Dissabte: només vaig sortir de l’habitació per anar a buscar uns apunts a l’habitació de l’Agnes (viu al vuitè pis).
Diumenge migdia: finalment vaig aconseguir intuir les curses de motos, a mitja cursa vaig trobar una pàgina web on podia veure la cursa a mig fotograma per segon, per això dic intuir i no mirar. Felicitats Valentino.
Diumenge tarda: no em vaig resignar a passar un altre dia tancat a casa. Com que en Xupi li fotia pal baixar a la ciutat, em vaig decidir a visitar-lo, així aprofitava per moure les cames. Tornant de can Xupi em vaig dir, per què no vas fins a Zellingen? Hi ha un carril bici que va seguint el Main fins a no sé on passant per Zellingen, mai he anat més lluny d’aquest poble, 20 Km són suficients, sobretot si després se n’han de fer 20 més per tornar a Würzburg.
Diumenge vespre: dutxa, sopar i descansar.
Us penjo un parell de fotos de la meva habitació, que és on he passat la major part del cap de setmana i de pas us feu una idea de com és, falten la cuina i el bany, però amb 17 metres quadrats que té l’habitació us podreu imaginar que no són res de l’altre món. 
2 comentaris:
Ja veig que el cony de Xupi s'ha convertit en el teu company de fatigues en terres alemanyes.
Qui ho hauria de dir quan el tiu pipava com el que més en un pis de la Plaça Josep Pla, flipava amb les performances de Ràdio Manel i la Pàl·lida feia acte de preseència a la seva cara seguida del riure tonto...
Cony de Xupi!
Po.
En Po m'acaba de decepcionar. Suposo que el tema Xupi (amb aquest nom ja m'ho podia imaginar) l'ha impactat prou com per no fer esment de la (breu?) sortida de l'habitació del dissabte. Perquè per només fer una cosa en tot el dia, bona cosa vas anar a triar perquè hi hagi especulacions...
Publica un comentari a l'entrada