Hochdeutsch i hochspanisch

L’alemany té molts dialectes, de fet, cada regió té el seu dialecte. A Braunschweig és on es parla l’alemany més standard, que ells anomenen Hochdeutsch (alt alemany), vindria a ser com l’espanyol de Valladolid o el català de Vic. A la zona de Hannover/Braunschweig és on va néixer l’alemany. És d’agrair que aterrés a Alemanya en aquelles contrades. A Bavaria parlen un altre dialecte molt xungo, hi ha gent que diu que és una altra llengua i tot, en vaig sentir dues frases i en vaig tenir prou per entendre el perquè. A Würzburg, tot i ser Bavaria, no parlen bavarès, parlen frankonià (de la regió de Frankonia, dins el land de Bavaria), més semblant al hochdeutsch, però complicat d’entendre, de fet, com tot l’alemany. La sort que tenim els estudiants Erasmus de Würzburg que intentem parlar alemany, és que els tutors ens parlen amb hochdeutsch, i al no ser el seu “dialecte matern” parlen més lent i clar que a BS.
Aquesta situació també hi és amb l’espanyol, on podríem dir que l’espanyol d’Espanya és el hochspanisch (com el va definir un mexicà dilluns passat) i el castellà que es parla als diferents països de sudamèrica serien els dialectes. Segons els hispanoparlants americans una de les característiques del hochspanisch és que els espanyols parlen molt ràpid i costa d’entendre’ls. He sentit acudits de sudamèricans i escarneixen els espanyols parlant ràpid, sense que se’ls entengui res.
Per tant, trobo que a les trobades hispano-germàniques d’intercanvi lingüístic, les alumnes alemanyes (totes són de sexe femení menys en Sebastian) m’haurien d’agrair d’alguna forma, poder tenir un conversador que parli hochspanisch de forma lenta; encara que sigui amb accent de Girona, cosa que encara no han notat.