Divendres vespre: tothom m’acaba donant carbassa i em quedo a casa.
Dissabte matí: dormir, dinar i veure en Xaus, llàstima que en Fonsi li treia 10Km/h a la recta.....
Dissabte tarda: partit a Wolfsburg, aquest cop contra l’Ehmen, empat a 24. A destacar la meva nefasta segona part en atac i que el porter de l’Ehmen em va fotre un viatge a la cara que em va fer veure les estrelles. Em va agradar el detall de la megafonia del pavelló, com si fos un partit de la bundesliga, posant música abans de tirar els penals, després de cada gol seu i posant Highway to hell just abans de començar el partit quan ens saludàvem amb l’equip rival (aquí ens saludem abans i després del partit); per un moment em vaig girar cap a la porta per veure si apareixia en Monti acompanyat per en Marru, no hi va haver sort (snif).
Dissabte nit: de marxa per Braunschweig amb en Carles i en Thomas.
Diumenge matí: dinar, havia quedat a les dotze amb en Peter.
Diumenge tarda: per fi, quan em pensava que ja no seria possible, vaig poder veure un partit de la bundesliga d’handbol. Va ser a Hamburg al Color line Arena, on l’Hamburg jugava contra el Minden. A destacar que en un partit de relativa importància hi havia 8000 persones al pavelló. I també el restaurant Skylights, que està en un dels gols de la segona graderia i des de la taula estant es podia veure el partit. Hi vaig anar amb en Peter i en Falk.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Això del viatge ho veia venir, des del dia que et vam venir a veure amb l'Alba.Nen, vols dir que el handbol no és excessivament dur?, i si provessis el paddel?
Pare Sensible
L'handbol és una mica dur, sí, però que el viatge te'l foti el porter no és tan normal. En Roger sempre tan original amb els accidents...
Publica un comentari a l'entrada