Teòricament aquest escrit s’hauria de titular Handbol a Alemanya VIII, però com que estic a Baviera i aquí l’handbol competeix en popularitat amb el cúrling masculí i és un món completament diferent (sense birra al final de l’entrenament), obriré una nova sèrie.
La veritat és que vaig començar a entrenar amb l’equip del servei d’esports de la universitat, perquè és el primer que vaig trobar. Al servei d’esports fan dos tipus d’entrenaments: el de principiants i el de competició. Em va semblar que després de deu anys jugant a handbol, ja podia entrenar a l’equip de competició, que encara que tinguessin un nivell més alt que el meu, em serviria per millorar. Era una hora a la setmana (quasi res) però vaig pensar que era millor allò que res.
El primer dia vaig anar directament a l’entrenament dels iniciats, i em vaig trobar, que exceptuant el que porta l’entrenament i un parell més, el nivell era tirant a discret (en alguns casos amb dificultat per agafar la pilota i tot). Això m’ha permès treure el central que portava dins, que havia estat tants anys amagat i que no havia pogut sortir mai a la llum (sí, en Roger fent de central). Ja que el borni és el rei en el món dels cecs, em podia considerar el rei en el món dels jugadors d’handbol bavaresos.
Així doncs, vaig preguntar si sabien d’algun equip on poder entrenar amb més freqüència (i intensitat). Em van dir que a Würzburg no hi havia cap equip que valgués la pena (el que us deia de la popularitat), però que podia provar a Waldbüttelbrunn, un poble al costat de Würzburg que té un equip que juga a la lliga de Baviera i que entrenen cada dia com Déu mana. Vaig posar-m’hi en contacte i aquest dimarts començaré a entrenar-hi.
A veure que tal, en un capítol futur us informaré de com ha anat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada