Ajuda

Avui voldria demanar la vostra ajuda. El fet és que després de cada partit tothom diu que hem de fer algu de físic, i que hem d’anar a córrer. El problema és que arriba el dia D i a l’Sportzentrum no hi ha ni Déu.
El punt culminant va ser el dissabte de fa dos setmanes quan en Crit em va dir que el dilluns següent aniríem a córrer. Dilluns matí vaig enviar un mail a tot l’equip. Sabent del poc èxit que solen tenir les convocatòries per anar a córrer a l’assumpte del mail hi vaig posar la paraula “Einladung” (invitació). En Sascha va fer el mateix per convidar-nos a la festa a casa seva i tenia el pis a rebentar de gent, per tant, a mi també m’havia de funcionar per ous. El problema és que en veure l’assumpte tothom es va pensar que organitzava una festa i a l’obrir el mail i veure de què es tractava realment, la gent va passar de la meva convocatòria. Fins i tot en Crit va fer campana.
Aquest cap de setmana, ídem. Dissabte tothom d’acord. Ahir al matí, veient el fracàs de dos setmanes abans, vaig buscar un reclam per atreure la gent. Fàcil: femelles, sempre funciona. Els vaig dir que aquest cap de setmana havia conegut unes noies i que potser vindrien a córrer. Sis persones es van presentar per córrer, tots amb pantalons curts, ben mascles tots. No havia vist tanta gent corrent a l’Sportzentrum des de la pretemporada. Us havia dit que eren una mica pardillos?
El problema és que per una propera convocatòria aquest reclam ja no em serveix. És per això que m’hauríeu d’ajudar a trobar un nou reclam. Accepto propostes. Gràcies.

Cap de setmana nº32

Divendres vespre: tothom m’acaba donant carbassa i em quedo a casa.
Dissabte matí: dormir, dinar i veure en Xaus, llàstima que en Fonsi li treia 10Km/h a la recta.....
Dissabte tarda: partit a Wolfsburg, aquest cop contra l’Ehmen, empat a 24. A destacar la meva nefasta segona part en atac i que el porter de l’Ehmen em va fotre un viatge a la cara que em va fer veure les estrelles. Em va agradar el detall de la megafonia del pavelló, com si fos un partit de la bundesliga, posant música abans de tirar els penals, després de cada gol seu i posant Highway to hell just abans de començar el partit quan ens saludàvem amb l’equip rival (aquí ens saludem abans i després del partit); per un moment em vaig girar cap a la porta per veure si apareixia en Monti acompanyat per en Marru, no hi va haver sort (snif).
Dissabte nit: de marxa per Braunschweig amb en Carles i en Thomas.
Diumenge matí: dinar, havia quedat a les dotze amb en Peter.
Diumenge tarda: per fi, quan em pensava que ja no seria possible, vaig poder veure un partit de la bundesliga d’handbol. Va ser a Hamburg al Color line Arena, on l’Hamburg jugava contra el Minden. A destacar que en un partit de relativa importància hi havia 8000 persones al pavelló. I també el restaurant Skylights, que està en un dels gols de la segona graderia i des de la taula estant es podia veure el partit. Hi vaig anar amb en Peter i en Falk.

Würzburg 3ª part

Més novetats de Würzburg:
- Ja han rebut el contracte firmat per l’habitació que els vaig enviar. Ja només he de quedar amb el conserge perquè el dia que arribi em doni les claus.
- Ja sé quins seran els altres estudiants d’intercanvi que hi haurà. En total serem 21.
- La distribució per sexes és la següents: 6 mascles, 13 femelles i 2 indeterminats. Aquests indeterminats són de Taiwan, que pel nom no sé si són mascles o femelles.
- La distribució per països: Estats Units (6), Itàlia (1), França (2), Hongria (1), Bèlgica (3), Bulgària (1), Ucraïna (1), Taiwan (2), Banyoles (1), Holanda (1), Polònia (1) i República independent del Schunter (1).
- D’aquests sis ianquis, quatre tenen noms hispans.
- A destacar la nul·la presència d’espanyols.

Schilder 2ª part

Davant dels dubtes presentats en l’últim escrit intentaré resoldre’ls en aquesta segona part. Començaré per la traducció dels cartells:
1er: Estem descontents amb la situació general. Cal dir que no son massa freqüents aquests cartells reivindicatius.
2on: Atenció! (això era clar, no?) Queixar-se dels camins està totalment prohibit. Ruptura diària! Vida en perill! Firmat: El director general de la ciutat. D’aquest no n’estic massa segur de la traducció.
3er: Trepitjar el gel prohibit.

