Fi de la 1era etapa

Avui (espero que ho llegiu dilluns) s’acaba una etapa. La veritat és que no trobo les paraules per descriure el que he viscut aquests vuit mesos i mig a Braunschweig, només dir que el balanç ha estat 100% positiu.
Vull dedicar aquest escrit a la gent de l’handbol (TSV Timmerlah i Unisport), la gent d’AIESEC, els practicants guiris, la gent del Fraunhofer, la gent del Schunter i tota la gent que m’he anat trobant en aquest camí per territori braunschweiguès i voltants.
Gràcies a tots.
Aquestes són les xapes que vaig començar a recollir a partir de novembre o desembre, finalment he omplert el pot. Aquest pot originalment contenia frankfurts.

Cap de setmana nº36

Divendres tarda: acabar de preparar la festa de comiat.
Divendres nit: Abshieds Party.
Dissabte migdia: netejar l’oficina d’IAESTE (on vam fer la festa).
Dissabte tarda: cafè al centre amb en Johannes, en Sebastian, en Matheus i la Belén (argentina, va arribar dijous passat).
Dissabte vespre: mirar la tele amb els del Schunter.
Diumenge matí: dinar.
Diumenge tarda: penúltim partit amb el TSV Timmerlah, contra el Langelsheim (32-23), amb aquesta victòria ens assegurem la permanència matemàtica a quatre jornades del final, i també hem perdut la possibilitat matemàtica de pujar. A nivell personal, primera part per oblidar, sembla que la pressió de l’últim partit abans d’abandonar Braunschweig ha pogut amb mi; a la segona part, molt millor. Després del partit, cap a casa, rentar roba i començar a empaquetar-ho tot.
Diumenge vespre: de cul, acabant de recollir coses, despedint-me,....
Diumenge: dia brutal, meteorològicament parlant, gairebé hem arribat als 20ºC.

Abshieds Party

Ahir vam celebrar la meva Abshieds Party, o el que és el mateix la meva festa de comiat. Hi havia gent d’IAESTE, de l’equip i del Schunter, en total devíem ser uns 30.
A destacar el descobriment que van fer els alemanys: el fuet. De fet, en Peter, en Markus i en Sebastian, se n’han declarat fans incondicionals.
Us penjo un parell de fotos.

Tornada a casa (una altra vegada, i última)

Ja torno a ser a Braunschweig. Símptomes:
- Sortida de l'avió amb algun (1 o 2) grau sobre zero.
- S'ha passat tota la tarda nevant intermitentment.
- Quan aixeco el cap veig un mapa d'Alemanya i una senyera penjats a la paret.
- La reunió d'avui a la tarda era amb un tal Kai i un tal Martin (noms poc freqüents a Catalunya, sobretot el primer).

Handbol a Alemanya (VI)

M'han arribat unes fotos que em serviran per demostrar-vos que al TSV Timmerlah serveixo per alguna cosa més que per carregar la caixa de birres. I com veieu, tinc tracte d'estrella, he conservat el meu estimat número 16.Després de fer un gol.

Fent un llançament.

I després del partit (una foto sense importància, però sinó el patrocinador no es veu).

Cap de setmana nº35

Divendres tarda: surto aviat de la feina, i agafo el cotxe rumb a Holanda. Aquest cap de setmana tocava visita a en Pol. Quan vaig arribar en Pol ja m’estava esperant amb en Remco, la Gudrun i el sopar que ens estava preparant. Divendres no vam sortir.
Dissabte: visita a Amsterdam. Totalment recomanable. A destacar la gran quantitat d’espanyols, el fet d’anar amb en Remco i la Gudrun ens va ajudar a passar desapercebuts. També vull destacar la paperina de patates fregides tamany Obèlix que ens vam fotre abans d’agafar el tren. Dissabte nit: arribada a Groningen i directes de festa, eren la 1 i no hi havia temps per perdre.
Diumenge: esmorzar a la 1 en un restaurant del centre i visita ràpida de la ciutat, que de seguida va ser vista. Volíem anar al museu de la ciutat, però com que la cua era molt llarga, vam desistir i ens vam tancar en un bar, que també són molt típics allà (de fet, com a tot arreu). A les 7 tornada a Braunschweig DF.Les fotos: la primera del grup (jo estava fent la foto), la segona del barri roig i la tercera el millor sistema antirrobatori que he vist mai, així els lladres pensen: a l'igual me la jugo per una merda bici.

