Handbol a Alemanya (VII)

Com vaig avançar a la crònica del cap de setmana, el passat cap de setmana es va acabar la competició de la Regionsoberliga masculina a la regió sud-est de la Baixa Saxònia.
El TSV Timmerlah ha acabat en sisena posició, empatat amb els cinquens, però com que els empats es desfan amb el goal-average general hem acabat sisens, amb un balanç de punts i de gols positius.
També ens van passar les estadístiques individuals de tots els jugadors del TSV, en el meu cas em vaig sentir orgullós de mi mateix en veure que he estat el jugador de l’equip a qui han ensenyat més targetes grogues.
A més ahir vaig començar el entrenaments amb l’Unisport (l’equip del servei d’esports).El més destacat és que no tenim porter, per tant, com que no podem tirar a porteria (sí que podem, però sense porter no té gràcia) els exercicis de físic són gran part de l’entrenament; cosa que mi no m’importa, ja que és la millor manera de cremar les birres, barbacoes i dinars del Mensa.
Po, els temes que vas proposar en l’últim “Handbol a Alemanya” em semblen molt bé, però fins ara no he cregut convenient escriure sobre el tema/es. Però no tanco la porta a res.

Cap de setmana nº40

Cap de setmana de retrobament amb Braunschweig. Fa un mes quan vaig abandonar Braunschweig i sabia que no era un adéu sinó un a reveure, i així ha estat. La crònica:
Divendres vespre: festa d’aniversari de la Marjorie, companya d’Erasmus francesa. La festa va continuar al bar de Leo-Weismantel (la meva resi), encara que els vaig haver de deixar aviat, dissabte havia de matinar.
Dissabte: viatge cap a Braunschweig.
Dissabte tarda: partit a Salzgitter, l’últim de la temporada, després d’una desastrosa primera part vam acabar guanyant (24-30). Un cop a Braunschweig, em vaig trobar amb la gent d’AIESEC, que casualment feien una barbacoa :-) els vaig haver d’abandonar aviat, perquè havia d’anar a la festa d’aniversari d’en Crit, el veritable mutiu de la visita a Braunschweig.
Dissabte vespre/nit: festa d’aniversari d’en Crit, no era una festa d’aniversari qualsevol, en feia 30 i està solter, per tant, això a Alemanya és una gran festa d’aniversari. M’agradaria penjar alguna foto de l’aniversari, però no portava la càmara i no crec que a en Crit li fes molta gràcia saber que un tiu amb unes patilles de pam i mig va penjant a internet fotos seves amb la indumentària que portava.
Diumenge matí: partit a Timmerlah: Timmerlah III-Timmerlah II, els joves (el II) es van imposar tot i l’assistencia en ple a la festa de la nit anterior. Després del partit, dinar de final de temporada, entre els jugadors i la poca afició que va tenir ous de presentar-se a Timmerlah per veure el partit.
Diumenge tarda: tornada a Würzburg.

S'ha obert la veda

Sí, com vaig avançar a l’escrit d’ahir, ha començat la temporada de barbacoa.
Va ser diumenge 20 d’abril, amb una meteorologia ideal per qualsevol amant de les barbacoes a la residència d’Straubmühlweg; amb en Xupi, el seu company de pis i la xicota i els seus veïns. Aquí teniu un parell d’instantànies. En Henrik “der Koch” en plena tasca, un primer pla de la barbacoa i en Xupi fent veure que cuina. La principal diferència amb les barbacoes de Braunschweig, és que he abandonat els Brasfurs i he passat directament al tall. Vull destacar els dos talls de la part inferior de la foto, una mica picants, però dels millors talls de carn que recordo.

