Preveient el 100% d’ocupació dels bars del centre de Würzburg, ens vam presentar dos hores abans del partit a l’Sternbäck. La foto va ser presa durant aquest interval de dues hores:
El partit no el penso comentar, apart de preguntar-me, on era en Podolski? on era l’Schweinsteiger? on era en Ballack? no hi ha cap porter millor que en Lehman entre els 82 milions d’habitants d’Alemanya? (potser no, tenint en comte que el suplent era Robert Enke), no tenen ningú més paquet que en Mario Gómez per treure a 10 minuts del final?
Després del partit, em pensava que tocaria retirada a casa, però no. Per sort els alemanys celebren fins i tot les derrotes, no vull imaginar com estaria Sanderstraße en cas de victòria germànica.
Durant la “celebració” em vaig trobar un grup d’individus de procedència sudpirinaica, que fent gala de la típica tolerància hispànica davant de posicions diferents a la pròpia, van intentar esborrar les banderes alemanyes de la meva cara tot deixant anar: “chaquetero”, “¿dónde me vas de deutsch?” i “¿dónde me vas con la camiseta de ésta selección de mierda?” menjant-me l’orgull, vaig abandonar l’escena el més ràpid que vaig poder sense voler entrar en polèmiques, segurament els meus arguments (per molt ben estructurats que haguessin sigut) haurien estat del tot incomprensibles pel cervell d’Australopitec que hi havia dins els seus caps.
6 comentaris:
Fills de puta.
Po.
Ben fet Rutxi!!
Montserrat de Castàlia
Mutiu, Mutiu.. per primer cop et vaig envejar pel fet de no estar a Catalunya.
Et vas estalviar veure imatges del nostre estimat país "patas arriba" amb la victòria de "La Roja". Plaça Espanya de BCN, Canaletas, Figueres, Roses, L'Armentera, Sant Pere i tot estava ple d'energumens eufòrics amb la victòria "del combinado nacional".
Tal i com va dir Jiménez Losantos a la COPE el dilluns, per fi sembla que Catalunya ha sortit de l'armari.
Trist, molt trist.
Coix
Veig que et va afectar més el tema que no pas als que érem aquí. Home... l'Schweinsteiger encara va ser dels pocs que va fer alguna cosa,i en Lehman a la fial no se li pot pas dir res. Més aviat jo em queixaria de la contundència dfensiva d'en Lahm. Per alguna cosa el devien canviar a mitja part. En Jansen li va donar 50 voltes.
Perdona Guillem, seguramant tens raó, però a la segona part ja estava desquiciat, perquè veia poc probable fer un gol a en Casillas i recordo poques coses del partit.
Però l'Schweinsteiger de diumenge no era el mateix del dia de Portugal. En Lehmann va fer una sortida que Déu ni do en el gol, i el dia de Turquia s'hi va lluir. I en Lahm segur que no passarà a la història com el millor defensa de la història del futbol alemany, i no serà per culpa del partit de diumenge.
Ei nen, JA TINC INTERNET!!!!!!! A vegades és més profitós parlar i intentar argumentar amb una paret, almenys ella no et fotrà 2 yoyas per res. Una retirada a temps és una victòria!! MOLT BÉ!
ALBA
Publica un comentari a l'entrada