No estava sol

Aquesta setmana m’he assabentat que no vivia sol, no sé quan de temps feia que vivia amb mi, però compartia habitació amb un Alien.
Feia temps que en un racó de l’habitació hi tenia unes taques d’humitat, però no eren gaire grosses i no els vaig donar massa importància. Fins que dimarts vaig rebre la visita dels pèrits de la companyia d’assegurances, que havien de revisar que després d’un any i mig de la reforma de l’edifici no hi hagués cap problema. Quan ho van veure no van fer massa bona cara, i van decidir retirar les lleixes que hi ha sota la zona de les taques. En retirar les lleixes va aparèixer un “peazzo” taca de color verd-marronòs fluorescent, que encara no entenc com no va fugir corrent en veure’s descoberta.
Els tècnics van decidir que m’havia de canviar d’habitació perquè no sé què hi havien de fer. Segurament van dir el perquè però ho van fer amb alemany, per tant, ja és molt que entengués que m’havia de canviar d’habitació. Així doncs, ahir em va tocar fer trasllat de l’habitació 1204 a la 1209, és a dir a la mateixa planta, i és una habitació IDÈNTICA a la que tenia.
Aquest simulacre de trasllat de 50 metres de recorregut m’ha servit d’entrenament per saber el que m’espera d’aquí a dos setmanes i mitja, quan hagi de recórrer els 350Km que separen el Schunter de la residència de Leo-Weismantel Straße. No us penjo una foto de l’Alien en qüestió perquè pot ser una mica desagradable. En canvi us penjo un parell de fotos que he fet de les vistes que tinc des de la nova habitació, en una bonica tarda del mes de març a Braunschweig. La primera és una vista cap a l’est i la segona és una foto de l’aparcament de bicicletes de l’edifici 1 del Schunter, la meva màquina és la que està més aprop de l’habitació.

Postcap de setmana nº34

Ja que heu tret el tema, i encara que no tenia intenció de parlar-ne, m’hi veig obligat, sinó exploto.
DECEPCIÓ. Decepció pel resultat, decepció perquè Catalunya ha fet president a Zapatero, decepció perquè ha guanyat un partit que no tenia programa electoral, decepció pel bipartidisme, decepció perquè en el meu país no hi ha un sol polític que valgui la pena i decepció perquè ens donen pel cul i encara els donem les gràcies.
Quan penso amb el panorama que m’espera quan torni, em venen ganes de quedar-me aquí dalt; sort que encara tinc algunes raons per tornar de tant en tant.

Cap de setmana nº34

Divendres vespre: uns ping-pongs i uns futbolins al pub del Schunter, i després vam estar arreglant el món amb en Matheus i en Sebastian.
Dissabte matí: en Matheus com a bon braunschweiguès que vol ser, necessitava una bici i el vaig acompanyar al Flohmarkt.
Dissabte migdia: dinar.
Dissabte tarda: partit a Wolfsburg (quart desplaçament seguit a Wolfsburg), contra el Wolfsburg, 26-24, joc espès de tot l’equip, especialment per part meva, on el refredat que vaig tenir la setmana passada a més d’impedir que l’aire arribés als pulmons com hauria de ser, sembla que també va fer que les idees no acabessin d’arribar al cervell.
Dissabte vespre: tornant del partit vaig anar a sopar amb uns quants de l’equip.
Dissabte nit: festa de despedida de la Petty a l’oficina d’AIESEC. Diumenge tarda: el dia comença a les dues de la tarda. Dinar i gosseig per l’habitació, fins que a la sis em vaig negar a passar el diumenge tancat a casa. Com que ningú al Schunter va voler acompanyar-me vaig anar sol cap al centre per caminar una mica mentre em fotia un cafè.
Diumenge vespre: la gent del Schunter estava més disposada a socialitzar i vam veure un tros de Troya, per cert, amb alemany perd.
Diumenge nit: retirada a casa, havia de veure l’inici del mundial de motos, no faré cap comentari al respecte.

Mann

Mann, aquest és el taco més utilitzat (i l’únic, crec) a Alemanya. La traducció literal és: home. La veritat és que flipo, cada vegada que una cosa no els surt bé, diuen Mann!! i es queden tan tranquils, sigui a la feina o en una pista d’handbol. Jo com a mínim necessito cagar-me en re... i la .... ma.. que el .. arribar . ....., per quedar descansat (cada punt es pot substituir per una lletra).
La única explicació que hi he trobat és en el seu nivell d’estrés i maldecaps, que és entre baix i nul.

Ajuda (una altra vegada)

Una setmana després us torno a demanar ajuda. Després de veure que puc contar amb vosaltres, i quan encara no he gastat l’as que tinc a la màniga després de rebre la vostra ajuda la setmana passada, ja que aquest dilluns vaig ser jo qui va fer campana. Aquesta vegada no us demano ajuda per entabanar els companys d’equip, aquesta vegada és pels companys d’AIESEC/IAESTE, i no és per entabanar-los, és per fer-los obrir els ulls davant la realitat nacional catalana.
Cada dimarts a les reunions setmanals fem alguna activitat enriquidora personalment, pot ser encarada a millorar alguna qualitat personal, com ara parlar en públic o bé una presentació referent al país d’algun dels practicants. Dimarts d’aquí a dos setmanes, coincidint amb el meu últim dimarts a Braunschweig, m’han demanat a mi que fes la presentació. D’entrada m’havia plantejat fer-la de Catalunya, tal qual, com a país que és; però m’ha semblat que seria més interessant fer-la ressaltant-ne les diferències amb Espanya.
És per això, que us agrairia qualsevol idea que em poguéssiu donar per exposar-la als companys de Braunschweig. Gràcies per endavant.

