A la majoria de vosaltres el dia 12 de juliol us sonarà com un dia qualsevol; bé, a en Domènec no, per molts anys Domènec! Per mi tampoc ho és. Avui fa un any vaig començar un viatge ple d’alegries i bons moments. També n’hi ha hagut de no tan bons, però tenim sort que la memòria és selectiva i els esborra aviat :)
Avui fa un any se’m presentava un viatge ple d’il·lusió i esperança per que tot sortís bé, però conscient que no tot serien flors i violes i que la cosa podia no sortir bé.
Avui fa un any Thunder road em va posar els pèls de punta com no ho havia fet mai, aquell dia la música va parlar més que els seus versos. I el seu últim vers ha continuat sonant en el meu cervell durant tot l’any, sobretot quan les coses no acabaven de rutllar; un any després i a punt d’acabar el viatge, crec que puc dir que ho he aconseguit. Ja tinc ganes de començar-ne un de nou, amb nous reptes, noves il·lusions i noves esperances.
Tot i els 1500 Km de distància física, la distància afectiva ha estat bastant més petita. Sense vosaltres no ho hauria aconseguit. Gràcies a tots.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
"It's a town full of losers
And I'm pulling out of here to win."
Pels que no ho sàpiguen, aquests són els últims versos de Thunder Road. Fins dissabte!
Po.
Moltes gràcies. 1 any ja...
Domènec
Publica un comentari a l'entrada