un nou membre a la llista de simpatitzants del català.
No hi ha fotos.

I de tant en tant, treballo.

Alguns us penseu que la meva vida aquí a Alemanya és només festa, viatges, handbol, barbacoes i partits de futbol. Doncs no, de tant en tant també treballo. Us adjunto una foto on en Kai em va enganxar in fraganti comprovant si el carboni i el silici s’han dipositat sobre l’acer, últimament els tinc una mica rebotats i no es porten gaire bé.

Quatre mesos

Avui fa quatre mesos que vaig arribar a Braunschweig. La veritat és que sembla que era ahir que agafava l'autopista direcció Alemanya amb Thunder road sonant a tota pastilla.

Us penjo una foto que vaig fer el 14 de juliol, el dia després d'arribar.

I aqui teniu la mateixa imatge quatre mesos després:

Cap de setmana nº18

Divendres tarda: quedo amb en Guilherme, per fer una volta pel centre i fer uns billars. Tot i ploure lleugerament, agafo la bici (gran error). La pluja va anar a més i aproximadament a les deu de la nit, decideixo claudicar davant la insistència de la meva mare, que porta dos mesos dient-me que em compri sabates i roba per la fred (la mare sempre serà la mare) i decideixo que dissabte a la tarda aniré a comprar unes sabates. A les 11 de la nit comença a nevar (aigua neu). A quarts de dotze a casa. Amb el temps que feia se’ns van passar les ganes de sortir de marxa.
Dissabte matí: Planxar, comprar al súper i dinar.
Dissabte tarda: quedo amb en Guilherme al centre, aprofitem per mirar roba i finalment em compro les sabates (a prova de fred, a prova de pluja i a prova de neu, almenys això em van dir). Dissabte nit: tot i tenir invitació per una macrofesta al Volkswagen Halle, decideixo passar una nit de tranquis a base de billars i alguna birra (que diumenge hi tornava a haver partit).
Diumenge matí: res, dinar a les dotze.
Diumenge tarda: partit contra el Vfl Wolfsburg (sí, el mateix club que té un equip a la Bundesliga de futbol). Victoria per 29-28 després d’uns quants partits a base d’empats i derrotes. En Marco ha parat un penal quan faltaven deu segons. Hem fet un bon partit.
Diumenge vespre: quedo amb en Guilherme un altre cop, menjar una mica i billar. A les nou a casa.
Frase del cap de setmana: els diners no són el problema, són la solució.

Podríem dir que aquest cap de setmana ha estat un monogràfic de billar, per tant, la foto està clara. Passo de fer una foto a les sabates com vaig fer amb la planxa.

Nevada nº1

És necessari que el dia 9 de novembre ja nevi?????

Global village 2ª part

Ahir hi va tornar a haver Global Village. La setmana passada els d’iaeste no devien reclutar prou gent i ho van tornar a intentar. Sembla que va córrer la veu que hi havia un tiu amb barretina que preparava pa amb tomata perquè la presencia de gent va ser força més gran. Hauríeu d’haver vist un grup d’erasmus espanyols menjant pa amb tomata, sembla que els va fer gràcia veure un tiu amb barretina.
No hi ha fotos de l’event, però aquest cop a més del menjar, bandera i vestit típic del país em van demanar fotos del meu país, per tant, us penjo les fotos que els vaig portar, espero que estigueu d’acord amb mi.

Vull dir que la major afluència no sé si va ser pel meu pa amb tomata o per la caipirinha d’en Guilherme i la Priscila.

Futbol a Alemanya II (i una mica més)

Només volia comentar una cosa que em vaig deixar a l’escrit de diumenge (la ressaca em va trair) referent al futbol, i de pas fer una reflexió sobre el país on viviu (que també és el meu país).
Els dies que anem a futbol ens és molt fàcil trobar l’estadi, tot i no tenir ni punyetera idea d’on és. Hi anem sempre amb tren (és gratis pels estudiants), i compartim tren amb els aficionats d’algun o dels dos equips; i un cop som a l’estació només els hem de seguir, tots van amb els colors del seu equip, és molt fàcil.

Avui amb la distància d’uns quants dies després del partit em permeto reflexionar sobre uns quants fets que em van cridar l’atenció:
- Trens gratis pels estudiants per anar a Hannover o Wolfsburg (això fa temps que ho sé).
- Aficionats dels diferents equips compartint tren sense cap problema.
- Ningú va amb cotxe al camp. No és necessari, el transport públic funciona com déu mana: els trens passen quan toca i com a mínim n’hi ha un cada hora.
- Dissabte hi va haver un retard de CINC minuts, ens ho van anunciar per megafonia i el conductor un cop érem dins el tren ens va demanar disculpes pel retard!!!!!
Aquests fets em permeten fer les següents preguntes/reflexions: Per què tinc la sensació que viviu/vivim en el segon món? Per què tinc la sensació que ens falta molt per arribar al primer món?
Sí, potser se me n’ha anat una mica l’olla, però avui no tingut un dia del tot rodó, disculpeu-me. Gràcies.

