Tinc el dit al gallet
Però no sé a qui creure
Quan et miro als ulls
Només hi ha dimonis i pols
Som lluny de casa
Casa és lluny de nosaltres
Sento un vent brut bufant
Dimonis i pols
Tinc Déu del meu costat
Només estic intentant sobreviure
Però si el que fas per sobreviure
Destrossa el que estimes
La por és poderosa
Et pot tornar el cor negre, pots creure-ho
Et prendrà la bona fe
I l’omplirà de dimonis i pols.
Ahir vaig somiar en tu
En un camp de sang i pedres
La sang es va assecar
L’olor va començar a enlairar-se
Ahir vaig somiar en tu
En un camp de fang i ossos
La teva sang es va assecar
L’olor es va enlairar
Tenim Déu del nostre costat
Estem intentant sobreviure
Però si el que fas per sobreviure
Destrossa el que estimes
La por és poderosa
Et tornarà el cor negre, pots creure-ho
Et prendrà la bona fe
L’omplirà de dimonis i pols
Ara cada home i cada dona
Volen prendre el camí correcte
Trobar l’amor que Déu els permeti
I la fe que Ell controla
Tinc el dit al gallet
I aquesta nit la fe no és suficient
Quan em miro cor endins
Només hi ha dimonis i pols
Quanta raó que té a vegades el tiu. Segon homenatge a en Bruce, gràcies per seguir aquí, tan a les verdes com a les madures.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Amén!
Po
Collons nen, quin poema!.
Sort que dius que és d'en Bruce, perquè sinó m'hagués pensat que era d'algun amic teu bosni o croat que hagués tingut una experiència vital de guerra.Molt fort tio!.
Petonàs.
Pare "fes l'amor i no la guerra"
Publica un comentari a l'entrada