Els fets van ocórrer divendres a la nit, durant tot el dia no m’havia trobat massa bé, notava que tenia febre. Estava a l’habitació, vaig perdre el coneixement i vaig caure de morros a terra, amb la mala sort que en aquell moment portava les ulleres posades. Resultat: ulleres trencades, tall a la cella i una grip de can collons (aquesta ja la tenia abans de menjar-me el terra).El tall de la cella és més gran del que sembla, el problema, és que comparat amb el meu nas, la meva cella i part de la meva patilla passa pràcticament desapercebut.
Els tons vermellosos-morats del voltant de l’ull, no són pintura d’ulls, m’he dutxat un parell de cops (l’últim cop vaig fregar fort) i no ha marxat. No sé que és, em va començar a sortir diumenge.
Nota: la foto del cap de setmana la vaig fer el segon dia de ser a BS, em feia mandra fer-ne una altra i la vaig aprofitar. El desordre hi continua essent, però està desordenat amb un altre estil. Com voleu que al mes de gener hi hagi aquest pèt de sol a BS?
6 comentaris:
Pep: tiu joder quina "sort" que no t'has fet res dins l'ull, si es q no s'et pot deixar sol.
Va que no sigui res ok.
Roger, envia'm un mail amb el número de la sombra d'ulls que t'has posat, és genial de cares a la primavera, aquests tons venen molt....
Alba
PD: ho sento noi, fins la setmana que ve.....
Quan ho he vist he pensat que havia sigut una hostia jugant a handbol, però no.
Encara sort que no t'has fet més mal.
Que no sigui res i que't millori.
Adéu.
Domènec
Que sempre ens hagis de donar disgustos!.
Pare Repelent
Que et milloris!. Cuida't!!
Petonàs
Curiós i sorprenent el destí... Sempre te preparat algun correctiu pels que trenquen sense miraments els codis d'honor.
Vaia Roger! Ja t'ho has fet mirar?! Has anat a urgencies? No vull ser exagerada, però a la foto es veu un bon cop, segur q no se n'ha resentit l'ull? Ah i jo t'hi hagués donat un punt al trau però ara ja ta...CUIDA'T!!!
Sílvia
Publica un comentari a l'entrada