I per il·lustrar aquest escrit adjunto uns quants Schilder més. Ara ja sabeu més alemany que ahir, encara que no el suficient per entendre’ls. És hora de fer volar la imaginació i intentar interpretar-los. Sort, aquest cop no seré tan bo i no us penso donar la solució.

I la resta de comentaris:
- Sí Xavi, vinc per setmana santa, estaré per aquí del 21 al 25 de març. Els marquesos han d’inaugurar la temporada oficial de platja. Però com que ara està de moda depilar-se i anar al gimnàs, ningú més ha acumulat durant l'hivern el greix i el pèl suficients per suportar les baixes temperatures de l’aigua del mes de març, suposo que ningú més ens acompanyarà.
- Sí, Guillem tens raó, ni amb el fet que la paraula estigui amb genitiu han aconseguit despistar-te. Amb nominatiu és Eis i es pronuncia igual que amb anglès.
- Coix, si encara ha de sortir, mira a veure si pot ser una reportera ben armada enlloc d’un reporter, sempre va bé una dosis de carinyo. Jo també t’estimo, aquí, a Würzburg o a la barra de la plaça major de Vilacolum, encara que seré baixa dos anys seguits.
- Pare, no sé si fa por o no, però és el que hi ha.

Schilder

A Alemanya hi ha una cosa tan o més típiques que els brafurs, la birra i els cotxes ben parits; són els “Schilder”, o més ben dit els “putus Schilder”.
No són més que cartells que un es pot trobar a qualsevol lloc. Cartells que serveixen per avisar, prohibir o informar de quelcom. Però a diferència dels cartells convencionals, on el que s’intenta és que la informació sigui el més clara possible; sembla que els Schilder serveixen més per vacil·lar el personal guiri, que amb prou feines es pot comunicar amb l’idioma d’en Michael Schumacher (en els quals m’incloc), recordant-nos lo txunga que pot arribar a ser la seva llengua. De fet, a dia d’avui no recordo cap Schilder que hagi entès a l’instant, sempre he hagut de consultar el diccionari quan he arribat a casa.
Hi ha autèntics fanàtics dels Schilder, solen ser persones (per anomenar-los d’alguna manera) que es dediquen a decorar la seva propietat amb tot tipus de missatges amb forma de cartells de colors variats.
Especialment perillós és si aquesta afició, coincideix amb algú que treballa de porter, llavors el millor és canviar de pis.

Us penjo un parell d’exemples que he trobat per internet i un tercer que em vaig trobar a l'aeroport de Bremen al mig d'un estany glaçat.

Pels que hàgiu perdut el compte, aquest és l'escrit número 100 d'aquest bloc. La veritat és que no em pensava que arribés tan lluny; però al final ha estat (i continua essent) una de les meves eines per deixar anar allò que em passava pel cap i no m'atrevia a dir, bàsicament perquè poca gent entén el català a Braunschweig. Gràcies per la paciència els que encara seguiu aquí.

Cap de setmana nº31

Divendres tarda: al súper i recuperar la bicicleta que es trobava al centre de la ciutat.
Divendres nit: al Schunter ningú tenia ganes de fer gaire res de bo i em vaig quedar a casa.
Dissabte matí: dormir.
Dissabte tarda: tot i la fred que feia a fora, amb el sol que feia no em vaig resignar a quedar-me tota la tarda tancat a l’habitació, vaig agafar la bici i me’n vaig anar al centre a fer un cafè. Tornant al Schunter vaig anar a fer uns ping-pongs amb en Sebastian.
Dissabte vespre: sopar d’aniversari d’en Carles, el company de feina de Barcelona.
Dissabte nit: després de sopar vam anar a fer el toc i cap al Schunter. El viatge de tornada va ser especialment gèlid. Però el pitjor va ser quan vaig arribar al Schunter, em van caure els cubitos a terra (normalment m’haurien caigut els collons, però després d’estar pedalant durant 25 minuts a -4ºC, suposareu quin era l’estat de les meves parts nobles), quan del bus en va baixar un tiu amb pantalons curts.
Diumenge matí: dormir i dinar.
Diumenge tarda: partit contra al Liebenburg, 30-22, com la setmana passada a la mitja part el partit ja estava gairebé decidit (15-7), sobretot tenint en compte que ells no tenien ningú a la banqueta. Amb aquesta victòria tornem a estar 18:18 en el balanç de punts, i amb +2 en el goal-average general.
Diumenge vespre: tenia antojo de kebab i vaig anar fins al centre per tornar a la vella tradició dels diumenges. Als alemanys no els va massa el kebab i últimament els estava deixant massa de banda.

