Ja que heu tret el tema, i encara que no tenia intenció de parlar-ne, m’hi veig obligat, sinó exploto.
DECEPCIÓ. Decepció pel resultat, decepció perquè Catalunya ha fet president a Zapatero, decepció perquè ha guanyat un partit que no tenia programa electoral, decepció pel bipartidisme, decepció perquè en el meu país no hi ha un sol polític que valgui la pena i decepció perquè ens donen pel cul i encara els donem les gràcies.
Quan penso amb el panorama que m’espera quan torni, em venen ganes de quedar-me aquí dalt; sort que encara tinc algunes raons per tornar de tant en tant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
La meva decepció ve sobretot de la tendència al bipartidisme, que acabarà fent que ens puguin colar els gols que vulguin. De totes maneres, amb l'actitud de tots els partits durant la campanya i precampanya han demostrat que els importem ben poc tots plegats i només s'importen ells. Per tant, el missatge dels resultats podria acabar essent positiu si algú l'aprofita per reflexionar. El que es va fer en resum va ser apostar pel mal menor.
Allò autènticament trist és comprovar com la marea socialista es parteix la caixa a les reunions de l'executiva comprovant que aquest país de ximples, altrament dit Catalunya, se'ls pot fer el que sigui, riure's d'ell les vegades que faci falta, fer-los canviar els hàbits de vida quan els apreti........................................................... però ells encara segueixen confiant en ells. Maleixo la frase: "Val més això que no el PP".
I UNA MERDA!!!
Tan el PP com el PSOE són lamentables i se'n riuen de nosaltres dia si dia també, amb la diferència que uns t'ho diuen a la cara i els altres ho fan per darrere. A casa meva d'això en diuen: "CORNUTS I PAGAR EL BEURE".
Decepció. Molta decepció.
Coix
Quina indignació que es respira al blog!
Tot hi que entenc en Lluffins, jo sóc dels que pensa que val més tenir un MENTIDER, sempre que siguis conscient que menteix (no ho dic per tu Màner!); que no pas un FILL DE PUTA (tampoc ho dic per tu Màner).
Pel què fa al bipartidisme... És una clara conseqünència de l'apalancament de la societat de consum actual: menjar preparat, reaggeton, cobrar molt i treballar poc, PSOE o PP. La qüestió és no haber de matar-s'hi ni pensar gaire.
De del tema d'Esquerra, només dir que els excessos mai són bons. Van passar d'1 a 8 diputats i s'han passat quatre anys amb sobredosi de poder. Les coses s'han de fer a poc a poc. Ara que ja són on els pertoca, a veure què fan.
Per cert, algú m'explica de què n'ha fet en Carod del seny, la coherència i el sentit comú; que un dia van fer d'ell un polític exemplar?
Po.
Publica un comentari a l'entrada