Fa uns dies han marxat dos jugadors del Barça. Un, símbol del futbol com a negoci, de la idolatria amb data de caducitat i de l’individualisme, encara que ens el volguessin vendre com el pal de paller del vestidor. L’altre, símbol del treball anònim, del treball per l’equip i de l’individu com a part d’un col·lectiu.
La història, com sempre, serà injusta i recordarà aquell que clavava l’última estocada, i oblidarà la feina fosca feta per la resta de l’equip.
Sempre he admirat les persones (i jugadors si parlem d’esports d’equip) que busquen el benefici del grup per sobre del benefici individual. Crec que no hi ha millor èxit que aquell que s’obté a base de sumar les qualitats individuals de cada membre del grup. Per això l’escrit d’avui el dedico a tots els Oleguers que corren pel món.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Entre aquests grans treballadors incansable i tapats del món esportiu s'hi troba el gran pivot del handball Salt Pere Maria Mutiu??
És per saber en quin bàndol se l'ha de col·locar
Coix
Publica un comentari a l'entrada