Schilder

A Alemanya hi ha una cosa tan o més típiques que els brafurs, la birra i els cotxes ben parits; són els “Schilder”, o més ben dit els “putus Schilder”.
No són més que cartells que un es pot trobar a qualsevol lloc. Cartells que serveixen per avisar, prohibir o informar de quelcom. Però a diferència dels cartells convencionals, on el que s’intenta és que la informació sigui el més clara possible; sembla que els Schilder serveixen més per vacil·lar el personal guiri, que amb prou feines es pot comunicar amb l’idioma d’en Michael Schumacher (en els quals m’incloc), recordant-nos lo txunga que pot arribar a ser la seva llengua. De fet, a dia d’avui no recordo cap Schilder que hagi entès a l’instant, sempre he hagut de consultar el diccionari quan he arribat a casa.
Hi ha autèntics fanàtics dels Schilder, solen ser persones (per anomenar-los d’alguna manera) que es dediquen a decorar la seva propietat amb tot tipus de missatges amb forma de cartells de colors variats.
Especialment perillós és si aquesta afició, coincideix amb algú que treballa de porter, llavors el millor és canviar de pis.

Us penjo un parell d’exemples que he trobat per internet i un tercer que em vaig trobar a l'aeroport de Bremen al mig d'un estany glaçat.

Pels que hàgiu perdut el compte, aquest és l'escrit número 100 d'aquest bloc. La veritat és que no em pensava que arribés tan lluny; però al final ha estat (i continua essent) una de les meves eines per deixar anar allò que em passava pel cap i no m'atrevia a dir, bàsicament perquè poca gent entén el català a Braunschweig. Gràcies per la paciència els que encara seguiu aquí.