Cap de setmana nº39

Primer de tot, vull demanar disculpes pel retard en la crònica.
Divendres vespre: descansar a casa.
Dissabte: excursió a Stuttgart, visita del centre de la ciutat, museu Mercedes i de la Frühlingsfest (un Oktoberfest a la primavera i més petit). Arribada a Würzburg a les 11.
Diumenge matí/tarda: esmorzar, treballar una mica amb el projecte i anar a córrer.
Diumenge tarda: barbacoa.
Les fotos: foto de grup al centre d’Stuttgart, un Mercedes 300 SL al museu, i la vista que tenia diumenge al matí des de l’habitació (sí, a Alemanya a vegades també hi fa sol).

La màquina

Encara que ja us ho vaig avançar en el primer escrit des de Würzburg, avui vull dedicar l’escrit a la meva Màquina.
La veritat és que és millor que la que tenia a Braunschweig. Les principals característiques són:
- Sis pinyons.
- Selector de marxes curtes i llargues.
- Frens de tambor davant i darrera.
- Una estètica més ben aconseguida: gris amb el manillar, el seient i els cables dels frens i canvi vermells, elegant però agressiva alhora. La mateixa combinació de colors de les Ducati Senna Edition.

- Manillar amb forma d’U.

Per això, i encara que no m'ha fet oblidar la CBR, li dedico l'escrit d'avui.

Ja sóc Würzburguès (annex)

Em vaig deixar de dir-vos que comparteixo ciutadania amb Dirk Nowitzki. Ja tenim una cosa més en comú.
L'altre personatge cèlebre nascut a Würzburg és Wilhelm Conrad Röntgen, suposo que ja ho sabieu, però recordaré als més despistats que és el descobridor dels raigs-X.

Ja sóc Würzburguès

Dilluns al matí, vaig aprofitar per anar al Rathaus de Würzburg i registrar-me com a ciutadà würzburguès.
Suposo que em devia quedar amb la tia del registre quan a la pregunta “Woher kommen Sie?” (d’on ve?), li vaig respondre “Aus Braunschweig” (de Braunschweig). Amb la mania nord/sud que es tenen a Alemanya, devia pensar que la gent de Braunschweig cada dia és més curta i parla pitjor l’alemany; però un parell de frases més li van servir per deduir que a més de ex-braunschweiguès era nascut fora d’Alemanya, perquè no va tardar gaire a fer-me omplir l’imprès per ciutadans estrangers.
A mi també se’m va fer estrany respondre “aus Braunschweig”, però després de vuit mesos i mig tenia alguna cosa més de braunschweiguès que un trist paper del registre del Rathaus.
Des del dia 14 d’abril de 2008, he passat a ser ciutadà de Würzburg, amb tot el que això implica, i una d’aquestes coses és ser bavarès. Això vol dir ser repudiat a Espanya per ser català i a Alemanya per ser bavarès.

Cap de setmana nº38

Podria considerar aquest com un cap de setmana més llarg del normal, de quatre dies i que a hores d’ara (dilluns vespre) encara és cap de setmana, però no penso allargar la crònica més del necessari.
Divendres (primer dia del cap de setmana): aixecar-me tard després de la festa de dijous, anar a la piscina, anar al súper i qui dies passa, anys empeny.
Dissabte matí: dia amb unes perspectives d’aprofitabilitat molt bones, però no sé què té aquest llit, que m’atrapa i no me’n puc desenganxar. Total, m’acabo aixecant just per dinar, que això són quarts d’onze.
Dissabte tarda: cafè i voltar una mica pel centre i anar al súper.
Dissabte nit: per Würzburg, el destí ens va acabar portant a la festa d’inici de semestre de Medicina.
Diumenge: dia semblant al divendres, canviant el súper per una estona de córrer. A la nit, vam quedar amb la gent de la residència per veure una pel·lícula.
Dilluns: tampoc cal que us expliqui tota la meva vida.

