Avui us vull parlar d’un dels meus ídols. El seu nom és Valentino Rossi. Ídol a nivell esportiu, perquè poques persones sobre la capa de la terra poden fer el que fa ell sobre una moto, i perquè poques persones tenen el seu palmarés. I ídol a nivell personal, perquè poques persones saben encaixar les derrotes tan bé com ell (encara que estigui cremant per dins), i encara més important, ningú sap celebrar les victòries com fa ell, amb tanta gràcia i tan poca supèrbia.
He de reconèixer que després de la decepció del 2006, l’any passat en que no va poder fer res contra l’Stoner i la Ducati i després de veure la cursa de Qatar (on li van passar la mà per la cara), em vaig començar a témer el pitjor: la caiguda d’un ídol a nivell esportiu. Però les últimes tres curses (encara que no hagi tingut la ocasió de veure-les), m’han confirmat que estava del tot equivocat. Així doncs: Bravo Rossi!!!
Brutal el casc de diumenge passat.
Brutal el casc de diumenge passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada