diumenge, 20 de gener del 2008

Cap de setmana nº27

Cap de setmana marcat per la visita d’uns parents llunyans. Llunyans en l’espai, perquè venien de Girona. Anem al gra:
Divendres vespre: la Daniela em va convidar en una festa en una resi que estava a l’altre punta de la ciutat. De fet, era la típica festa on et presentes al pis d’algú que no tens ni idea de qui és, i tampoc coneixes al 80% de la gent. Va estar prou bé, vam menjar Tagim (típic de Tunísia) i la gent de la festa molt ben parida; de fet, vaig acabar parlant amb alemany amb un tiu de New Jersey. La tornada a casa amb bicicleta i plovent se’m va fer força curta. No sé si era que el Tagim porta doping o que feia vent a favor, però vaig tardar 25 minuts en creuar tota la ciutat i arribar al cul del món (la meva resi), gran marca, difícil de superar.
Dissabte matí: recullo la Daniela i la Petty amb el cotxe i anem cap a Bremen. Jo havia de recollir el pare i l’Alba a l’aeroport i elles van aprofitar per passar el dia a Bremen. A les 11 en punt com un Pepe a l’aeroport. Agafem el cotxe i rumb cap a Braunschweig.
Dissabte migdia: dinar al restaurant Mutter’s habenicht, menjar típic alemany.
Dissabte tarda: curt passeig sota la pluja per BS, agafar el cotxe i anar cap a Wolfsburg, partit contra el Vorsfelde II. Empat a 29, sota l’”atenta” mirada de la família. Partit amb llums i ombres, on en Marco (l’entrenador) em va fotre la bronca més gran en el que portem de temporada (merescuda).
Dissabte vespre: tornada a BS, sopar i visita nocturna del centre de BS.
Diumenge matí: visita pel centre de la ciutat. Dinar en un restaurant italià.
Diumenge tarda: porto el pare i l’Alba a l’estació perquè agafessin el tren cap a Bremen. Tot seguit em retiro cap a casa per mirar de recuperar-me de l’empatx del cap de setmana. Després d’aquest cap de setmana, la papada haurà crescut tant, que és possible que no em permeti controlar el tema mentre pixo.
Fotos: l’Alba i el pare amb la casa de colors típica de Braunschweig de fons. L’altre és l’entrada necessària per veure el Vorsfelde II-Timmerlah. A partir d’ara, em penso afaitar abans de cada partit, sabent que hi ha gent que paga per venir a veure un partit on jugo jo, tindran la meva millor versió.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Roger, què collons és això dels reservats en els trens? De Bs fins a Bremen ahir a la tarda em van fotre fora tres vegades del lloc, a sobre el tren ple com un ou!...Ho podies haver comentat que ens trobariem amb aquestes costums. A més a la penya per capquadrats no els guanya ningú!

ALBA

Anònim ha dit...

Malgrat el mal temps, bo i recordant un cap de setmana FANTÀSTIC!!!.
Alba, ets una exagerada, només vas canviar de lloc UNA VEGADA.

Pare Satisfet

Anònim ha dit...

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOHHHHHHH!!!!

S'entreveu un conflicte familiar a la vista!!!!

Ja estc frisant per veure la rèplica de l'Alba.

Ho sento, però la veterania és un grau i jo aposto perquè només hi va haver un canvi de lloc.

Coix

Anònim ha dit...

De puta mare, ja tenim casa a Jersey!!

Po.

Anònim ha dit...

Jo ja fa temps que no me la beig.

handbolriudellots ha dit...

Veient la foto, sembla dubtós que la que hi surt sigui l'Alba, fet que queda descartat veient el seu comentari, que confirma la seva presència física a Rutxilàndia.

Ajuntant això amb la teoria del "Roger gras" una hipòtesi és que Alemanya deforma. L'altra és que va agafar una doble per les escenes perilloses.

Anònim ha dit...

Conflicte familiar? Noooo, només una petita discusió.
No ser per aquí decantar-me...

Albeta ja quedarem un dia de la setmana que bé al matí i m'explicaràs com va anar aquest viatge, que tant tant hi heu pogut anar!!
Ara ens toca a nosaltres, jejeje!!!

Rutxi comença a fer lloc que la noieta de Castàlia vol venir amb tota la penya, jajaja!!!


Montserrat de Castàlia

PD1: tema matrícules... ja m'explicaràs amb més detall com funciona, perquè això de posar els noms de les ciutats amb alemany (normal) no m'entero gaire. M'hauràs de fer un crockis com si estiguéssim aquí, ok? Jejeje!

PD2: Rutxi, d'aquí 1horeta sabré la última nota i si aprovo seré tota una llicenciada en ciències químiques (com la senyoreta Alba, jeje), al final t'he adelantat, eh!! Això no pot ser!Quan acabis tu, anirem a sopar tots dos a celebrar que les nostres carreres han finalitat adequadament, eh!! I si algú més si vol apuntar benvingut siguin.

Anònim ha dit...

No soc exagerada; et recordo que jo em vaig canviar dues vegades de lloc i tu tres: total 5 CANVIS.... a veure si exercitem més la memòria!!!
Alba cabrejada