Würzburg 2ª part

Tal com va passar ahir amb el Bosseln, avui amplio informació ja publicada en un escrit anterior.
Primer al·lusions:
- Sí Montse, hi ha ascensor, però al Schunter també n’hi ha i durant set mesos només l’he fet servir una vegada. Va ser un dia que hi havia una noia que estava de molt bon veure esperant l’ascensor. El problema és que un pis no dóna per res. No ho vaig comentar perquè no era novetat.
- Pare, em sap greu haver-te de fer tornar a la realitat d’una manera massa brusca, però després de set mesos: no ets capaç de pronunciar Braunschweig correctament. Però no et preocupis, a mi després de set mesos a Alemanya encara sempre em fan repetir paraules com Würzburg o Erdinger.
I ara la resta:
- M’han confirmat que tot i perdre sis metres quadrats respecte al Schunter, continuo tenint cuina i bany individuals.
- La majoria d’estudiants Erasmus s’hostatgen en aquesta residència.
- La residència està situada al districte de Frauenland, que traduït seria: terra de dones. Doncs a veure si és veritat.
A la pàgina web de la residència he trobat la foto que us he penjat. La pregunta que em faig és : Què collons hi fot un tiu amb la samarreta del Rayo Vallecano a Würzburg??? I ara que ho veig, per què les paraules collons i tiu són considerades com a incorrectes pel corrector del Word???

Bosseln 2ª part

Veient que el meu escrit sobre el Bosseln, en un intent de fer-lo més curt, i per tant, menys pesat, he comprovat que vaig ometre detalls de prou importància. Per tant, aquest escrit està dedicat a resoldre el dubtes que heu plantejat en els comentaris de l’escrit Bosseln:
- La pilota es tira seguint el camí.
- El recorregut el podeu veure en la imatge que us he penjat, espero que la podeu ampliar.
- L’inici del recorregut va ser just davant del pavelló de Timmerlah.
- El final va ser just quan s’acabava el bosc. No sé per què no vam seguir fins arribar al poble un altre cop, potser ho van explicar però ho devien fer amb alemany, i com sempre jo era el que tenia més números per no entendre-ho. Hipòtesis:
* Havien de començar les semifinals del campionat d’Europa d’handbol i es feia tard.
* Feia estona que s’havien acabat les birres del Getränkewagen.
* Ja havíem fet la distància reglamentaria.
- Els dos equips segueixen el mateix recorregut.
- Els dos equips van tirant la pilota alternativament.
- Els membres de cada equip van tirant la pilota seguint un ordre establert abans de començar a jugar.
- Laia: encara que hi havia nens, aquest joc no és el més indicat per ells, ja que el Getränkewagen no el podien ni olorar, per tant, no podien ser partícips d’un dels principals al·licients del joc.
- Coix: el pavelló català quedarà ben alt, no ho dubtis.
- Pare: espero que comencis la recollida de firmes per demanar la selecció catalana de Bosseln. Per Setmana Santa tindràs la meva. I em presento voluntari per ser seleccionador nacional.
Espero que els aclariments hagin estat útils.

Cap de setmana nº30

Divendres tarda: rentar roba, anar al súper i arreglar la roda del darrera de la bicicleta.
Divendres nit: estava força cansat i vaig quedar amb en Sebastian i en Johannes (residents del Schunter) per fer uns dards, futbolins i ping-pongs al pub del Schunter.
Dissabte matí: dinar.
Dissabte tarda: partit a Wolfsburg contra el Fallersleben II (18-29), primera part perfecta (5-20) sobretot d’en Christoph, el porter. Tornant a Braunschweig vam anar a veure el partit del segon equip, també van guanyar, encara que no sé de quants. Abans d’anar al pavelló vam passar pel súper a comprar els queviures necessaris però disfrutar d’un bon partit d’handbol.
Dissabte vespre: vam quedar uns quants del primer i segon equip per anar a fer al toc.
Dissabte nit: el toc va derivar en sortir de festa, amb en Crit, en Carsten i en Torsten. Nota informativa: després de gairebé set mesos a Alemanya va caure el primer cubata, un Jim Beam cola.
Diumenge matí: dissabte quan vaig arribar a casa em vaig “endescuidar” de posar el despertador......
Diumenge tarda i demés: dinar, neteja i gosseig. Volia sortir i anar al centre, però em va fer mandra.
I encara que alguns no s’ho creuran, aquest cap de setmana, han estat tres dies de sol i només sol; dissabte hi havia gent a les terrasses dels bars i tot. Avui dilluns a continuat igual, això vol dir: QUATRE dies seguits fent sol!!!!