Savis

Em puc sentir afortunat d’haver treballat en dos llocs prou importants durant la meva estada a Alemanya, envoltat de “savis” i gent important (si entenem per gent important, gent que fa alguna cosa útil a la vida, i no la gent que surt a la tele i als diaris).
Els instituts Fraunhofer són un dels més importants pel que fa a investigació, n’hi ha uns 60 repartits per tot Alemanya (a Braunshweig treballava en un d’aquests). De fet els Fraunhofer tenen la patent de l’MP3 o del DLC. Molts coneixereu l’MP3 i les seves aplicacions; el DLC és la capa prima en que treballava jo, i té multitud d’aplicacions com ara en les fulles d’afaitar.
A la FH Würzburg, i més concretament a la facultat on estic, és on es van descobrir els raigs-X.
Ara només falta que se m’encomani una mica d’aquesta intel·ligència que volta per l’ambient. Els 8 mesos al Fraunhofer sembla que no han estat suficients, esperem que els 5 mesos a Würzburg siguin més efectius en aquest sentit.

Ja estic matriculat

Avui m’he matriculat a la Fachhochschule de Würzburg, encara que un error (sí, seran molt alemanys però també la caguen) ha fet que estigui matriculat a la secció/facultat de Vermessung, quan hauria d’estar a la de Kunstofftechnik, però com que canviar-ho és complicat ho deixarem així, tampoc té massa importància.
Des d’avui segurament soc una de les persones que ha estat matriculat a més universitats en un mateix curs acadèmic:
- Universitat de Girona, em van cobrar 240€, per...... per res, perquè aquest any ni la trepitjaré.
- TU Braunschweig, em va anar de conya, cursos d’alemany a 20€ i transports públics gratis a tot Niedersachen i Bremen (ja sé que Bremen no és un land gaire gros, però menys dóna una pedra).
- FH Würzburg-Schweinfurt, realment no és una universitat, però aquest tipus d’escola no té equivalent a Espanya, però funciona igual que una universitat. Aquí sí que aniré a classe, no hi hauria d’anar, però no és un tema nou per mi i espero que em serveixi per millorar l’idioma.
Per cert, la matrícula més cara la de la UdG.

Cap de setmana nº37

Divendres nit: els plans eren d’anar a una festa a la residència de Peter Schneider, però problemes amb la meva primera rentadora a Würzburg i el cansament acumulat de la primera setmana em van fer quedar a casa.
Dissabte: excursió a Heidelberg. Hi era tothom.
Dissabte vespre: encara que tornant de l’excursió tos estiguessim una mica petats, no era plan anar cap a la resi a quarts de deu: menjar alguna cosa, birreta i a descansar.
Diumenge migdia: dinar.

Diumenge tarda: gossejar per l’habitació, posant-me al dia, després d’una setmana sense internet. A mitja tarda quedo amb en Xavi (Xupi pels amics) I més tard anem a fer uns billars amb més gent. A les onze a casa.

Fotos: vista general de Heidelberg, foto de grup i foto de part de la secció masculina (perquè la parròquia femenina no es queixi), d’esquerra a dreta: Tom (Bèlgica), Xupi (o Xavi, crec que no és de Banyoles com em pensava, em va semblar entendre que és de Taradell, però no n’estic segur), Jerry (Itàlia), el menda i en segon pla en Patrick (Alemanya).

