
- Bratwurst: el més típic, salsitxa standard. Seria semblant a una salsitxa com les de Catalunya, però la carn està picada més fina, i pot ser de porc, vedella o xai. Es pot trobar en varies llargades i diàmetres. Se’n pot trobar al König de Girona, però fet a la planxa i (ni que sigui la planxa del König) no té res a fer amb un Bratwurst alemany fet a la brasa.
- ½ metre de Bratwurst: com l’anterior amb una llargada de 50cm, típic dels mercats de Nadal.

- Weißwurst: típic de Baviera, la característica més important és el gust dolç que té i el color blanc. Personalment el trobo desagradable. Al ser bavarès sol venir acompanyar d’un Bretzel (un tipus de pa amb forma de llaç), com el de la foto.
- Currywurst: menjar típic alemany, l’aspecte és similar al dels
frankfurts que es coneixen a Catalunya, encara que són més llargs (uns 25 cm) i més gruixuts (uns 3 o 4 cm de diàmetre), està banyat amb ketchup i a sobre si posa curry en pols. SEMPRE es menja acompanyat de Pommes (patates fregides). El dia que a la Mensa de Braunschweig donaven Currywurst, era el dia que hi anava més gent. 
- Thüringer Bratwurst: Bratwurst típic de Thuríngia, provinent d’aquesta regió alemanya, semblant al Bratwurst standard.
- Bockwurst: salsitxa amb la carn ja cuita, es ven amb pots de
conserva. He vist gent que se’ls menja directament del pot, no ho he provat mai. Per escalfar-los, encara que es podria fer amb un microones; tradicionalment es fa amb aigua en una olla a temperatura moderada, i la gent els va agafant de l’olla. Normalment es mengen en àpats comunitaris, actes socials i celebracions varies.- Wurst farcit de formatge embolicat amb bacon: els vaig descobrir al súper l’últim dia que vam fer barbacoa.
Els Bratwurst se solen menjar a mode d’entrepà, amb un pa que és força més petit que la salsitxa (com ha de ser) i es pot menjar acompanyat d’alguna salsa, ketchup o mostassa.
Aquestes serien les principals tipologies/característiques de Würste. E
ncara que també hi ha imitacions com ara el Hotdog guarro que es pot trobar arreu del món, encara que la provinencia de la carn no està tan clara i la longitud del pa és la mateixa o superior que la de la salsitxa. No deixar-se enganyar per imitacions barates.I ja que aquest escrit ha sortit d’un suggerència, gràcies Po, us vull animar a proposar temes que no us deixin dormir referents amb la cultura alemanya.
3 comentaris:
om ja deus saber, jo soc un expert amb menjars d'aquet tipus... de noms no en se gaire pero de tacar-me la camisa, visites al Koning i altres llocs de dubtosa cualificacio, en tinc molta experiencia. Aixis no es recomenable que la butifarra sobresurti del pa. Possar-hi més "ketxup" que moztaza i millors si es sobre el pa.
Recomenada la saltxitja del pais, amb pa i tomata .
Ja que estas a Alemania i has exposat aquet tema em podries fer cinc centims sobra l'historia, perque per el que tinc antes tot surt de la 2 guerra mundial i la falta d'aliments. Vist que als americans els hi agradava tant... i com que no hi havia res per acompanyar la cervesa....
Es broma, si jo estic més prim que un full de fumar i soc vegetaria.
La gran pregunta ara, Mutiu, és saber quina és la composició i les caracteristiques bàsiques del BRASFUR!
És una especialitat molt difícil de trobar, només se'n coneix una experiència d'algú que n'hagi menjat. Va ser el novembre dels anys 2002 i 2003 i l'ésser en qüestió es diu Xavier Claparols.
Si completem la teva explicació amb la fitxa del BRASFUR pots donar-te per més que satisfet.
Coix
Ei Rutxi!
Què tal la tornada cap a la teva segona residència? Vas arribar sa i estalvi pel que veig, no?
Buff... rutxi només de veure aquestes fotos ja estic tipa. Tot això et menges... ai quan tornis a l'Empordà ja tornaràs a canviar d'hàbits, encara que t'he de dir que et vaig veure molt i molt bé, ves com sempre!!
Molts petonets, ens veiem d'aquí... dos mesos?Visca en Bruce, no? Jejeje. Muaks
Montserrat de Castàlia
Publica un comentari a l'entrada