La primera foto que penjo és dels aficionats del Borussia Dortmund (per això el color que domina és el groc), com veieu jugaven a fora, però com vaig dir a l’escrit de diumenge eren uns quants (milers) i tot i anar perdent continuaven cantant i animant el seu equip, això sol és mutiu perquè surtin al blog. La segona, soc jo i la meva barretina (elements inseparables en un partit de futbol alemany). Per cert, la barretina em va de marres quan vaig a veure el Hannover 96, perquè van vermells amb pantalons negres.

Cap de setmana nº17

Cap de setmana marcat per l’absència total de fred. Si fa un parell de setmanes posava el crit al cel per la fred que feia, aquesta ha estat tot el contrari. Visca el canvi climàtic.
Divendres vespre: quedo amb la comunitat brasilera (Guilherme i Priscila), encara que aquest cop se’ns va ajuntar un nou component, la Mariane. L’objectiu era fer uns billars, però a tots els llocs on anàvem les taules estaven ocupades, i ens havíem de conformar amb una birra. A la una a casa.
Dissabte matí: aixecar-me tard i dinar aviat. Mutiu: havia d’anar a veure futbol, aquesta setmana el destí era Hannover.
Dissabte tarda: Futbol a Hannover amb en Guilherme, la Priscila, en Paul i en Leandro, el partit era Hannover 96 – Borussia Dortmund (2-1). El partit no va ser res de l’altre món, però l’ambient va ser molt millor que el de Wolfsburg.
Dissabte vespre: arribada a Braunschweig, sopar ràpid.
Dissabte nit: festa d’aniversari d’en Daniel, company d’equip, en feia 30. Novament jo era l’únic no alemany de la festa. Cap problema, a les 5 arribava a l’habitació.
Diumenge matí: no va existir.
Diumenge tarda: rentar la roba i quedar amb en Guilherme. Finalment vam poder jugar a billar i a les set veure el Barça. Pel que fa al partit, molt millor que la setmana passada.
Vull dedicar aquest escrit al nou campió del món de 125cc, Gabor Talmacsi.
Les fotos que he penjat són: la primera de divendres a la nit; la segona és de dissabte a Hannover, davant de l'estació de tren, en Paul no surt perquè estava tirant la foto i jo no porto la barretina, perquè no feia prou fred i no me la vaig posar fins que no vam arribar a l'estadi.

Futbol a Alemanya

Després d’assistir a dos partits de la Bundesliga en directe em veig en disposició de fer un anàlisi del futbol alemany. Punts a destacar:
- En general el nivell no és dels més alts que hagi vist, més o menys, similar al que vaig veure en el Barça contra l’Almeria.
- No està permesa la venda d’alcohol als estadis.
- Està permesa la venda i consumició d’alcohol al carrer.
- La conseqüència dels dos últims punts fa que hi hagi més d’un aficionat que arribi tocat al camp.
- Tothom va disfressat amb els colors del seu equip a l’estadi.
- Els aficionats dels dos equips poden compartir tren, estar de costat a l’estadi i haver-se begut algun litrillo de birra, però encara és hora que vegi cap inici de discussió. En Leandro va flipar ahir a Hannover, ve de l’Argentina i no es podia creure el que veia.
- A Hannover, un cop acabat el partit, tot l’equip (jugadors, tècnics i delegats) van anar cap el gol on hi havia els aficionats més radicals es van asseure a terra de cara els aficionats, els aficionats també es van asseure mentre un tiu amb un megàfon anava cridant, suposo que donant les gràcies o alguna cosa per l’estil, als jugadors o a la resta de fans. Va ser impressionant.
El video que he penjat és del final del ritual. El so no és massa bo, a més els aficionats del Borussia tot i haver-se acabat el partit i haver perdut continuaven cantant. Eren uns 5 o 7 mil, per tant, se'ls sentia força.

Fred

Ja s’ha acabat el mes d’octubre. Sí, ho sabia. Venia a Alemanya i aquí fa més fred que a Catalunya. Però hi ha hagut dies en que ha fet molta fred, més de la necessària, crec jo.
No hi ha foto, però us adjunto un gràfic amb la temperatura de Braunschweig cada dia d’octubre a les vuit del matí. No sé on mesuren la temperatura, però si és al centre de la ciutat, us asseguro que on visc jo hi ha un o dos graus menys.
Com veureu el mes d’octubre va començar fort i fa dos setmanes va ser el tope, el dia que no hi ha temperatura, va ser un dia que se’ls devia haver escunyat el termòmetre per culpa de la fred, perquè la pàgina web va estar marcant la mateixa temperatura durant tot el dia.

He deixat palesa la fred que fa en varis escrits, però he cregut necessari dedicar-ne un exclusivament, a ella, la meva companya, la fred.