Bosseln

Com que veig que en Nico no troba el cable de la càmara i no em passa les fotos avui us escriuré sobre el Bosseln.
Com ja vaig avançar en l’escrit del cap de setmana nº28, fa dos caps de setmana dissabte vaig descobrir un nou esport: el Bosseln. És l’esport nacional a la Baixa Saxònia. Les principals característiques són:
- A diferència de l’handbol (que també el podríem considerar esport nacional), només es juga a la Baixa Saxònia. En Clemens de Magdeburg (80km de BS, però del land Sachsen-Anhalt) amb prou feines sabia què era; i en Marko de Wismar (al costat de Rostock, a tocar de la Baixa Saxònia, del land Macklemburg) no hi havia jugat mai.
- El número de practicants potser és més elevat que el de l’handbol, ja que hi pot jugar gent de totes les edats.
- Consisteix amb dos equips amb un número indeterminat de persones a cada equip, que pot anar des de dos a cinquanta (amb dos persones per equip és molt avorrit), en el nostre cas hi havia entre vint i trenta persones per equip i més o menys era homes contra dones. El fet que hi hagués tanta gent, va fer que jo només pogués tirar dos vegades, però crec que això no era el més important del joc.
- S’ha de seguir un recorregut (d’uns 4-5 Km en el nostre cas) llançant una pilota que té cada equip.
- En tot moment hi ha un Getränkewagen (carro de begudes) que va seguint la comitiva. Al ser un esport, la gent necessita beure, i no és plan que la gent es deshidrati, per tant les birres i licors varis no hi poden faltar.
- De tant en tant, es para el joc i el Getränkemann (l’home de les begudes) serveix líquid per tothom; es reciten unes paraules a cor per part de cada equip i es segueix jugant. La freqüència de les parades no la vaig arribar a determinar.
- Em va semblar que no els preocupava massa qui guanyava o qui perdia.
- Un cop acabat el recorregut els dos equips fan un tiberi tots plegats. En el meu cas vaig menjar Braunkohl (molt bo, per cert), em van dir que era típic del nord d’Alemanya i ho vaig voler provar, que després no diguin que em faig el raro.

Würzburg

La setmana passada em va arribar la confirmació de l’habitació de que disposaré a Würzburg d’aquí dos mesos amb el seu contracte. És l’habitació 2412. Per tant, si la numeració dels edificis segueix la lògica del Schunter (on estic ara) estaré a l’habitació número 12 del quart pis de l’edifici 2 (suposo que serà el del mig).
En principi perdo 6 metres quadrats de superfície, però guanyo: un gimnàs, sala de televisió, sala comuna, taula de ping-pong i sala de música. Espero que tot això m’ajudi a una ràpida socialització.
Us penjo la imatge del google earth de la zona de la residència.

Ja tinc tele

Des d’un principi vaig trobar a faltar un televisor, no perquè a Catalunya hi estigués enganxat. De fet tampoc la mirava massa. La vaig trobar a faltar per tal de millorar el meu alemany. Però trobava que gastar-me els euros que val un televisor nou i els problemes que tindria a l’hora dels trasllats no valien la pena.
Això va ser així fins divendres, on a la festa d’en Sascha em van dir que podia comprar un receptor de TV per l’ordinador del tamany d’un llapis de memòria USB, per uns 50-60€. Només podria veure canals alemanys, però per mi això no era cap problema.
Això va fer que en l’interval de calma relativa entre la festa de divendres i la de dissabte m’acostés al Saturn per fer un benchmarking (o estudi de mercat). Finalment em vaig decidir i em vaig regalar el receptor de TV.
Quan vaig arribar al Schunter, no vaig tenir temps de provar-lo, car m’estaven esperant per una nova nit de farra. Per tant, no va ser fins que amb la calma del diumenge a la tarda vaig poder-ho instal·lar. De moment no he tingut massa temps per investigar els canals alemanys, però espero que sigui un pas més en el perfeccionament del meu alemany, i a veure si perdo l’accent gavatxo dels collons.

Cap de setmana nº29

FESTA
Divendres perquè en Sascha (company d’equip) ha acabat la carrera. Aquest cop enmig de la marea alemanya també hi havia un rus i una australiana. A més em van dir que el meu alemany té accent francès, cosa que se’m va posar molt bé (qualsevol cosa menys accent espanyol).
Dissabte ......, perquè era dissabte.
Aquesta setmana no hem jugat i he estat sense internet fins avui al vespre.
Hi ha fotos del cap de setmana, però casi millor no penjar-les.