Cap de setmana nº33

Divendres nit: sortir per Braunschweig.
Dissabte matí: ....
Dissabte tarda: tot i el vent que feia em vaig decidir a sortir de casa, no em volia passar la tarda de dissabte tancat a casa. Vaig quedar amb la Daniela al centre i després es va ajuntar en Sebastian.
Dissabte vespre: pizzes al Schunter, a més dels tres de la tarda va venir en Jens.
Dissabte nit: a casa.
Diumenge matí: dinar.Diumenge tarda: partit contra l’Zweidorf-Bortfeld, 31-20, gran segona part (a la mitja part anàvem 13-13), d’aquesta manera amb sis partits per jugar tenim l’ascens i el descens a nou punts. Després del partit vaig trobar-me amb els d’iaeste i vaig conèixer en Matheus, un brasiler que va arribar dissabte, i amb aquest ja van quatre brasilers a Braunschweig, suposo que és el relleu de la Daniela que marxa divendres. Li vam fer una introducció ràpida als costums braunschweiguesos, és a dir, kebab i birra a l’Alstadt Treffen tot veient el partit de dissabte del Barça.

La foto que us penjo és de divendres al Merz amb en Sebastian i la Daniela, en Johannes i l'Amanda no surten perquè estaven a l'altre costat de taula.

Handbol a Alemanya (V)

Estava observant les estadístiques de la Regionsoberliga del sud-est de la Baixa Saxònia (on juga el TSV Timmerlah) i del grup B de primera catalana (on juga el CH Salt), i m’he adonat d’una curiosa dada. Abans d’aquest cap de setmana els dos equips havien jugat els mateixos partits i després de 19 partits els dos equips havíem fet els mateixos gols, 501 gols, m’ha semblat curiós. La diferència es troba en la defensa, on a nosaltres ens han fet 110 gols menys que al Salt.
Després he vist que no hi ha cap equip a primera catalana que li hagin fet menys gols que a nosaltres, i això que no som una de les millors defenses de la lliga. Conclusió: les defenses són més efectives (i dures) a Alemanya, suposo que els deu centímetres en mitjana de diferència d’una defensa del centre d’Europa amb una del sud hi tenen alguna cosa a veure.
També vull destacar que en els 19 partits del TSV Timmerlah hi ha hagut 1000 gols, 501 a favor i 499 en contra.

Tòpics

L’altre dia em van preguntar quina era la imatge que tenien els espanyols dels alemanys. La veritat és que em van agafar en fred i realment no vaig saber què contestar. Però aquesta pregunta em va fer pensar; perquè tots tenim una imatge pressuposada de cada un dels nostres veïns europeus (si més no dels més pròxims) i els alemanys no se’n salven.
A continuació repassaré un per un cada un dels tòpics que es tenen dels alemanys i em permetré el luxe d’afegir-ne algun que he descobert durant aquests últims mesos. Si algú creu que me n’he deixat algun, pot escriure’l als comentaris.
- Els alemanys són capquadrats: Cert. Però amb matisos.
- Els alemanys són molt treballadors: Fals. Fent 6 setmanes de vacances l’any i treballant menys de vuit hores al dia (7,83h/dia o menys) no se’ls pot considerar uns grans treballadors. El que passa és que són força ordenats i no els fa falta fer tres vegades la mateixa tasca, per això les 7,83 hores els resulten tant i es poden permetre el luxe de tirar-se 6 setmanes de vacances.
- A Alemanya hi fa molta fred a l’hivern: Fals.
- Als alemanys els agrada la cervesa: Cert.
- Tot és més car que a Catalunya: Fals!!!!! Crec que només ho són la gasolina i les olives.
- L’ús de desodorant no està estès en el 100% de la població: Cert. I desagradable.
- Les normes són sagrades: Cert. Si el semàfor de vianants està vermell, encara que no passi cap cotxe, ningú creuarà el carrer.
- A les autopistes alemanyes no hi ha límit de velocitat: Cert. Encara que hi ha zones amb límit de 120, 100 o 80Km/h, que solen estar justificats.
- Als locals públics no es pot fumar: Cert. Això inclou bars, pubs i discoteques.
- Els alemanys són puntuals: Fals. Encara que ho són més que els catalans.
- Tots els alemanys són rossos: Fals.
- Els alemanys són grossos: Cert. No és que siguin obesos, són més grossos que la raça estàndard mediterrània, però proporcionats. Podríem dir que són com els catalans aplicant un factor d’escala de 1,05.
- Les noies no es depilen les cames: Fals.
- Es passen el dia menjant frankfurts, bratwurst i currywurst: Fals.
- Només fan un àpat calent al dia: Cert. A les 12 del migdia (o abans).
- Es passen el dia menjant: Cert.
- Presència indiscriminada de “Schilder”: Cert.
Espero que amb aquest escrit hagin desaparegut alguns dels vostres prejudicis, encara que ara en tingueu de nous.