Cap de setmana marcat per la visita d’uns parents llunyans. Llunyans en l’espai, perquè venien de Girona. Anem al gra:
Divendres vespre: la Daniela em va convidar en una festa en una resi que estava a l’altre punta de la ciutat. De fet, era la típica festa on et presentes al pis d’algú que no tens ni idea de qui és, i tampoc coneixes al 80% de la gent. Va estar prou bé, vam menjar Tagim (típic de Tunísia) i la gent de la festa molt ben parida; de fet, vaig acabar parlant amb alemany amb un tiu de New Jersey. La tornada a casa amb bicicleta i plovent se’m va fer força curta. No sé si era que el Tagim porta doping o que feia vent a favor, però vaig tardar 25 minuts en creuar tota la ciutat i arribar al cul del món (la meva resi), gran marca, difícil de superar.
Dissabte matí: recullo la Daniela i la Petty amb el cotxe i anem cap a Bremen. Jo havia de recollir el pare i l’Alba a l’aeroport i elles van aprofitar per passar el dia a Bremen. A les 11 en punt com un Pepe a l’aeroport. Agafem el cotxe i rumb cap a Braunschweig.
Dissabte migdia: dinar al restaurant Mutter’s habenicht, menjar típic alemany.
Dissabte tarda: curt passeig sota la pluja per BS, agafar el cotxe i anar cap a Wolfsburg, partit contra el Vorsfelde II. Empat a 29, sota l’”atenta” mirada de la família. Partit amb llums i ombres, on en Marco (l’entrenador) em va fotre la bronca més gran en el que portem de temporada (merescuda).
Dissabte vespre: tornada a BS, sopar i visita nocturna del centre de BS.
Diumenge matí: visita pel centre de la ciutat. Dinar en un restaurant italià.

Diumenge tarda: porto el pare i l’Alba a l’estació perquè agafessin el tren cap a Bremen. Tot seguit em retiro cap a casa per mirar de recuperar-me de l’empatx del cap de setmana. Després d’aquest cap de setmana, la papada haurà crescut tant, que és possible que no em permeti controlar el tema mentre pixo.

Fotos: l’Alba i el pare amb la casa de colors típica de Braunschweig de fons. L’altre és l’entrada necessària per veure el Vorsfelde II-Timmerlah. A partir d’ara, em penso afaitar abans de cada partit, sabent que hi ha gent que paga per venir a veure un partit on jugo jo, tindran la meva millor versió.