Inici de la segona etapa

Dilluns vaig començar una nova etapa a la ciutat de Würzburg. Com en tots els inicis, hi ha hagut els seus desajustos tècnics, papers amunt, papers avall, problemes amb l’assegurança, no he tingut internet fins dissabte al vespre,....., però al mal temps, bona cara. El balanç de la primera setmana és positiu.
Ja he parlat amb el meu professor, ja tinc tema pel projecte, tindré un despatx propi a l’escola de Kunstofftechnik und Vermessung i tindré un laboratori per fer les meves proves. Cursaré una assignatura a l’escola, ja tinc curs d’alemany (encara que només és una hora i mitja a la setmana), i estem mirant d’organitzar alguna cosa més.
La gent, sembla legal, tant els estudiants d’Erasmus, com els tutors (estudiants alemanys que ens fan de guia els primers dies, com va fer en Thomas a Braunschweig). A la meva residència som sis estudiants d’intercanvi, dos taiwaneses, una húngara, un mexicà i una alemanya (llarg d’explicar).
Entre els tutors n’hi ha un merder que estudien espanyol (5 o 6), i ja estem muntant grups per fer tàndems lingüístics, qui m’havia de dir que acabaria fomentant l’aprenentatge de l’espanyol.
La residència està força bé, té els seus anys, però està prou bé. El problema és que està situada sobre un turó, i el desnivell que hi ha entre l’escola i la resi (4Km) és de 70 metres. Per sort la bici, apart dels sis pinyons, té selector de marxes curtes i llargues, i fa pujable la pujada.
Us adjunto algunes fotos de la primera setmana a Würzburg, tant de la ciutat com de la nit würzburguesa. La primera és de la vista que hi ha des de la meva habitació, la segona del castell de Würzburg, la tercera del centre de la ciutat i les dues últimes de la visita al karaoke.
Com que veig que teniu interès en conèixer el meu nivell d’alemany, i sense que serveixi de precedent, aquest escrit serà bilingüe. A Braunschweig no hi ha cap alemany que conegui l’existència d’aquest bloc. Espero tornar-me a llegir aquest escrit d’aquí uns mesos i poder-me fotre un fart de riure amb els errors.

Am Montag habe ich eine neue Stuffe in Würzburg angefangt. Wie in jede Anfang, gibt es einige technische Unordnungen, Papiere oben, Papiere unten, Probleme mit der Sicherheit, ich hatte keinen Internet-Anschluss bis Samstag Abend,....., aber zum schlechtes Wetter, schönes Gesicht. Die erstes Woches Bilanz ist positiv.
Ich habe mit meinem Professor schon gesprochen, ich habe schon ein Thema für meinen Projekt, ich werde ein eigenes Büro in der Kunstofftechnik und Vermessung Fachhochschule haben, und ich werde ein Labor für meine Teste. Ich werde in einem Fach in der Schule teilnehmen, ich habe schon einen Deutschsprachkurs (obwohl es nur für anderthalb Stunde pro Woche), wir versuchen zu organisieren etwas mehr.
Die Leute sehen gesetzlich und nett aus, die Erasmus Studenten und die Tutoren (deutsche Studenten, die uns die erste Tage führen, wie Thomas in Braunschweig gemacht hat). In meinem Studentenwohnheim sind wir sechs Austauschstudenten, zwei Taiwanerinen, eine Ungarin, ein Mexikaner und eine Deutsche (lang zu erzahlen).
Zwischen die Tutoren gibt es viele, die spanisch lernen (5 oder 6), und wir organisieren Gruppen für linguistiche Tandems zu tun, wer soll mir erzahlen, dass ich am Ende das spanische Erlernen fördern würde.
Das Wohnheim ist gut genug, es ist ein bischen alt, aber es passt. Das Problem ist, dass es auf einem Berg liegt, und das Gefälle zwischen die Schule und das Wohnheim (4Km) ist 70 Meter. Glücklich, das Fahrrad, außerdem die sechs Ritzel, hat einen Wählschalter für lange und kurze Gänge, und es möglich macht den Aufstieg.
Ich hänge ein paar Bilder für euch von meiner erste Woche in Würzburg an, sie sind von der Stadt und von der würzburgeische Nacht. Das erste ist den Blick von meinem Zimmer, das zweite ist das Schloss des Würzburgs, das dritte ist im Stadtzentrum, und die letzte zwei sind von unserem Besuch zur Karaoke.
Ich habe gemerkt, dass ihr Interesse zu kennen mein Deutschspracheniveau habt, und für erste und letzte mal, diese Schreibung wird zweisprachige sein. In Braunschweig gibt es kein Deutsch, der die Existenz von diesem Blog kennt. Ich hoffe, dass ich nach einige Monate wieder lese, und ich könnte mit meinen Fehler so viel Lächeln.