Al sud d’Alemanya l’handbol no és tan popular com al nord, per tant, no és fàcil trobar quatre matats que vulguin jugar a handbol; aquí (com a pràcticament la resta del món) és més fàcil trobar gent que vulgui jugar a futbol. I com que un servidor no té manies a l’hora de cremar greixina, m’he convertit en un jugador habitual de futbol. Els dimarts sol ser futbol sala i els dimecres o dijous a l’aire lliure sobre herba artificial.
La veritat és que la meva condició d’handbolista i la meva poca habilitat amb una pilota als peus són un handicap important, però el grup m’ha acceptat com un més.
Aquests partidets són una ocasió immillorable per lluir la samarra de la selecció nigeriana amb el dorsal número vuit de Mutiu Adepoju.
Us penjo una foto de les bambes que faig servir per jugar a fumbol. Són les esportives que feia servir per jugar a handbol fins el mes de desembre, que les vaig jubilar per velles, però amb un petit “remiendo” poden continuar funcionant setmana rera setmana, encara que cada dia hi hagi de posar un parell de capes noves d’esparadrap. En aquests moments calculo que hi deu haver unes set o vuit capes. Per sort, demà vinc cap a Girona i podré endur-me unes bambes velles que estiguin una mica millor que aquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada